L’Ajuntament de València prohibeix interpretar la Muixeranga , l’Himne de la República , Fosses del silenci i entrar en els quadres de la fossa.
Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri de València. (Diumenge 17 d’abril a les 12 h. porta principal del cementeri)
En una nova demostració d’aquest estat d’excepció cada vegada menys aparent, l’Ajuntament de València ataca amb prohibicions l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri General.
Aquesta vegada, com l’any passat, a més de no entrar als quadres de la fossa, prohibeix, que s’interprete la Muixeranga , l’Himne de Riego i Fosses del silenci.
Prohibeix la música, segons el seu comunicat: “per no alterar la tranquil·litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau”. No es pot homenatjar amb música als morts d’un genocidi, perquè “intranquilitza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com se’ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella instal·lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de la fossa, serà llavors per no poder fer la ofrena floral al lloc on van llançar els seus cossos. Curiós: diuen “herba” al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats però l’herba que els cobreix és intocable.
El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per la via de l’autoritarisme més ranci.
Aquests morts de les fosses no mereixen que se’ls recorde. I els que els recordem som com ells: pobres, exclosos i explotats en la nostra dignitat.
