No hay traducción disponible
Josi Hernansáez Gibert
Segona Jornada de WO + MEN’S Progress – Annual meeting Barcelona 2014
WO + MEN’S Progress, liderada perJosi Hernansáez Gibert.
Segona edició de la Taula Rodona Més Gran del Món, un espai de co -creació d’idees per inspirar, conversar i transformar la nostra societat.
La trobada es va iniciar amb un lunch, on les i els participante de les taules així com l’assistència varen poder conversar i canviar impressions.
Rosa Maria Calaf
La periodista Rosa Maria Calaf fou la conductora de la trobada i Miquel Llobet, advisor de WO + MEN’S Progress, donà la benvinguda a l’assistència fent algunes reflexions:“Aquest espai de conversa pretén que homes i dones ajudin a treure conclusions sobre la coresponsabilitat. En el nostre entorn tenim situacions terribles: conflictes bèl·lics, immigració, explotació infantil i l’escalfament global. Tots podem influir en el canvi i col·laborar per a un món millor. Podem començar per esbrinar d’on ve el que comprem, preguntar-nos si són els mitjans de comunicació que exerceixen influència sobre la societat o és al revés. Tots podem participar, influir, aportar idees, dialogar o mantenir converses que ajudin a millorar el món en què vivim”.
A continuació Maria Àngels Torras i Ripoll, directora dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Cultura va felicitar a l’organització d’aquesta Segona Jornada de WO + MEN’S Progress per haver fet realitat aquesta iniciativa i també pel lema escollit: ” Inspira, conversa, transforma”. “Hem de fer les coses de forma diferent, pensant- de nou, fer-les diferents. És important revisar els models de la societat. Créixer significa aprendre i tenir generositat”. Seguidament Torras va llegir unes paraules de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, que no va poder assistir a l’acte.
Primera Taula
Amb la pregunta: S’aprèn a ser responsable? va començar la primera taula de la tarda amb Javi Creus, fundador d’Idees forChange, com a moderador.
Carlos González, expert en mètodes innovadors d’aprenentatge, va contestar que “no es pot ser responsable sense conèixer-se a si mateix. Estem plens de bones intencions però no sabem com manejar-les. Cal conèixer-se un mateix, connectar-se a l’essència que portem dins”.
Per Gemma Cànovas, especialista en gènere femení, seria impossible fomentar la corresponsabilitat sense capacitat empàtica. ” Es van reproduint els estereotips de gènere i perquè això no succeeixi es requereix un treball de reprogramació. Fer una “neteja” d’estereotips començant des de la infància. La coresponsabilitat no ha de ser sostinguda per mandat sinó per una evolució interna. La unitat de producció en equip pot ser de dues persones. Em pregunto per què s’ha responsabilitzat les dones de ser les grans cuidadores sense tenir cura de si mateixes? S’hauria de tractar d’analitzar el desequilibri. Tenir cura és una virtut, però quan aquesta cura passa per no tenir cura de la cuidadora, hi haurà problemes”.
Catalina Hoffmann, empresària i fundadora dels centres Vitalia, va respondre a la pregunta des de la perspectiva que li dóna tractar amb gent gran: “El sentit de la coresponsabilitat s’afronta d’una manera diferent quan es van fent anys. Algunes persones grans en complir anys s’obliden de si mateixes (envelliment negatiu), senten que perden el seu paper. En deixar de treballar se’ls tracta com `velletes i vellets’. Tenim la responsabilitat de fer que vegin que el gran bagatge que tenen el poden aportar a la societat, fer-los sentir que en continuen formant part. Els grans poden ser `mentors’ dels més joves en camps com el de l’empresa, el de l’educació i en molts altres”.
Simón Dolan, autor de la metodologia de coaching per valors, digué que “la gent no canvia perquè els hi diguin. Ve d’una reflexió. S’ha d’explicar com es pot canviar, cal donar eines creatives i, de vegades, és molt arriscat. No hi ha perquè contribuir-hi en solitud, cal fomentar aliances, cal canviar el paradigma. Els models que tenim no funcionen. Cal buscar camins nous. El món de demà és molt diferent al món d’ahir. Necessitem gent per al futur. La responsabilitat ha de ser una acció col·lectiva”.
Miriam Porté, productora audiovisual, va respondre des de la seva experiència de treball en equip: “La coresponsabilitat en un equip de rodatge no és difícil. He de destacar que el treball de camp el solen fer les dones. Potser per ser més detallistes, més pacients i més flexibles. He de dir que vivim en un moment de la història que en aquest camp no hi ha problemes. La corresponsabilitat no és opcional. És un problema social. Gent de 20 anys encara segueix amb models antics. La coresponsabilitat no existeix en la societat. Caldrà canviar per transmetre models multiculturals corresponsables. Les dones som la meitat de la veu del món”.
Després de les preguntes de les persones assistents i abans de començar la segona taula rodona, hi hagué un descans per prendre cafè i comentar amb les i els ponents els dubtes que hi poguessin haver.
Segona Taula
La segona taula rodona titulada “Societat i transmedia” fou moderada per Conxita Casanovas, periodista i directora del programa de ràdio Va de Cinema, que preguntà als membres de la taula o “inspiradors”: Qui inspira qui o què inspira què? i Què ens donen i que ens treuen les noves tecnologies?
Josep Forment, editor de Alrevés que actualment treballa en un projecte de pedagogia editorial, va respondre: “El que inspira és tot. Especialment les èpoques crítiques de transició, la transmèdia, la circulació de valors (allò que trenca uns valors et porta a d’altres). Hi ha uns valors que s’estan configurant en aquest canvi de civilització que estem vivint. Partint de la Grècia Antiga veus que hi ha èpoques en què es produeixen canvis, però hi ha èpoques de canvi de paradigma, com quan la impremta va revolucionar cap a un paradigma nou. Estem en una època de transició on no ha mort el que hi havia ni ha nascut el que hagi de venir. Coses que ara ens semblen importants desapareixeran”.
Per Marga Íñiguez, investigadora i consultora internacional en creativitat, “la brillantor d’uns ulls que tens davant és inspirador, i els grans esdeveniments, que són els que creen les tendències. Crec que no interessa la llibertat, la reflexió, la creativitat. Interessa la mirada limitadora: el signe de l’euro en un ull i el del dòlar en l’altre. Però hi ha gent que té una mirada molt àmplia. Hi ha una generació jove que es mou d’una altra manera. Parlant d’inspiració, fins a un decret del Butlletí de l’Estat pot inspirar. Estem en el temps de l’obsolescència. Tot va molt ràpid i no hi ha temps per a la reflexió. Cal reivindicar la tendresa i deixar la violència i passar de les xarxes socials a les xarxes d’afecte”.
Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya va dir: “Per a mi la vida és una gran font d’inspiració. Abans d’Internet es va fer una enquesta sociològica per saber quin personatge era el més conegut des de Jesucrist, i va sortir Mickey Mouse. Això vol dir que un determinat cinema ha estat la inspiració en el món occidental entre els anys 20 als anys 50. S’aprenien o s’envejaven models de conducta social del cinema nord-americà, que era un món desitjat i inaccessible a l’Espanya dels anys 40. En aquests moments el que és hegemònic no és el cinema. Són 6 grans multinacionals que formen un conglomerat multimèdia, cinema, TV, que tracten d’imposar un model de conducta al 70% d’espectadors potencials. No confonguem els avenços tecnològics amb els continguts. Ara és molt més complicat accedir a les fonts i contrastar-les. Amb el cinema, els mòbils i amb les últimes tecnologies, la capacitat de lectura és molt reduïda. Retenir un espectador una hora i mitja és difícil. El cinema contemporani ja no necessita els referents de la realitat, la majoria dels protagonistes no són personatges humans. Són avatars, monstres …, ja no interessa la realitat. Darrere dels superherois ens estan dictant uns comportaments socials molt clars”.
Pablo Usón, director de cinema, estigué d’acord amb Riambau que “l’altaveu mediàtic està dominat per uns pocs. Pel que fa a allò què ens inspira, als creadors ens inspira tot. Tots som creadors. La nostra gran obra d’art és la nostra vida. El repte és fer una novel·la meravellosa de la nostra vida. Aquest món que hem construït és una mica de bojos. Unes poques elits són les que dicten unes formes de conducta. Penso que si estem en un canvi de paradigma és bo viure’l. Internet obre una via nova a la creació. El llenguatge audiovisual és per als joves com el llenguatge matern. Crec que sí que hi ha contingut, però en mega altaveus, dels interessos econòmics i del poder que saben com fer que els oblidem. És més còmode viure. Aquesta nova humanitat pot arribar al feixisme absolut o un món meravellós. Crec que cal intentar ser bona gent. Intentar ser cada dia millor persona”.
Francina Vila
Després de les preguntes del públic, Rosa Maria Calaf va fer un resum de les intervencions. Tancaren l’acte Josi Hernansáez Gibert, creadora i organitzadora d’aquestes trobades, Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civils, l’Ajuntament de Barcelona; i Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya.
Com a detall final hi hagué un lliurament de diversos obsequis oferts per diferents patrocinadors a les persones assistents a l’acte.
Aquesta segona Taula Rodona Més Gran Del Món*, ha estat organitzada per agimapeople, una empresa amb vocació social i internacional que ofereix oportunitats, recursos, activitats i serveis a totes les dones, tant en l’àmbit personal com en el professional. Agimapeople actua per aconseguir una societat on les dones decideixin l’ideal de vida que desitgen en un marc de valors universals; on puguin desenvolupar tot el seu potencial, promoure qualsevol aspecte de la seva personalitat i esfera de la seva vida, amb la complicitat, si és possible, dels homes.
*El patrocini ha anat a càrrec de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, ALQVIMIA, la Fundació Mercè Fontanilles i empreses com Artgent Cultura, Editorial BASE, NOMONdesign, Plataforma Editorial, Montibello, Damm, Pepsico, Granini, Papelmatic, Danone i Nestlé.
* Article publicat en castellà al web 39ymas.com
