Lourdes Muñoz Santamaría, Directora Iniciativa Open Data
La soledad fue el precio
Carmen Domingo
Tusquets Editores
Aquest Sant Jordi recomano La soledad fue el precio, de Carmen Domingo, una obra guardonada amb el XXXVIII Premio Comillas 2026. És una biografia de Carmen Díez de Rivera (1942-1999), figura decisiva de la Transició espanyola, que va ser cap de gabinet d’Adolfo Suárez i més tard eurodiputada. Una de les raons per les quals jo recomano aquest llibre coincideix plenament amb la raó que la mateixa autora ha explicat per escriure’l: donar valor polític a una dona que havia quedat parcialment invisibilitzada, i restituir-la a l’espai que li correspon dins la història política. Carmen Díez de Rivera havia estat sovint relegada a la fascinació personal, a l’etiqueta de “musa” o a l’anècdota biogràfica, quan en realitat va ser una figura amb criteri, mirada estratègica i capacitat de decisió en un moment en què la política institucional espanyola estava ocupada gairebé exclusivament per homes. L’obra permet entendre millor fins a quin punt era excepcional la seva posició en aquell context i també el preu que va pagar per ocupar-la.
Recomano aquest llibre per que des d’una perspectiva feminista, el llibre té a més un valor especial. Reivindica una dona que va quedar invisibilitzada en els relats més masculinitzats de la Transició i mostra una qüestió molt important: el cost d’obrir-se pas en un món d’homes. El mateix títol, La soledad fue el precio, resumeix molt bé aquest peatge. Però la biografia no es queda en la dimensió del sacrifici: també recupera una dona apassionada, amb conviccions fermes, que més endavant va obrir debats pioners sobre feminisme i ecologia al Parlament Europeu, molt abans que tots dos temes ocupessin el centre de l’agenda de la política pública.
Un altre dels grans encerts del llibre és el seu enfocament d’investigació. El jurat del Premio Comillas va destacar precisament el treball documental detallat de Carmen Domingo, que reconstrueix la vida de Díez de Rivera a partir de fonts documentals i testimonis personals. Això es nota en el resultat: un retrat amb densitat política i humana, que combina context històric i dimensió íntima sense caure ni en el morbo ni en la idealització.
Per tot això, em sembla una recomanació excel·lent: perquè recupera una figura política de primer nivell, perquè ho fa amb rigor, i perquè ens obliga a mirar la història recent d’Espanya amb una pregunta incòmoda però necessària: quantes dones decisives han quedat fora del focus fins i tot quan eren al centre del poder
