viernes 19 abril 2024

viernes 19 abril 2024

La passió feminista de Lidia Falcón

Dins el programa d’actes del 8 de març proposat per La Taula d’Igualtat de Granollers, està previst que el dia 14 a la Llibreria La Gralla la periodista Lidia Falcón presenti el seu llibre “La pasión feminista de mi vida” en una conferència col·loqui que tindré el gust i el compromís de moderar. He llegit amb molt interès, curiositat i perplexitat aquesta “Passió” que m’ha evocat un munt de records.

Records que he pogut complementar i contrastar amb les seves vivències i memòries, però sobretot, amb la seva basta i eficaç producció literària al llarg de 50 anys !

 

falc1

 

El llibre és tot un tractat de passió feminista desenvolupada des de tots els àmbits imaginats. Sempre amb el vent de cara o més ben dit; plantant-li cara al vent. Ella mateixa diu que ha estat tossuda, arriscada, emprenedora i valenta. Oh sabíem ! Allò que potser no sabíem i, ho explica amb tot classe de detalls en aquesta crònica, és la tenacitat per superar les dificultats i desafiar els contratemps que succeeixen en el període que comença a la segona meitat del segle XX, just quan es posa en evidència “la transformació que pateix el moviment revolucionari feminista, convertint-se en la participació domesticada de les dones que han de dirigir, des de les administracions, les polítiques d’igualtat, durant la transició i desprès en democràcia” transformació que segurament es fonamenta amb allò que llavors en dèiem la doble militància: feminista i de partit. De seguida és va demostrar que no era possible, per molt d’esquerra que fos el partit d’acollida calia optar. No va ser encertat acceptar la proposta que, primer, a la plegada, havíem d’aconseguir les llibertats democràtiques i desprès treballar per l’alliberament de les dones, perquè estava massa clar que els partits s’organitzaven jeràrquicament, eren de cultura patriarcal tradicional i, a sobre, a la majoria de seus i agrupacions territorials eren masclistes rematats.

El llibre narra la historia particular, on analitza els malentesos i els condicionants dels esdeveniments. La historia de les lluites de les dones, per evidenciar les desigualtats, els abusos i les lleis injustes i, sobretot, per reivindicar a cada pas i en cada ocasió els seus drets. Lidia Falcón, ho farà com jurista, periodista, escriptora, poeta, autora d’obres de teatre i, com no!, com activista social. Les frustracions l’encoratgen. Les reivindicacions feministes, a mitjans dels anys setanta, seguien sent de rabiosa actualitat perquè continuaven imperant les lleis fascistes de quaranta anys enrere

El llibre està organitzat en dues parts; dedica la primera als antecedents feministes, l’aventura de la publicació de la revista “Vindicació”. Les jornades Catalanes de la Dona i la creació del Partit Feminista, la batalla pel divorci i els viatges a EEUU. A la segona part tracta les lluites per l’avortament lliure, el Foro de Nairobi i deu anys més tard el de Beijing. Les avinences, aversions i conflictes amb companyes de lluita (moltes jo les desconec i d’altres no puc compartir). Finalment, l’epíleg sobre el goig de la lluita i l’entrega apassionada en la defensa dels drets humans “Mai em deixaran indiferent les atrocitats i injustícies que es comenten contra les dones a tot el món”.

El periodista Ignasi Riera, deia en una ocasió, que parlar de Lídia Falcón, és parlar d’una institució ! Qüestió que queda del tot reflectida en aquest llibre on mostra clarament el seu geni i figura per una causa que diu dur l’ADN. Filla, neta i neboda de dones predicadores de les tesis feministes, anarquistes i conseqüentment revolucionaries. Afirma sense embuts “El feminisme i jo som una mateixa cosa” Malgrat les seves confrontacions amb diferents partits polítics, Instituts, col·lectius o entitats de dones, mai ningú li podrà negar la seva immensa aportació a la causa feminista. Aportació reconeguda a Catalunya i a tot l’estat, igual que a moltes ciutats europees. A l’homenatge pel seu 75è. aniversari celebrat a l’Ateneu de Madrid, la professora Linda Gould de la universitat de Nova Jersey, va relatar l’estada de Lidia Falcón com professora convidada a diverses universitats nord-americanes durant els anys 1974 i 1975. Mai, va dir, un testimoni tant potent podria explicar millor què era l’Espanya de la repressió franquista.

Si a Nani Riera “la Falcón” li suggereix tot una Institució, a mi el seu compromís, l’ obra, la dedicació, l’inquietud i tràfec, em fa pensar amb la gran dona que va ser Teresa d’Àvila, filòsofa, feminista, escriptora, poeta enderiada (que ja veig que no és sinònim d’andariega) i feinera; les dues al servei de causes difícils; molt sovint amb matisos inescrutables que l’autora vol explicar-se i explicar-nos-ho.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

20ª Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Mostra internacional de films de dones de Barcelona  Acte inaugural 7 de juny Auditori CCCB...

FSM 2013 en imatges – LA INDEPENDENT

Fotografías de Bárbara Boyero – La Independent  Gal·leria – Tunísia 2013  

...

“Solas podemos hacer muchas cosas, pero juntas podremos llegar más lejos”

    Rosa Mª Provencio es la presidenta de la Asociación Catalana de Encajeras (ACP)...