sábado 20 abril 2024

sábado 20 abril 2024

“La Independent ajudarà a avançar en la igualtat de gènere a la societat catalana”

Fotografía d’Amada Santos i vídeo de Júlia López (Moncomunicació)

 La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, diu que la societat catalana no té mentalitat de respectar la igualtat de gènere. Afirma que La Independent posarà el focus en les desigualtats de gènere per informar a les catalanes i catalans i per fer-nos avançar.

{youtube width=”300″ height=”240″}1B2fTEtSs7o{/youtube}

Casals ha fet aquestes declaracions en una entrevista de Teresa Carreras, directora de La Independent, amb motiu de la presentació  de l’Agència. 

Muriel Casals té una aparença dolça, però és una dona de fortes conviccions. No li agrada el protagonisme, però va ser una de les persones clau perquè, en un moment de profund malestar a la societat catalana per les males relacions Catalunya-Espanya, fos un èxit la manifestació de gairebé un milió i mig de persones, el 10-J, al passeig de Gràcia de Barcelona. Casals, economista de professió, és la presidenta d’Òmnium Cultural, entitat que treballa per la promoció de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Quan parla del seu nét la fesomia se li transforma i li apareix un dolç somriure. Afirma que aquesta és una nova i meravellosa etapa de la vida. A l’hora de reflexionar sobre la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació catalans, Muriel Casals diu: “Quina cosa més difícil per a una no experta. Ara bé, jo diria que la nostra societat no té prou mentalitat d’igualtat de gènere”.

Muriel, com seria per a vostè una societat que respectés la igualtat de gènere?

Per a mi, seria una societat que destaqués la col·laboració per sobre de la competició. I les dones estem més preparades per col·laborar. Crec que la societat avança amb dosis de col·laboració i de competició. Penso que  és important  trobar el punt d’equilibri. Per ara, la societat està molt ancorada en la competició. Les dones no ens posem tant al primer pla de les notícies. No sé si posar-se  al primer pla és bo o no ho és. Jo diria que ho és . Diria que no es tracta que siguem capaces de sortir en primer pla, com els homes, sinó que cada vegada hi hagi més homes que se sentin còmodes en la segona o tercera línia. Llavors ens barrejaríem més. I no seria tan important ser al davant i no al darrere.

Què li sembla la idea d’una agència de notícies amb visió de gènere?

Em sembla molt interessant perquè vostès, amb La Independent, ens ajudaran a fer una lectura d’allò que passa a la societat des del punt de vista de la igualtat de gènere. Als mitjans de comunicació apareixen unes notícies destacades. Però, com es tria allò noticiable i es descarta allò que no ho és? A vegades, el que apareix destacat no és allò més interessant per a la societat, sinó que és quelcom que l’entorn de la persona aconsegueix que es publiqui. Diria que, segur que amb la vostra professionalitat, ajudareu a posar el focus en la bondat de la col·laboració entre les persones i no en la competició entre sexes. Per exemple, en les notícies sobre ciència només es destaquen els descobriments. En canvi, no es parla de qui ha començat a investigar i que permet fer un nou descobriment. Destacar la feina continuada i no només el descobriment, crec que és important.

Com pot fer forat en els mitjans de casa nostra La Independent, l’agència de notícies amb visió de gènere?

Tinc confiança en el vostre èxit. No teniu la intenció d’inventar res. Voleu fer un seguiment i  posar el focus de l’actualitat en un punt on, de manera espontània, els mitjans no l’hi posen. Fer sortir a la llum unes qüestions que ens interessen als espectadors dels media, i que interessen a tots per igual. Així podem veure si la societat avança en aspectes concrets com el de la igualtat. Si no ens hi fixem, no ens n’adonarem, i si ens hi fixem i no ens n’adonem, no podrem avançar i trobarem normal coses que no ho són: les desigualtats salarials entre homes i dones, i la manca de possibilitat d’ascens de les dones. Ens fareu fixar en el fet que és una anomalia què no hi hagi gaire dones directores d’un banc o d’un diari, per exemple. Cosa que ara no ens n’adonem.

Creu que s’ha avançat en la igualtat de gènere amb Zapatero al govern espanyol?

No tinc la sensació que s’estigui avançant especialment en aquests darrers anys des del punt de vista de la igualtat. Per a mi, la part més dura i difícil de la política és la igualtat en la distribució de la renda i la igualtat en els salaris, i en això no hem progressat gaire. Hi ha moltes desigualtats entre persones d’una mateixa professió, per exemple, en el tèxtil, en la infermeria. No deu ser casualitat que les feines més mal pagades d’aquests sectors són aquelles on hi ha una gran concentració de dones.

Tenir un Ministeri per a la Igualtat. Creu que ajudarà a avançar?

Els ministeris ajuden. Però el Ministeri per a la Igualtat que hi ha a Madrid és molt tòpic. La ministra és una senyora excessivament jove per ser ministra. No diré que excessivament guapa, perquè com més guapa sigui una noia jove, millor per a ella. Però el que ha fet fins ara em sembla tòpic i no ho valoraria positivament.

Després de l’estiu, com veu la política catalana de cara a les eleccions?

Després del 10-J no ens van escoltar. Crec que serà necessari un front català a Madrid perquè des del govern espanyol, des de Madrid, ens ataquen. No ens volen escoltar. Ens prenen competències que havíem tingut, trepitgen el terreny de la Generalitat… Per això hem de fer un front comú. El sentiment independentista ja és transversal. Hi haurà una opció independentista per fer una Catalunya amb una estructura politocosocial més de dretes, de centre o d’esquerres. Hem de discutir el grau de relació amb Espanya, i això és bo. Aquest país no va endavant sense el PSC. Ara sabem que al PSC també hi ha catalanistes. És una mala notícia que el conseller Castells no vulgui anar a les llistes, però és una bona notícia que digui que això no implica trencar amb el seu partit i que continuarà lluitant pel catalanisme del PSC. Pensi que el president Montilla va insistir molt en el fet que volia ser a la manifestació. Era la seva responsabilitat com a catalanista.

Com va valorar la posició de la senyora Emília Casas al front del Tribunal Constitucional (TC)?

Crec que el comportament d’aquest Tribunal ha fet molt mal a les institucions espanyoles, més que a les catalanes. Hi ha un xoc de legitimitats. La legitimitat de la Generalitat de Catalunya i la del TC espanyol. Jo trio la de la Generalitat. Davant d’aquesta agressió, que ens va venir de fora, els catalans i les catalanes van sortir a defensar la Generalitat.

Europa no hi va dir res.

Europa està massa enquistada. Els valors que defensa són actuals, però la mentalitat estatalista dels Vint-i-set mina el progrés de la construcció europea. Per dalt, les institucions europees han de cedir sobirania; per baix, també les regions i els ens locals, i pels costats, els mercats. Per això, tot el que no sigui estatal costa molt a Europa. Hi haurem d’insistir. Haurem de fer més pedagogia a Europa.

Com veu la situació econòmica i les mesures preses pels governs espanyol i català?

Veig que hi ha un malestar a Espanya en relació al funcionament del mercal laboral. Hauríem de veure si podem transformar el mercat laboral i fer-lo més europeu i menys espanyol. El mercat de treball  és massa dual . Hi ha una part dels treballadors, jo diria que privilegiats, que són els funcionaris. Jo en sóc una. Tenim un sou segur. Al voltant de l’administració hi ha tots aquests càrrecs de confiança que són pagats molt per damunt del mateix nivell, categoria i responsabilitat que ho són a Europa. Hi una part molt gran de treballadors amb una situació precària, mal pagats, amb contractes a curt termini, contractes brossa… Aquesta diferència entre el que està bé i el que està malament és pròpia de societats antigues. A les societats més modernes hi ha més gent entre mig. La protesta de finals de setembre és perquè el govern espanyol no està fent les coses bé. Per una banda, hi ha un mercat molt immòbil, i per l’altra, pels que cobren més, un liberalisme exagerat. Les mesures correctores han d’anar per aquí. I el que han proposat els governs espanyol i català no hi van.

Muriel Casals ha estat la primera persona a qui ha entrevistat La Independent

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Neurociència, gènere i felicitat: una manera diferent de liderar

La Primera Jornada sobre Neurociència- Talent i transformació, celebrada a Barcelona el 26 de novembre,...

LGTBQI+: “Contra la Homofóbia, Ahora, Siempre y en Todas Partes”

Este sábado 25 de junio la manifestación convocada por la Comisión Unitaria del 28 de...

¿Somos “diferentes” los hombres que defendemos la igualdad?

  OPINIÓN Cuando reflexiono sobre mí, he tenido que hacer una revisión profunda sobre cuáles...