viernes 21 junio 2024

viernes 21 junio 2024

Compartir

La Confederació Catalana d’ONG vol manifestar el seu rebuig a la violència masclista

 

Portem unes setmanes del nou any i, en aquests dies han estat assassinades quatre dones a Catalunya. El 2011, al conjunt de l’estat espanyol, van ser assassinades 67 dones per les seves parelles o ex-parelles, algunes de les quals havien ja estat denunciades per les víctimes i tenien ordres d’allunyament.

La violència masclista que ha estat un fenomen invisible durant dècades, és una de les manifestacions més clares de la desigualtat, subordinació i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Malgrat l’esfereïdor nombre de víctimes, ni la societat ni els mitjans de comunicació no en reflecteixen ni semblen copsar-ne la gravetat. Tampoc els òrgans jurisdiccionals han actuat amb la contundència i rigor que calia esperar i que si han emprat en altre tipus de delictes similars no relacionats amb la violència masclista.

La violència contra les dones és un fenomen universal i estructural que adopta múltiples manifestacions, a més de les agressions físiques i els assassinats: assetjament sexual, discriminació, marginació, exclusió social,etcètera. Qualsevol dona, pel sol fet de ser-ho i al marge del seu credo, origen, edat, educació, etcètera, és susceptible de ser objecte d’algun tipus d’agressió o discriminació al llarg de la seva vida. Aquestes agressions poden infligir danys o sofriments d’índole física, mental o sexual, o bé amenaces de cometre aquests actes, coacció i altres formes de privació de la llibertat personal. I també poden prendre la forma d’entrebancs al desenvolupament del projecte vital i personal en el àmbit social i laboral. En alguns països aquestes agressions i limitacions tenen un recolzament legal i institucional. Cada any, la violència en la llar i en la comunitat destrueix les vides de milions de dones.

Els maltractaments són, alhora, un delicte i un problema social. La violència masclista és una gravíssima vulneració dels drets humans, constitueix un problema polític i social de primer ordre. Cal dons, tractar la violència masclista no tan sols com un problema relacionat amb el gènere sinó com una violació dels drets humans i un atemptat contra la llibertat i la dignitat de les persones.

Cal que les polítiques educatives vagin encaminades a canviar la visió masclista de la societat, doncs les normes socials i culturals que neguen a les dones la igualtat de drets amb l’home també la fan més vulnerable als maltractaments físics i psicològics, i als abusos sexuals.

Cal que els Estats garanteixin la igualtat d’oportunitats per a tots dos sexes en tots els àmbits: l’educació, l’habitatge, l’alimentació, l’ocupació i cal que se senti la seva veu en tots els nivells de l’Estat perquè les dones puguin aportar polítiques que contrarestin els abusos i combatin la discriminació.

Cal exigir del govern i dels seus representants així com de totes les institucions públiques el màxim rigor i contundència en abordar aquest tema per això des de aquí critiquem a la nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, que es va referir a la violència masclista com a “violència en l’entorn familiar”.

Cal exigir que l’Estat prengui mesures transversals i actuï amb duresa en el àmbit jurisdiccional, institucional, o en el medis de comunicació quan es donin casos de menys teniment, manipulació o banalització del fenomen de la violència masclista i posi tots els seus esforços en donar a la qüestió la rellevància social que té, conscienciant a la societat de la seva gravetat i establint les línies d’actuació necessàries per a la prevenció.

Prendre’s seriosament la violència contra les dones és adonar-se que no només es manifesta en terribles agressions físiques i psíquiques, sinó que també la podem trobar en debats públics, legislacions, i a la majoria d’àmbits de la vida. I és per això que les institucions públiques i els representants polítics han de ser molt clars i contundents quan es refereixen a aquest fenomen.

Actualment es reconeix que la violència contra les dones és una qüestió de Drets Humans que implica la responsabilitat de l’Estat.

Barcelona, 19 de gener de 2012

Confederació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

C/ Tàpies, 1-3 – 08001 – Barcelona | T. 93 442 28 35 | informacio@confederacio.org | www.confederacio.org

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Tarragona: Marcha de Antorchas 24N

Lucha contra la Mutilación Genital Femenina; Recomendaciones del informe GREVIO

El pasado 6 de febrero fue el día Internacional Contra la Mutilación Genital Femenina.

...

Montse Gatell i Pérez és la nova directora de l’Institut Català de les Dones.

L’intitut Català de les Dones, adscrit al Departament de Benestar Social i Família, té nova...