Calen més polítiques socials d’igualtat a la ciutat de Barcelona.
La presència de les dones al mercat laboral ha incrementat significativament en els darrers anys. Tanmateix, existeixen biaixos de gènere en el mercat de treball que contribueixen a la feminització de la pobresa. Com a conseqüència del rol que ocupen les dones en la cura de la llar i dels dependents (infants, persones dependents i gent gran), aquestes no es poden dedicar, o ho han de fer en menor grau, al mercat de treball. El rol de cuidadores de les dones explica els majors percentatges de dones amb contractes temporals i contractes a temps parcial, la menor presència de dones en determinats càrrecs amb responsabilitat, la desvinculació de les dones del mercat de treball per motius de maternitat, cura de fills menors, persones grans, etc.
Tot això genera importants diferències econòmiques entre homes i dones. Com a conseqüència de les dificultats d’accés al mercat de treball de les dones, existeixen diferències salarials importants entre homes i dones. Així mateix, com a conseqüència de la necessitat de complir amb determinats períodes de cotització per accedir a determinades prestacions socials, les dones generalment reben prestacions públiques (especialment el subsidi d’atur i la pensió de jubilació) menors que els homes. Tots aquests factors contribueixen al creixent empobriment de les dones i l’empitjorament de les seves condicions de vida; a la feminització de la pobresa.
En aquest context, què pot fer l’Ajuntament de Barcelona? Tot i no tenir competències directes en matèries laboral, els Ajuntaments han d’utilitzar les seves competències en matèria d’educació, transport, vivendes, etc. per reduir les desigualtats econòmiques entre homes i dones i augmentar la presència de la dona al mercat de treball. Mitjançant l’adopció de polítiques socials d’igualtat, l’Ajuntament de Barcelona ha d’incidir en reduir les desigualtats econòmiques entre homes i dones i eradicar la pobresa. L’Ajuntament de Barcelona ha de crear llars d’infants i centres d’atenció als dependents i a la gent gran adequats a les necessitats de les dones treballadores (especialment en matèria d’horaris), millorar la xarxa de transport públic per facilitar la connexió entre el lloc de treball, la llar d’infants, escola o centres d’atenció als dependents i el domicili, adoptar plans de millora de les vivendes i creació de vivendes de protecció social, atorgar ajuts econòmics dirigits a les famílies monoparentals, elaborar un Pla Municipal d’Organització del temps a la ciutat per tal d’adaptar els horaris de la ciutat (transport, comerç, escoles, serveis públics, etc.) a les necessitats de les dones treballadores, oferir cursos de formació especialment dirigits a fomentar la inserció de la dona al mercat de treball, etc.
Per tot això i més, el 22 de maig revoluciona Barcelona!
