Escrit per Marta Lois* Entrevista. Sin Permiso
Antiga regidora a l’ajuntament de Santiago de Compostel·la, professora de ciència política i portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, càrrec del qual ha dimitit per encapçalar la candidatura de Sumar Galícia, parla amb Gustavo Buster sobre la finestra d’oportunitat que ofereix el 18 de febrer per acabar amb l’hegemonia del PP a Galícia i aplicar polítiques progressistes des d’una Xunta de coalició d’esquerres.
-Has contribuït a construir els últims sis mesos el Grup Plurinacional de Sumar al Congrés. Assumeixes ara el repte d’encapçalar la candidatura de Sumar Galícia. Com és la situació a Galícia, sabent que les enquestes assenyalen com a decisiu el vot a la teva candidatura per fer possible el canvi després de la llarga hegemonia reaccionària del Partit Popular?
Tanco una etapa de sis mesos, una experiència extraordinària com a portaveu del Grup Plurinacional de Sumar, de la qual em sento molt orgullosa. Però en el moment en què Rueda, el substitut de Feijoo al capdavant de la Xunta, ha avançat les eleccions amb la intenció de mantenir les polítiques regressives del PP, he pres la decisió, amb tota l’organització d’anar a totes, donar un pas endavant i presentar-me com a candidata a la Xunta de Galícia.
Com veig la situació? Tenim una gran oportunitat per a un canvi històric. No em cansaré de repetir que el canvi històric pivota sobre dos aspectes: 1) que hi hagi mobilització social del vot progressista perquè el PP perdi la majoria absoluta i 2) que, com assenyalen les enquestes d’aquesta setmana, Sumar Galicia aconsegueixi una presència important al parlament gallec, perquè la pèrdua d’escons del PP passen per un ascens de Sumar Galícia. Amb aquest horitzó, que ofereix una finestra d?oportunitat, que és renovar els 800.000 vots progressistes de les eleccions del 23 de juliol. El vot de les esquerres no es pot quedar a casa, s’ha de mobilitzar i acudir a votar, perquè no és veritat que tinguem un país conservador i les possibilitats d’una Xunta progressista gallega són a l’abast de la mà.
-¿Com caracteritzaries la llarga hegemonia del PP a Galícia, que ha estat un laboratori per al seu projecte reaccionari a la resta del Regne d’Espanya? No és una casualitat que tant Mariano Rajoy com Alberto Feijoo hagin estat presidents de la Xunta abans d?arribar al govern central a Madrid. La formació d’AGE al seu moment ha estat l’única alternativa real progressista d’aquesta unitat d’acció imprescindible de les esquerres per oferir una alternativa al PP a Galícia de canvi polític.
Portem patint un llarg període, com saben tots els gallecs i gallegues, en què no s’ha respectat el dret democràtic a la informació pels mitjans de comunicació públics. Al meu país, Galícia, aquests mitjans públics estan segrestats. La ràdio i la TV de Galícia han estat utilitzats per a la propaganda política pel Partit Popular fins a un punt que és obscè, com han denunciat els treballadors i treballadores d’aquests mitjans als “venres negres”. Ja vam veure a les eleccions generals del 23 J el que suposava aquesta falta de debat polític, aquesta manipulació de part. La tornarem a veure en aquestes eleccions gallegues del 18 de febrer. El PP no vol debats ni que la ciutadania gallega escolti les alternatives. No és una qüestió menor en el nostre ecosistema polític, que ha estat marcat per més de catorze anys per aquesta manipulació contínua que ha acompanyat el desmantellament de la sanitat pública, especialment de la primària, de l’educació, de la dependència (som una de comunitats autònomes amb menys residències públiques). Hi ha tot un model de privatització i negoci dels béns comuns que formen la base material de la ciutadania. És important identificar què més enllà d’aquest context estem en un tauler de joc completament desigual, completament asimètric. El PP és un aparell que en molts casos no es distingeix de l‟administració de la Xunta.
Tot i això, però, hi ha una finestra d’oportunitat per al canvi polític. Insisteixo una vegada i una altra en això. Sociològicament, se’ns veu des de fora com una societat conservadora. Des del punt de vista de la Ciència política, la meva professió com a ensenyant, de les 22 eleccions que s’han tingut, només 7 han donat al PP la majoria absoluta. La realitat municipal, al conjunt de les coalicions de les grans ciutats gallegues, sistemàticament hi ha majories progressistes. Per tant, tot està en joc depenent de la capacitat de mobilització del bloc progressista. Recentment hem tornat a patir les manipulacions, les mentides polítiques del Sr. Rueda, el candidat del PP, que avui presideix la Xunta sense haver estat elegit, i que ha col·laborat activament a les polítiques d’abandó i regressives del Sr. Feijo.
Així, en el recent cas del vessament dels pèl·lets de plàstic a les nostres platges, Rueda no ha aplicat els protocols, no ha utilitzat els mitjans de la Xunta, ha mentit fins que la pressió de la ciutadania gallega, netejant a mà les platges, l’ha obligat a fer alguna cosa i ha consistit a fer fora sobre el govern central la seva pròpia responsabilitat. No li ha servit de res, com ha posat de manifest la massiva manifestació unitària de diumenge passat contra els pèl·lets. Després d’haver patit i viscut una crisi mediambiental de la gravetat del “Prestige”, el govern del PP amb el Sr. Rueda al capdavant va repetir els mateixos errors, manipulacions i mentides. El 4 de febrer tindrem una altra gran concentració i manifestació a favor de la sanitat pública. Si hi ha alguna cosa que malmet els gallecs i gallegues és la negació del seu dret a la salut. a la sanitat pública, que és desmantellada sistemàticament, amb maltractament als seus treballadors i treballadores, professionals, i, per descomptat, els seus usuaris i pacients.
Des de Sumar Galicia portem un programa molt ambiciós per posar més recursos a la sanitat pública i revertir aquesta tendència a partir de la consciència compartida de la seva importància. Cal enfortir l’assistència primària, introduir la salut mental als centres d’atenció primària a tot el territori i garantir que les urgències han de ser ateses en menys de 24 hores i que les cites als centres de salut no triguin més de 48 hores , no com ara que es triga de vegades més de 20 dies.
Per poc que fem una reflexió enlaire del que ha fet el PP els últims catorze anys, no hi ha gallec o gallega que pugui recordar una altra cosa que aquestes polítiques regressives, de retallades de drets, per desmuntar el que és públic. Per això penso que és evident que aquí no es tracta de competir entre l’esquerra, sinó que es tracta de sumar. Jo crec que ningú no dubta que si el PP perd la majoria, l’endemà, Sumar Galícia, PsdG i BNG haurem de posar-nos d’acord per posar en marxa aquest govern progressista que reflecteixi la realitat gallega i que li ofereixi respostes. Jo, sens dubte, ja deixo molt clar que treballaré per aquest objectiu des de l’endemà de les eleccions: és el meu compromís personal.
-A més del programa de reformes fortes que caracteritzen el programa d’esquerres de Sumar Galicia, hi ha dos temes importants que destaquen. Un és la Renda Bàsica Universal (RBU), la primera vegada que es defensa electoralment a Galícia, com heu arribat a la conclusió de la seva necessitat? I el segon tema és la identitat nacional gallega, la defensa dels drets nacionals democràtics del poble gallec.
Sobre el primer tema, portem una fórmula temptativa de RBU gallega al nostre programa, es tractaria d’un pla pilot per a xent xoven de 18 a 30 anys, amb un import equivalent al 100% de l’IPREM, 600 euros. Evidentment, som responsables i conscients de les capacitats que pot tenir un futur govern gallec per avançar en aquest tipus de mesures que bàsicament tracta d’universalitzar drets. A més, ho enfoquem en els joves perquè creiem que és important poder emancipar-se i que tinguin capacitat per iniciar el projecte de vida. És un dret que descansa a la reflexió sobre la necessitat d’una nova generació de drets universals. Cal posar l’autonomia personal al centre. Es tracta també d’un programa pilot per a 5.000 joves i fer-ne seguiment i continuïtat. Hi ha un informe recent de l?Injuve que, entre diverses conclusions molt preocupants, assenyala que al Regne d?Espanya la mitjana d’edat d’emancipació dels joves és de les més tardanes a Europa. Però a Galícia encara és més gran que aquesta mitjana estatal en gairebé punt i mig. Les qüestions de fons són diverses, però en destaca l’habitatge. Des de Sumar Galicia ens comprometem a posar límits al lloguer dels habitatges a través d’una Xunta progressista, com ja ha fet Catalunya, a mobilitzar l’habitatge buit ia promoure un pla de construcció d’habitatges socials públics.
Però també m’agradaria esmentar la proposta de Renda de Garantia Galega (RGG) a través de la qual busquem superar el model assistencialistes dels programes condicionats per a pobres, força anacrònics i basats en la tutela d’uns ciutadans culpabilitzats de la seva pròpia situació. Hem de superar models d’ajuts com l’actual RISGA, que no només són insuficients sinó que a més a més pivoten sobre un paradigma que no posa les persones al centre. En aquest cas la RGG substituiria la RISGA, incrementant el pressupost i la quantia de les ajudes, especialment al tram corresponent a familiar monomarentals, reclamarem la gestió directa de l’Ingrés Mínim Vital estatal i l’incrementarem fins arribar al 70% del salari mínim interprofessional , el que suposaria uns 800€ avui dia. En definitiva, del que es tracta és que aquestes ampliacions de drets universals que portem al nostre programa puguin ser avenços importants, que caminen cap a l’horitzó d’aquesta tan necessària RBU.
Pel que fa als drets nacionals de Galícia, l’altre tema que esmentaves, per a nosaltres són fonamentals, és clar. Des de Sumar anem de debò amb un projecte plurinacional per a l’Estat espanyol. Des del meu parer personal jo crec que, a més, aquest horitzó serà molt més sòlid i profund si es construeix democràticament i interpel·lant directament la ciutadania. Sumar Galícia, evidentment, reconeix el caràcter nacional gallec i així ens constituïm com a organització nacional gallega referent de Sumar. Ja en allò més immediat, i per a aquestes eleccions, el que proposarem són dues coses molt bàsiques: 1) que s’aprofiti d’una vegada l’autonomia política de Galícia per millorar la vida de les persones i 2) que s’actualitzi aquesta autonomia , per incorporar nous drets socials i ciutadans. Per això proposarem la reforma de l’Estatut d’Autonomia, perquè pensem que després de més de 40 anys és hora de redactar un nou Estatut per al segle XXI, que blindi les nostres competències i les ampliï, que reforci el gallec com a llengua pròpia, que contempli els drets socials i els compromisos ambientals per a una transició energètica justa. Des del 2014 està caducat el model de finançament autonòmic. Necessitem més recursos i més polítiques gestionades des de Galícia per als gallecs i les gallegues. Apuntem una cooperació confederal amb la resta dels pobles de l’estat.
-Com incorporeu els feminismes al vostre programa?
És una altra de les senyes d’identitat de Sumar Galicia. Ho hem vist a Europa ia les eleccions generals del 23 J. Són les dones les que estan aturant l’extrema dreta i la dreta. A Galícia tenim dades que ens indiquen que les dones voten més progressista ia l’esquerra que no pas els homes. I voten així perquè per acabar amb la bretxa de gènere i les desigualtats econòmiques. Estem convençudes des de Sumar Galícia que les mesures que hem impulsat des del govern central, com la pujada del Salari Mínim Interprofessional, la pujada de les pensions, la reducció de les hores de treball, tota la posada per una redefinició de les cures, tot això permetrà construir un espai de major igualtat entre homes i dones. A la nova Xunta progressista hi haurà una conselleria d?igualtat per impulsar polítiques transversals que torni a les dones els drets perduts després de 14 anys de governs del PP: el dret a l’avortament, els drets afectius i reproductius sexuals. Actualment, una cosa tan necessària com una revisió ginecològica, a la qual qualsevol dona gallega hauria de tenir accés, no és possible com no sigui quan ja hi ha una malaltia. És a dir, no hi ha revisions preventives i de seguiment a la sanitat pública. Si no tenen 100 o 120 euros, les dones no tenen accés a lacompanyament ginecològic. Volem construir la Galícia territori das mulleres. Ja ho vam fer a Santiago al seu moment. I combatut amb polítiques innovadores la violència contra les dones, Ara es tracta d’aplicar-les a tota Galícia des d’una Xunta d’esquerres i progressista que millori la vida de les dones en tots els àmbits.
Marta Lois* Antiga regidora a l’ajuntament de Santiago de Compostel·la, professora de ciència política i portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, càrrec del qual ha dimitit per encapçalar la candidatura de Sumar Galícia a les eleccions autonòmiques del 18 de febrer.
Font: www.sinpermís.info
