Per Montserrat Vila
Del 7 al 9 de novembre s’ha desenvolupat a Barcelona el XX Fòrum contra les violències de gènere. Aquest és el discurs d’obertura del fòrum, el qual detallem a continuació.
Benvingudes totes al Fòrum. Estimades. Us animo a obrir el vintè Fòrum amb un emocionat i fort aplaudiment d’homenatge a la nostra germana Gisèle Pèlicot. Gisèle, et volem! Gisèle és la nostra heroïna d’enguany. Gisèle, amb tu diem molt alt que ens encarregarem que la vergonya canviï de bàndol.
Som aquí molt diverses i molt unides per a reflexionar, compartir i buscar les millors estratègies per a erradicar aquesta xacra que és la violència masclista.
Haig d’afegir el nostre afecte per l’actriu Elisa Mouliaá. Germana, jo Sí que et crec. Com creem a les denunciants anònimes. En el Fòrum no dubtem entre agressor i agredida. Ni entre qui relativitza l’agressió, o difama, i qui defensa a mort a les agredides. Ja n’hi ha prou d’agressions.
En peus pel poble valencià
Avui, abans de seguir sobre la violència masclista, us demano amb la mà en el cor que, en sororidad i homenatge al poble valencià, us poseu dempeus. El desastre natural de la DANA, la gota freda que ha destruït béns, cases, cotxes, famílies i centenars de mortes, ha estat agreujada per la negligència d’uns responsables polítics que van demorar l’alerta vermella, van reduir els serveis d’emergència, juntament amb uns empresaris que no han fet cas dels avisos de l’c
L’evolució simbòlica del logo
En la vintena edició del Fòrum us presentem l’evolució simbòlica del sentiment feminista amb la nova imatge del logotip de la Plataforma.
Les dones ens apoderem per a deixar de ser diana (víctimes) i passar a tenir la iniciativa. Ho fem front a la reacció masclista i misògina. Lluitem per a aconseguir mesures concretes que permetin avanços per a erradicar la violència masclista.
És el sentit profund de l’evolució del logo de la Plataforma que aquí podeu veure. És l’eix que vertebra els continguts de les experiències i propostes que es compartiran i dialogarem en el XX Fòrum.
La diana de 2002 està quieta i diu Bsta!. N’hi ha prou d’agressions. La diana de 2024 es mou, supera l’estadi de resistència per a agafar la fletxa fins a trencar-la. Basta. Dret al propi cos. Jo sí que et crec. Lliure consentiment. El logo que trenca la fletxa trenca el silenci, trenca la submissió, trenca la por i la vergonya. Així expressa el desafiament de l’onada del progrés de la mobilització i la consciència de les dones. Les dones, el moviment feminista, diuen Basta. Es passa a l’acció per a aconseguir els drets i concretar els fets que reparin. Ens motivem. Veiem que podem fer passos de gegantes per a erradicar la violència masclista. Ens volem vives i felices. Ens volem i emocionem per l’esforç, la creativitat, la resistència i la lluita de les nostres mares i àvies. Som hereves conscients i il·lusionades del moviment centenari, fins i tot ancestral, de la lluita de les dones, feminista, cívica, socials, de drets i fets.
Actores en l’avanç de les dones
En aquests 22 anys de Plataforma s’ha avançat, quantitativament i qualitativament, en els objectius que ens marcàvem. El moviment pels drets de les dones, i la ciutadania en general, surt al carrer i reivindica la llibertat i acabar amb la violència masclista, reivindica obertament els valors feministes, valora i defensa el poder de decisió de la meitat de la humanitat, que som les dones, en les polítiques públiques, en les empreses, en tots els àmbits socials. La lluita perseverant valora la fortalesa de les dones que passen per processos de violència, dels quals cada vegada més aconsegueixen superar-los resilients.
La Plataforma hem estat actores en aquest canvi transformador de la societat. Estem satisfetes de com amb la nostra incidència social i política i amb els nostres projectes de sensibilització i de prevenció hem contribuït a impulsar aquest canvi.
Per això, simbòlicament hem fet moure la diana. La Plataforma vol #centrar fonamentalment en el progrés del sentiment i el moviment de les dones en tota Catalunya, en tots els seus estrats i poblacions. Estem convençudes per a promoure afiliades, voluntàries, col·lectius i entitats per a erradicar la violència masclista.
Ens trobem que la reacció masclista vigent, molt virulenta, ens vol impedir avançar. Fins i tot en alguns llocs i països bloqueja i fa retrocedir conquestes bàsiques com el dret a l’avortament, els drets sexuals i reproductius, els recursos per a aconseguir erradicar la violència de gènere, l’educació per un real i lliure consentiment, respectuós i desitjat. Un lliure consentiment que no estigui viciat per situacions i imposicions d’autoritat o poder, ni familiars.
Trenta anys després de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Pequín, els 12 punts de la Plataforma d’Acció de 189 països van marcar un abans i un després per a “mirar el món amb ulls de dona”. Desgraciadament ens posen bastons a les rodes. Com cada quinquenni, en la Comissió per la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), haurem d’analitzar que, malgrat els grans avanços en el moviment pels drets de les dones en el món, massa governs posen el fre i no s’ha aconseguit les fites establertes a Pequín. En els últims anys ens dol en l’ànima veure que hi ha reculades en conquestes aconseguides. Sofrim amenaces de la dreta més conservadora, misògina i negacionista de la violència masclista. Són atacs que ens terroritzen i pretenen anul·lar la sororidad feminista. Amenaces que amplifiquen les violències institucionals.
Una àgora plural i unitària
El Fòrum forma part del progrés feminista, orientat i centrat en el vessant de la violència masclista. Volem generar unes condicions sistèmiques, estructurals, econòmiques, polítiques, socials, efectives, culturals i morals per a viure lliures, dignes i felices.
Estem en el Fòrum per a analitzar i compartir experiències de bones pràctiques. Estudiem alternatives útils sorgides de les mil i una vivències arran de terra.
El Fòrum és un espai plural i unitari. És una àgora on convèncer no és imposar, sinó fruit de la lliure expressió, el respecte i l’educació. En el Fòrum establim diàleg, debat, aportem estudis i teoria, aportem experiències. Organitzem taules, tallers i accions perquè fomentin, des de la diversitat social, ideològica i d’hàbits de les dones, unes estratègies d’emancipació, llibertat i vida estimada per a les dones, per a totes les persones. Unes estratègies per a la convivència, el treball i les cures, per a gaudir d’aquest món, així com de la naturalesa que ens acull i alimenta. La unitat, el diàleg, el respecte i la convicció que actuem per a erradicar la violència masclista ens fa més fortes.
La mobilització feminista genera consciència social, genialitat i innovació
La mobilització pels drets de les dones i per a erradicar la violència masclista a tot el món ha generat una consciència social que no existia fa 20 anys. El dissabte (el 9 de novembre) podrem posar en comú com aquestes mobilitzacions, el tren de la llibertat, els 8M, els 25N, els MeToo, el cas del Ramat de Pamplona, el cas de la Jenni, “Alves”, la Gisèle, ara Elisa Mouliaá, ens han donat, ens donen i ens donaran, les forces per a aconseguir el reptes de futur, el poder de transformar i canviar les estructures patriarcals. Ho hem vist amb les lleis aconseguides gràcies a les demandes sobre violències sexuals o sobre els abusos a la infància, però sobretot demostra que l’èxit que aconseguim quan anem juntes és el camí per a guanyar drets reals a viure sense violència.
Us faig un esment que en el Congrés de Pamplona sobre les violències sexuals s’han aportat experiències i anàlisis que subverteixen algunes de les bases de la justícia patriarcal, també dels mites que entronitzen la cultura de la violació, inserida en hàbits i costums, en moral i poder misogin. S’ha mostrat la genialitat i innovació feminista a través de l’estudi de milions de veus colpidores i denunciadores anònimes. Veus que es protegeixen i alhora converteixen el MeToo en una nova força per a totes les dones, començant per les agredides. La justícia patriarcal, vertebrada des del dret romà, resulta desigual i injusta sobre fets i proves que discriminen i victimitzen a les dones. Una denúncia pot ser malèvola o no correspondre als fets, ara bé, centenars, milers i milions de denúncies obren un terreny inèdit, fèrtil. El debat, la polèmica i el que és just sobre aquest nou paradigma convé siguin tractats, estudiats i establerts amb la millor bona fe, i amb tot el rigor científic. Com la presumpció d’innocència que acaba beneficiant a l’agressor, mentre torpedina la reparació i la dignitat de la víctima. Sabem que l’escarn mediàtic, el linxament públic, l’omertà d’una extensa cadena de conciliacions, acostuma a #desencadenar per a ofegar o anul·lar a la víctima agredida.
L’atenció a les dones ha de #qualificar de servei essencial i #superar la precarietat de les Entitats
Aquesta força s’expressa des de molts àmbits socials i de la diversitat de dones, des de la ciutadania, des dels Consells de dones de tota Catalunya, des de tota la lluita de les nostres antecessores entroncada en les generacions més joves, i es va concretar el 2021 aconseguint que el govern de la Generalitat de Catalunya creï una conselleria d’Igualtat i Feminismes. És un progrés per a aconseguir aquesta transformació vital per a les dones dins de les institucions, per a tenir aliades polítiques en aquests reptes pendents. Reforçar la conselleria i l’Institut Català de les Dones pot ajudar a aconseguir-los.
S’ha triplicat el pressupost en aquests tres anys per a l’atenció a les violències masclistes, cosa que aplaudim. Ara bé, després d’una dècada de rebaixes pressupostàries, d’estancament en els serveis, s’han d’adequar els serveis a les necessitats reals d’atenció a les dones. Els fets, molt tossuts, indiquen que no s’atén moltes dones a causa de les llistes d’espera, les manques de professionals, d’instal·lacions adequades o horaris d’atenció que no corresponen a un servei essencial. Malgrat els esforços de moltes professionals del sector encara hi ha barreres que saltar. L’atenció a les dones no té la qualificació de servei essencial en els convenis laborals, no hi ha especialització en el funcionariat en aquesta categoria, equiparada als serveis socials o de salut o als serveis de seguretat.
Necessito dir-vos que els reconeixements verbals de les institucions, els copets a l’esquena a les entitats, les bones intencions de responsables i tècniques queden en dubte, fins i tot malmeses, pels fets feridors de la precarietat i penúria de les entitats del sector el que repercuteix en les dones. Són entitats de dones molt abnegades, aclaparades per les enrevessades normatives, les intervencions, les auditories i diners escassos. Els diners que hi ha, que és dels impostos de les dones, dels fons europeus, del pacte d’estat, no es nota prou a l’hora d’emprar-ho en atenció a les dones i a la prevenció. Les entitats estem obligades a dedicar un temps preciós a les formulacions, justificacions, formularis per a la burocràcia, hores per a aconseguir diners, que de fet manllevem a l’acompanyament, a les cures i a la reparació del mal causat a les dones.
Educació sexoafectiva i aflorar la violència vicària
En el Fòrum considerem important, en relació amb el lliure consentiment i el dret al propi cos, que es treballi com a opció a mitjà termini l’educació sexoafectiva a les escoles, llars i mitjans. És un aspecte essencial per a les criatures, per a les adolescents i la joventut. Observem una resistència numantina quan s’intenta una acció formativa. Prové de l’imaginari profund i hàbits i costums, mals costums, que a la fi contribueixen al fet que la formació es faci maldestrament des de la cultura de la violació imperant. Un altre aspecte per a treballar en el Fòrum és l’ocultada i no reconeguda violència vicària, que és un càncer masclista dins de les mateixes llars i família.
Feministes represaliades, ucraïneses i palestines en el cor
Aprofito per a finalitzar amb unes paraules d’estima i suport a les set activistes feministes condemnades per la justícia patriarcal a un any i mig de presó i més de 26.000 euros en indemnitzacions per una acció de protesta durant la vaga feminista del 8 #M de 2018. Vull enviar un petó solidari, amb la mà en el cor, per a les dones ucraïneses que resisteixen la invasió de Rússia. I, amb tota l’ànima, una abraçada i un clam que traspassi fronteres per a les nostres companyes palestines, contra el genocidi a Gaza per part de l’Estat sionista d’Israel.
Companyes, germanes, estimades, és hora d’agafar la fletxa misògina i patriarcal: trenquem-la.
Aixequeu la vostra veu. Feu les vostres propostes. Compartim els vostres desitjos. Uniu les vostres forces. Què comenci el Fòrum!
