No hay traducción disponible
Un estudi dirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’ Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionar-se amb el nadó, segons van informar aquestes entitats.
La recerca, que es publica a Nature Neuroscience, diu que l’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts.
Per primer vegada un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare.
Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat”, postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
Per dur a terme la recerca, els investigadors han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, de les parelles homes de 19 d’elles, i un grup control format per 20 dones que no estaven ni havien estat mai embarassades i les parelles homes de 17 d’elles. El seguiment va durar cinc anys i quatre mesos.
