Una filla de Jordi Conill (1939-1998), ex-vicepresident de la Diputació de Barcelona que va estar empresonat a Burgos per la seva lluita antifranquista quan era anarquista de les Joventuts Llibertaries, ha explicat en un llargmetratge el viatge que va fer per a conèixer aquesta etapa vital del seu pare.
La pel·lícula es va estrenar a la Filmoteca de Catalunya el passat 4 de setembre () i es projectarà a Burgos el proper maig de 2021, a la VI Muestra de Cine Documental que preparen Espacio Tangente i la Universitat de Burgos. Diverses projecccions més estan en fase de ser cocretades donades les complicades circumstàncies per al sector del cinema i l’audiovisual, i la cultura en general.
A la pel·lícula, queda clar que Joana Conill és apassionada i treballadora, alegre i sensible, reflexiva i amb una empenta admirable. Amb tots aquests ingredients ha fet un documental, finançat amb aportacions d’unes 200 persones, sobre la vida del pare, sobre la seva pròpia vida, que remou profundament. Fets històrics i vivències i sensacions personals s’entrellacen a la perfecció. Memòria… personal, històrica, repassar vivències per reconstruir el moment present.
La nit de l’estrena el 4 de setembre a la Filmoteca, totes i tots amb mascareta i sense ningú al seient del costat, va ser molt emotiva, per que Conill ha fet una meravella estrenant-se com a directora! Quin treball més intens, ben fet, pensat fins a l’últim detall. Quina valentia explorar el passat del pare mort, implicat políticament, fent una feina meticulosa de passar d’ell a ella, d’anar cedint històries i protagonismes a un i altra, a la memòria històrica i a la memòria personal.
L’excel·lent resultat audiovisual convida a la reflexió personal, a inspeccionar-nos, al debat comunitari, a treure pors, mites, a repassar els danys i dols del franquisme, a reescriure histories des de la pròpia història.
Ara, Joana Conill està pensant en muntar debats post-projecció sistematitzats i que puguin consolidar-se en un projecte de memòria i reparació, en les seves paraules “de cara a la primavera, amb voluntat d’obrir espais de diàleg en espais culturals de la ciutat de Barcelona per què aquesta pel·lícula sigui l’excusa per obrir espais de paraula i parlem tot el que encara no hem parlat. Que sempre es una bona idea, i ara mes que mai, juntar-nos i parlar”.
La “Cigüeña de Burgos” vola ben alt.
