Publicat per Editorial Viena aquest mes de setembre de 2020, compta amb un pròleg de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, on es pot llegir: «En aquests relats de Maria Àngels Viladot apareixen, sobretot, dones. Dones que parlen, s’expliquen, es justifiquen. Dones que parlen amb dones, sobretot de sentiments, i homes que més aviat parlen poc. La mirada de l’autora és d’una dona, però jo no diria «la d’una dona».
També escriu Bilbeny que Viladot, “amb una contenció noucentista i una ironia, diríem, «a la catalana»” estableix distància amb una anàlisi freda sobre els seus personatges i a la vegada mostra pietat.
En aquesta obra de Maria Àngels Viladot hi trobem: gelosia, hipocresia, rancor, assetjament, memòria selectiva, dol, odi, nostàlgia, avorriment, i la llibertat, explica el prologuista. I defensa que malgrat parlar de la incomunicació, és una obra sobre la necessitat i la nostàlgia de la comunicació. I aquesta és la paraula que dona títol al seu pròleg: “Comunicació”.
Per la seva banda l’ escriptora i traductora Carme Arenas, en la Introducció de títol “I la vida transcorre” afirma que: ” Viladot ha demostrat en assaigs la seva preocupació pel paper de la dona en la nostra societat, encara molt ancorada en patrons masclistes, on els casos d’assetjament passen tant en el terreny familiar com en el laboral. I la violència ens arriba constantment en forma de dany irreparable, la qual cosa ens porta a reflexionar seriosament sobre els patrons de comportament que hem de canviar”.
Entre les situacions dels relats hi ha: Un cas de bullying en el món laboral; La violència domèstica, sigui física o psicològica; L’experiència de la viduïtat; Obsessions que alimenten fixacions com la gelosia; i la injustícia i la barbàrie amb la violència de la guerra.
Per Arenas, “El contrast entre els dos mons mostra una gran habilitat de l’autora a l’hora de confrontar-los perquè fa més evident que la injustícia només genera incomprensió i violència. I se sol fer pagar amb els qui tenim a prop o amb els qui no en tenen cap culpa”.
