Per Maribel Nogué
Foto: Rawensbruck
Amb la fi de la Batalla de l’Ebre, el novembre de 1938, i davantla victòria franquista, l’exèrcit republicà va patir un gran nombre de baixes. Aleshores, Franco va donar inici a l’ofensiva de Catalunya, en un moment en què els republicans havien quedat molt tocats. A finals de gener de 1939, les tropes sollevades de Franco, reforçades pel suport rebut dels feixistes italians,entraven a les diferents ciutats del país i amb aquests fets començava l’èxode forçat a l’exili, a camps de concentració, els assassinats i la repressió dels vençuts. La fam s’instauraria els anys següents i entràvem al que va esdevenir la llarga nit franquista. Els qui ho hem viscut més o menys de prop ho sabem de sobra, i també saben dels riscs de la lluita, sota la clan-destinitat, com perquè ara no ens mobilitzem per mor de no fer ni un pas enrere.
El govern de l’estat espanyols’ha proposat, per aquest 2025, una campanya per no oblidar que l’adveniment de la democràcia al nostre país no va ser gratuïta, so-bretot quan farà 50 anys de la mort del dictador (que va morir al llit, sense haver estat jutjat pels seus crims) i tenint en compte que els qui enyoren aquells temps foscos del passat han reaparegut com els ous de la serpent i són una amenaça arreu del món i per a la mateixa humanitat.
També hem commemorat el 80è aniversari de l’alliberament del camp nazi d’Auswicht. Super-vivents com ara la Neus Català, en aquest cas del camp per a dones de Rawensbruck, ens varen poder donar testimoni de l’horror viscut en els camps d’extermini i mort.

Neus Catalá
L’amenaça de retornar a uns temps que crèiem haver deixat enrere és ben real, i amb Donald Trump al govern dels EUA, potser més real del que voldríem D’aquí les grans mobilitzacions a l’Argentina i a d’altres indrets com ara –i significativament– Alemanya, on malgrat tenir pes específic al seu parlament,alguns conservadors han aplicat aquell cordó sanitari que es varen proposar per no tornar a avergo-nyirse de la seva pròpia història.
Cal dir, però, i no oblidar tam-poc, que a cada nit, per llarga que fos, sempre hi havia la resistència
suficient com per maldar una altra societat possible amb uns altres valors que són imperibles, i albirari creure que hi ha llum al final del túnel, talment com la llum que al-guns han vist quan han estat molt a prop de la mort. Sota el franquisme vàrem lluitar i hem gaudit, enca- ra que amb algunes limitacions, de les llibertats inherents al siste-ma democràtic. Res ens ha vingut regalat, que no s’ho creguin pas els joves, el progrés que ha estat possible bàsicament per la igualtat d’oportunitats que ha suposat l’educació oberta a tothom, així com la universalització del dret a la salut acompanyada d’altres aspectes evolutius com ara en els drets de les dones i altres col·lectius, no ha caigut pas del cel.
Aquesta ha estat la llum al finaldel túnel del franquisme, com la llum del final de la II Guerra Mundial va ser la Declaració Universal dels Drets Humans, que ha suposat una època més evolutiva, encara que onòmicament s’hagin continuat espoliant els recursos naturals dels països empobrits.Sempre recordaré els herois i heroïnes que lluitàrem sota el franquisme des de la clandestini tat; o Nelson Mandela, que va fer possible l’extinció de l’apartheid a Sud-àfrica; o Rosa Parks, que es va plantar en un autobús per fer front al racisme de Nord-Amèrica, on amb Martin Luther King i molts altres varen normalitzar els drets dels oamericans que hi va anar a viure.

Rosa Parks
I citaré, encara avui, Àngela Davis quan diu que Palestina representa, per a aquesta generació, el que Sud-àfrica representava per a les anteriors, i connectant les experiències de la seva prematu ra militància a favor de Palestina, amb el seu ideal de que la situación desencadenada per Israel pot su posar un punt d’inflexió per aturar la barbàrie a tot el món.

Angela Davis
L’altre dia, en Pepe Mújica recordava els seus anys de presó i tortura dient que un dels arguments que els ajudaven a resistir és que no es podien permetre que guanyés el carceller.
S’esdevenen temps difícils, foscos i possiblement llargs, però hem d’estar convençuts de que al final d’aquest túnel sempre hi ha la llum de la veritat, la que portem dintre la bona gent, que no compartim el discurs de l’odi i l’explotació dels éssers humans entre si, condicionats per la cobdícia del diner. La dignitat de l’ésser humà és molt més que tot això, i ho lluitarem fins al final.