La Fundació Surt ha presentat l’estudi sobre l’impacte que ha tingut la COVID des d’ una perspectiva integral i de gènere. Segons les conclussions de l’estudi hi ha la necessitat de continuar analitzant l’impacte a llarg termini de la crisi econòmica i social des de la perspectiva de gènere.
En l’acte de presentació hi van participar Sira Vilardell, directora general de l’entitat, Laura Sales, cap de l’àrea de recerca i Alba Elvira, coordinadora de l’estudi.
Sira Vilardell va destacar que «un dels nostres reptes és visibilitzar i reconeixer les desigualtats per poder transformar-les. Al marc d’aquesta estratègia i en aquest context condicionat per la pandèmia s’han accentuat els desigualtats de gènere i pretenem, amb aquestestudi, visibilitzar-ho i donar-ho a Conèixer».
En el mateix sentit, la responsable de l’àrea de recerca de Surt, Laura Sales, destacava «La nostra tasca és investigar la realitat social que ens envolta des d’una mirada feminista i que ens va permetre visibilitzar certes realitats, que sovint queden invisibilitzades, amb l’objectiu de poder millorar la intervenció social que fem des del tercer sector i des de les Administracions Públiques, contribuir a la reflexió, a la innovació metodològica, i a la incidència social i política feminista ».
Alba Elvira, investigadora principal de l’estudi, ha exposat que «En el context de la pandèmia s’ha evidenciat més que mai la feminització dels treballs considerats essencials i el seu caràcter imprescindible. El període de confinament va obligar a identificar aquelles feines que no podien aturar-se perque eren necessaries per a sostenir la vida quotidiana i que, com s’assenyalava abans, estan feminitzades. Són les dones qui han Estat a l’avantguarda de l’emergència sanitària, donant resposta a les necessitats més bàsiques de la població. Malgrat formar part dels treballs essencials, un dels col·lectius més invisibilitzats i més afectats per aquesta crisi sense precedents han estat les treballadores de la llar i la cura».
La pandèmia te una dimensió global, però aterreix les diferents realitats territorials de forma concreta, en gran part perque els contextos econòmics, socials i polítics de partida són diferents.
La crisi de la Covid-19 no és pot entendre simplement com una crisi sanitària, sinó que emergeix en una crisi econòmica, social, de cura i ecològica. L’estudi presentat fa una mirada interdisciplinar i de gènere per, des d’aquesta anàlisi poder generar propostes que posin les dones al centre per superar aquesta crisi derivada de la primera pandèmia del segle, un crisi que tot i que ha fet trontollar el món, no ha mogut les bases del sistema patriarcal i capitalista.
L’estudi destaca que les experiències de les dones evidencien la seva posició de vulnerabilitat estructural a causa del masclisme, el classisme i el racisme predominant en la societat, que s’ accentuava ja abans de la pandèmia.
Ja fa deu anys, en el context de la crisi econòmica i social iniciada el 2008 als Estats Units, des de l’àmbit de recerca Surt va publicar l’estudi Dones en crisi. En ambdos estudis, la seva intenció era esdevenir un observatori que recollis la informació que sovint és invisibilitzada a les estadístiques, contrastant les dades de macro d’atur amb el nivell micro de les experiències quotidianes de les dones i de les professionals de la intervenció que les acompanyen en els procesos d’empoderament, i poder aplicar així una mirada analítica i crítica feminista transformadora.
Finalment l’estudi constata que «és necessari remarcar que la crisi social, econòmica i sanitària no només ha impactat la vida i benestar de les dones usuàries. Les mateixes treballadores también han hagut de bregar amb la incertesa, la frustració i l’angoixa del futur. La seva feina ha resultat més exigent, s’han hagut d’adaptar a la disponibilitat de les dones i han hagut de donar resposta amb creativitat i enginy a les necessitats canviants de les dones, aixi com a la virtualització de les relacions i el treball».
