“Es necessita una desobediència crítica a la societat patriarcal” perquè “la revolució serà feminista o no serà” va concloure el IV FSCat (Fòrum Social Català).
Ho feu en proclamar el dret a la desobediència com a instrument per “garantir el dret a decidir sobre tots els aspectes de les nostres vides: polítics, socials i també sobre el nostre cos”.
Ada Colau (esquerra) i Itziar Gonalez a la UB
“Al FSCAT hem proclamat el nostre dret a desobeir. Perquè no tenim l’obligació d’acceptar lleis injustes, que vulneren els drets fonamentals de les persones per això “desobeïm la llei de l’avortament” perquè “les dones tenen el dret a decidir sobre el seu cos” i perquè és necessària “una desobediència crítica a la societat patriarcal: la revolució serà feminista o no serà”. Així es plasma en la Narrativa de Conclusions: Desobediència, Democràcia i Alternatives , document que també afirma que “ens resistim a la privatització de l’educació, de la sanitat, de la seguretat i de tots els serveis bàsics”.
En aquest mateix sentit, també s’expressa la Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials elaborada per les més de 1.000 persones dels col·lectius i moviments socials d’unes 125 entitats, que van participar en els 72 tallers, conferències, taules rodones, seminaris i assemblees, que es van reunir des de l’11 al 13 d’abril, primer a la Universitat de Barcelona ( UB) i després al Passeig Lluís Companys de la capital catalana. Les reflexions es van articular al voltant de 3 eixos temàtics: a) desobediències, resistències, crítiques; b) constituint sobiranies i construint democràcies i c) experiències alternatives, perquè segons l’organització del FSCat, “la crisi política i econòmica actual necessita una reflexió que provingui de la gent normal i corrent per canalitzar totes les propostes de la ciutadania”. El propòsit del FSCat és que, a més, s’incloguin” propostes i aliances” amb la ciutadania del sud d’Europa i del món perquè cal una “sortida en clau internacional que permeti conjugar les nostres demandes democràtiques i socials en l’àmbit local amb (els de) la lluita global”.
Ada Colau, Rita Marzoa i Gabriela Serra a la UB
Protagonistes en primera persona
De la vinculació local-global, en l’obertura del FSCat 2014, se’n van encarregar dues activistes catalanes: Gabriela Serra de l’ONG Entrepobles i Ada Colau de la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH), moderades per la periodista Rita Marzoa (Veure l’acte complert a la web del FSCat).
Ada Colau, que va afirmar haver passat del “pessimisme realista a l’optimisme militant”, va explicar que treballa amb “l’articulació orientada a l’acció, per la vida i la dignitat de les persones” i que “els aprenentatges feministes, que parlen de les experiències pròpies” li han servit de molt a la Plataforma perquè les persones que han patit desnonaments són les que millor poden expressar la seva experiència a les noves que s’integren al grup.
A la PAH “hi ha dones protagonistes i en primera persona, que són les interlocutores amb els bancs i amb l’Administració i això és un fet exponencial” afirmava Colau. Ara “tenim més recursos i aprenentatge i ho hem d’aprofitar perquè es generalitzi la pràctica dels drets humans” que, per a ella, són els que afecten la vida quotidiana com l’habitatge, el treball, la sanitat, l’educació i l’alimentació.
Repensar les formes d’acció i el llenguatge
Ada Colau va subratllar que “primer, s’han repensar les formes d’acció i després, saber com utilitzem el llenguatge, és a dir, com comuniquem”. Per a això, cal identificar, prioritzar i concretar els temes; confluir amb organitzacions diferents però amb consensos mínims, per poder articular-se i així passar de la denúncia a la pràctica concreta, amb experiències compartides”. Pel que fa al llenguatge, tot i que “les grans empreses mediàtiques -que estan endeutades amb els grups financers i son les que monopolitzen l’opinió pública”- cal “buscar aliats” entre les persones que creuen encara que “l’ofici de periodista és el dret a la informació”. I també va animar a utilitzar les noves tecnologies de la comunicació (TIC) que permeten una major democratització dels mitjans.
Per a l’activista de la PAH no cal esgrimir “maximalismes contra el sistema capitalista, sinó moure’s en els àmbits locals i propers” i utilitzar “estratègies multinivell” (amb bancs i governs municipals i promoure legislacions) ja que “són els petits gestos els que transformen la vida”. Segons Colau “vivim temps històrics durs i llargs però, alhora apassionants, per l’existència d’una consciència global”. I com que “la gent està cansada de patir” va augurar que “vénen temps de desobediència civil generalitzada” perquè ara és l’únic “mecanisme efectiu per a les nostres vides” ja que “si no es fan les polítiques que necessita la gent, les faran les persones”. Potser caldrà “ocupar Hospitals i Universitats per evitar que ens els privatitzin” afirmà.
Itziar Gonzalez explicant el Parlament Ciutada en un dels debats a la UB
Una Cambra permanent de contrapoder
Algunes de les eines que es van plantejar en els diferents debats com espais inclusius, feministes, progressistes i creatius van ser el projecte de Parlament Ciutadà ,que expressa “la idea de complementarietat” sorgida del 15- M, i els Observatoris Ciutadans Municipals que ja estan funcionant en algunes ciutats catalanes com Castelldefels i Terrassa i es preveu que funcionin en breu a San Joan Despí i Sabadell, com a instruments de visualització dels pressupostos municipals i el seu control, a través de consultes per Internet.
Una de les més fervents impulsores del primer d’aquests espais és l’arquitecta i ex regidora de l’ Ajuntament de Barcelona, Itziar González, que s’autoproclama “dissident del sistema d’organització política existent” i que defineix el Parlament Ciutadà com una ” cambra permanent de contrapoder” on “es visualitzi, es prengui consciència i es reconegui tot el que ja està fent la ciutadania en els diferents sectors” (salut, habitatge, energia, medi ambient…). És la idea d’un doble parlament, que “assumeix la diversitat i transversalitat” de tota la ciutadania, que ja ha pres consciència que el Parlament oficial” se’ns ha quedat petit i ara es tracta de: a) recollir i emfatitzar la informació existent en cada sector, b) vincular-la amb el context i empatitzar amb els diferents grups i c) tenir la capacitat organitzativa per plantejar accions conjuntes de transformació, com assumir les Iniciatives legislatives populars (ILP) al mateix temps que, a través de multireferendums, es consulti la ciutadania sobre totes les propostes que estan en marxa.
Segons plantejava, molt didàcticament, l’ex responsable del districte de Ciutat Vella en una de les sessions del FSCat, el mecanisme és semblant a “com funcionen els dos hemisferis del nostre cervell”, que treballen simultàniament per organitzar la informació que tenim. Per a González el propòsit és que “volem ser un lobby ciutadà que plantegi un relat únic per a cada un dels punts. És a dir, per a cada idea tenir propostes ciutadanes conjuntes” per exercir aquest contrapoder de la ciutadania.
