El setmanari “Negocios” va dedicar fa uns dies unes pàgines especials a fer balanç de la incorporació de les dones en el món laboral i conseqüentment en els consells d’administració de les grans empreses arran de l’aposta personal de la comissaría Viviane Reding per imposar quotes, mesura que es va imposant de mica en mica malgrat els obstacles que ha d’anar bandejant pel camí.
En aquest mateix dossier Negocios destacava que les dones s’han anat integrant molt bé dins del mercat laboral, un mercat que solament compta amb 646.000 dones treballant en 114 empreses de l’Estat espanyol cotitzades, un aproximadamente 40% de les plantilles actuals. Però, i aixì ho destacava, només un 22% ocupen càrrecs intermedis, un 11% en l’ alta direcció i una mica més del 10% tenen un lloc en els consells d’administració. (A Europa el tant per cent arriba al 16%).
L’argumentari sobre aquestes xifres continua éssent el mateix de fa temps: els homes es resisteixen,a les dones, els costa assumir llocs de responsabilitat, la maternitat continua tenint un pes específic, etc.
Igualment el setmanari posa l’emfàsi en que aquests arguments són falaços ja que s’ha demostrat abastament la capacitat de les dones per assumir riscos i prendre decisions. Diu Reding: “El més important de les reflexions que es fan sobre la qüestió és que degut a que la igualtat en aquest camp costa i que cal prendre decisions politiques al respecte i una d’elles és el sistema de quotes- malgrat que hi hagi qui les interpreti erròniament- aixó impulsa que els Estats membres hagin de decidir sobre el cupo del 40%”. I , conclou Viviane Reding quee sempre és millor l’acció que la inacció.
