Per Redacció AmecoPress
L’any passat es van interposar 168.057 denúncies per violència de gènere, mentre que només es van incoar el juliol causes per denúncia falsa -totes encara en tràmit sense que s’hagi formulat l’escrit d’acusació.
La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va presentar la primera setmana de setembre, al Saló de Plens del Tribunal Suprem, les dades de la Memòria de la Fiscalia corresponent a l’any 2019 a l’Obertura de l’Any Judicial. En l’informe, es verifica que només es van incoar el juliol causes per denúncia falsa -totes encara en tràmit sense que s’hagi formulat l’escrit d’acusació-de les 168.057 denúncies presentades durant 2019. És a dir, l’any passat es va tancar amb un total de zero condemnes per denúncia falsa.
Presentació de la Memòria per Dolors Delgado
De fet, hauria de sorprendre que l’assumpte de les denúncies falses en violència masclista segueixi ocupant titulars, si acceptem que les informacions relaten fets, i no una cosa inexistent. Les denúncies falses en aquest “delicte” són una cosa residual, tal com acrediten dades i informes de diversa índole. En aquest cas es tracta de la memòria que presenta anualment el Ministeri Fiscal.
Les dades d’aquest informe reflecteixen a més algunes conclusions interessants. En el període 2009-2019, la proporció entre els procediments per denúncia falsa -121- en relació amb els procediments en què s’ha dictat sentència condemnatòria és de l’0,0069%. Si a aquestes s’hi sumessin les causes en tramitació, en la hipòtesi poc probable que en totes elles es dictés una sentència condemnatòria (168), el percentatge final màxim serà de l’0,010%.
Foto:Taula corresponent a període 2009 – 2019
D’aquestes 121 sentències condemnatòries, 59 ho han estat per conformitat de l’acusada, el 48,76%. “Novament s’aprecien en aquesta actuació les característiques, peculiaritats i arestes que planteja aquest tipus específic de violència i que ja van ser objecte de comentari en memòries anteriors”, assenyala la Fiscalia.
Les dades recollides en la memòria destaquen el 2019 un repunt en la xifra de dones assassinades per les seves parelles o exparelles, un total de 59 enfront de les 51 de l’any anterior, de les quals només 15 havien formulat denúncia prèviament. D’elles, en cinc casos existien mesures protectores vigents que l’agressor va incomplir. S’incideix també en l’increment dels assassinats de menors i d’altres persones pertanyents al vincle afectiu de la dona.
El Ministeri posa l’atenció sobre la irrupció de les noves tecnologies, TIC, i la seva relació amb noves manifestacions de violència, en tant que algunes eines digitals, emparant-se en l’anonimat, faciliten el seu exercici sobre les adolescents amb un “efecte multiplicador molt perjudicial”.
“L’evidència que les relacions afectives comencen cada vegada més precoçment sense convivència i sense un projecte en comú i el seu desenvolupament en línia de curta durada però gran intensitat, ens enfronta a múltiples i variades situacions de domini, control i maltractament psicològic i físic de l’home sobre la dona alimentades pels estereotips i idees sexistes que circulen per les xarxes-, que constitueixen l’essència de la VG, però que difícilment es poden incloure en el concepte de relació afectiva que exigeix el nostre Codi Penal. Això impedeix incardinar en els tipus penals específics que, per tant, requereixen una immediata acomodació a aquesta nova realitat social, establint a més sistemes eficaços de protecció a les víctimes com les retirades de continguts o el bloqueig de pàgines web “, exposà.
Foto: arxiu AmecoPress, cedides pel Consell General del Poder Judicial i Casa Reial
