Yasmina Solanes
Molta gent no accediria a alguns medicaments sense els genèrics que es fan a l’Índia
Parlem amb la documentalista Yasmina Solanes, que ha realitzat, per encàrrec de “Farmamundi”, un documental en el qual denuncia la voluntat de la farmacèutica Novartis de patentar un medicament contra la leucèmia, Glivec, la qual cosa encariria el tractament de les i dels pacients.
És una història amb final feliç, ja que, finalment, la justícia índia va negar a Novartis el dret a crear aquesta nova patent. Denúncies com la d’aquest documental han servit per obtenir aquest resultat positiu i beneficiós pels malalts de leucèmia d’arreu del món, sobretot als països en vies de desenvolupament.
El documental està dedicat a Eduard Soler, destacat membre de “Farmamundi” i capdavanter de la lluita contra les patents que perjudiquen a les persones més humils, i que va morir sense poder veure una iniciativa que va impulsar des del primer moment.
Com està plantejat el documental?
Està pensat perquè la gent que no sap gaire cosa del tema, que desconeix que l’Índia és un dels països que produeix més genèrics. Hi ha una primera part per situar-se en la qüestió i una segona part que ja explica el cas específic de Glivec. És una història llarga, que dura des de fa set anys i hi ha qüestions tècniques que no són fàcils d’entendre. Tot el tema de la patent és complicat quan entres en els detalls. El documental pretén donar una idea molt clara del que està passant.
Com en d’altres reportatges, l’empresa interpel·lada, en aquest Novartis, no vol donar la seva versió…
Mai no van dir que no volguessin parlar. Són prou intel·ligents. Ens anaven donant excuses. Potser demà…. després l’interlocutor que ens oferien estava malalt, de viatge,… Era una manera de no fer-ho però sense dir que no, obertament. Ens podríem passar tres anys intentant-ho i no ens n’hauríem sortit.
El documental es pot veure a youtube
Tant el trailer com el documental sencer. Després de l’estrena oficial al Palau Robert, hem obert el documental íntegre a youtube, Com més gent el vegi, millor. El nostre únic interès és la difusió.
És realment l’Índia, una fàrmacia mundial?
Sí. Tenen una producció molt gran de genèric, molt forta. Molta gent no tindria accés a segons quins medicaments sense els genèrics que es fabriquen a l’Índia.
Estem davant una petita victòria o una simple molèstia per unes grans empreses farmacèutiques que seguiran imposant els seus interessos al sector sanitari internacional?
És un avenç, segur. L’Índia s’ha mostrat com un exemple i d’altres països que potser no són tan conscients de la necessitat de fer front legalment a aquest problema s’adonin que es pot plantar cara. Si surt una patent a l’Índia, pots combatre-la sense limitacions temporals. Per exemple, a Tailàndia, passats tres mesos ja no pots discutir-la. És innegable, però, que el poder de les farmacèutiques no desapareix d’un dia per l’altre.
El suport de l’expert Germán Velásquez va ser bàsic per tirar endavant “L’Índia, la farmàcia del món”.
És una eminència del tema. Ens va acompanyar durant tot el viatge i ha fet de co-guionista del documental. Tothom volia contactar amb ell. Porta molts anys lluitant en aquest tema. Ell va començar treballant en una farmacèutica fa molts anys però se’n va anar, conscient dels abusos que cometien.
És una persona molt compromesa i jo, encantada d’haver treballat amb ell.
Dediqueu el documental a l’Eduard Soler, que, des de Farmamundi, va començar a denunciar l’ús abusiu de les patents a l’Índia…
Havíem fet un documental anterior –”El medicament, un dret segrestat”- i també li vam dedicar. Jo em vaig posar a fer el documental i va ser ell qui em va ensinistrar en aquest tema. Va ser l’iniciador, l’impulsor. Sense ell no hi hauria hagut documental.
