Un estudi reafirma la importància de les escoles d’apoderament en els processos de transformació de les dones. Emakunde / Institut Basc de la Dona ha publicat l’estudi “Espais propis per a les dones i processos d’empoderament: La Xarxa d’Escoles d’ Empoderament de Bizkaia” realitzat per Maitane Picaza Gorrotxategi.
Es tracta d’un estudi que va resultar guanyador del V Certamen de Publicacions de treballs de recerca que convoca l’Institut amb l’objecte de donar suport a la difusió d’investigacions que afavoreixin la consecució de la igualtat de dones i homes.
L’estudi ens acosta a la realitat de les escoles d’apoderament i els processos de transformació que han generat en dones de diferents localitats. En concret, analitza la representació de l’apoderament a partir de les experiències de les mateixes dones implicades com alumnes, formadores, tècniques d’igualtat i implementadores a les escoles d’empoderament de Basauri, Ermua, Getxo i Ondarroa que conformen la Xarxa d’Escoles de Apoderament de dones de Bizkaia.
La directora d’Emakunde, Izaskun Landaida, ha recordat que “promoure la participació política i social de les dones és un dels objectius últims de les escoles d’empoderament” i ha destacat que “les dones que han viscut diversos processos de transformació i empoderament personal i col·lectiu en aquestes escoles comparteixen una valoració positiva i destaquen la importància que ha tingut el seu pas per les mateixes per a adquirir consciència feminista, per estar més presents en la vida pública, per comptar amb espais de trobada propis o per fer-se amb recursos de reflexió crítica i de desenvolupament d’habilitats. Les dones entrevistades asseguren haver trobat en el procés empoderante après en les escoles una resocialització que suposa tornar a aprendre a situar-se com ciutadana “. Landaida, en aquest sentit, ha animat les dones a què s’acostin a les escoles d’apoderament i coneguin les activitats que s’hi organitzen.
Per la seva banda, l’autora de l’estudi, Maitane Picaza, ha descrit les escoles d’apoderament com “un oasi” per a les dones, “un espai propi on les dones s’empoderen i aprenen unes de les altres”, un espai propi on “troben un benestar per crear, compartir, reflexionar i aprendre, però sempre amb connexió a l’exterior”.
Picaza ha destacat que hi ha dos grups de dones que participen en les escoles d’empoderament: Un és el de les dones que s’inicien en la presa de consciència feminista, entre les que es treballa sobretot l’apoderament individual, i un altre grup de dones amb bagatge feminista que segueix empoderant i adquirint una consciència més profunda, a través sobretot de l’apoderament col·lectiu. Un dels reptes de les escoles d’apoderament és, segons Picaza, passar de l’apoderament personal al col·lectiu.
L’autora de l’estudi ha conclòs que les escoles d’apoderament són molt necessàries per a una resocialització de les dones, perquè qüestionin el que s’ha après, i trobin una legitimitat moral per aconseguir el poder i executar-lo. Un poder que es reformula en concepte i que s’entén com una capacitat i força positiva que humanitza les persones.
