Comunicació: De cara a Facebook i d’esquena al fogó
Conviure entre les redaccions periodístiques, les xarxes socials i les tasques casolanes s’ha convertit en una veritable teranyina per a no poques dones que a Cuba exerceixen el periodisme o assumeixen alguna responsabilitat en els mitjans de comunicació.
Així ho va assegurar la periodista Juana Osmaira González Consuegra, reportera del setmanari imprès Vanguardia, a la central província de Villa Clara, a més de 270 quilòmetres de la capital, durant el X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación*, realitzat a l’Hotel Nacional, a l’Havana, del 23 al 25 de maig.
En intentar una mirada des de Facebook al comportament de dones i homes, com a experiència personal, la periodista va comprovar que, malgrat l’excés de funcions que elles assumeixen, les periodistes van marcant un pas d’avantatge respecte als col·legues homes.
“Som majoria les que ens enredem en aquest fer comunicatiu a través de la tecnologia digital, encara que podriem incrementar el nostre accionar si s’optimitza el temps de treball, a fi d’afavorir les hores de distracció que bé ens mereixem”, va comentar.
Un punt de conflicte esbossat per González Consuegra és el de la conciliació entre el treball domèstic i el professional entre les periodistes dones, per als quals el pes de les tasques casolanes mal distribuïdes segueix marcant inequitats dins de casa, en detriment de la seva salut, el seu temps lliure i desenvolupament professional.
“Com distribuir el temps entre cuinar, rentar, planxar, cosir, tenir cura dels fills, l’espòs, els pares malalts i les redaccions que ara s’amplien cap al ciberespai i des de la casa? Serem capaçes de inserir-nos en les xarxes socials sense que això esdevingui un gran embolic? “, es pregunta.
Després d’assenyalar que les possibles respostes a aquests interrogants es poden trobar en experiències que ja s’observen a Facebook i altres xarxes socials que estan transformant les rutines productives del periodisme, la ponent va fer referència a Liz Heron, directora de mitjans socials per a The New York Times , que ofereix tres consells als i a les qui exerceixen el periodisme: ser estratègics, diferents i esforçar-se per aconseguir interaccions significatives en les xarxes socials.
Després de mantenir una sistemàtica interacció a la xarxa social de Facebook, sumar 1.389 amics (42% dones) i acumular 211 que esperaven resposta, González Consuegra va començar a estudiar el procés i va comprovar en el camí que dones i homes mantenen, a més, un comportament diferenciat quan fan ús d’aquests espais.
A diferència dels homes, les facebookeras es mostren més comunicatives, conclou la reportera. “No es limiten a comentar el més mínim dels detalls, mentre que ells prefereixen acollir-se als tocs. I m’agrada”, delimità.
Del 42 per cent de dones amb que interactua a Facebook, 249 són cubanes, totes vinculades des de diferents funcions als mitjans de comunicació massiva, majoritàriament com a periodistes.
Sense poder precisar quantes d’aquestes col·legues es connecten des de casa o les redaccions, en general ho fan als matins i molt poques utilitzen l’horari nocturn, però quan apareixen a la nit, ho fan després de les 9:00 pm
“Això indica que, excepte molt rares excepcions, les periodistes o altres dones vinculades a la realització d’espais audiovisuals gairebé no poden participar en les xarxes socials en els horaris que habitualment es realitzen les feines de la casa”, sosté l’autora de “Mujeres enredadas, la experiencia en Facebook”.
No obstant això, quan s’endinsen en el ciberespai es mostren solidàries, carinyoses, amables, amistoses, molt comunicatives, tal com són en la seva quotidianitat, i són les primeres a compartir una flor, un poema, fotos i cançons per felicitar a les seves amistats en dates significatives, afegeix.
“Pel que fa al esdeveniments que poden ser notícia són les que més comenten i multipliquen a la xarxa social els fets publicats en els diferents mitjans de premsa nacional o internacional”, precisa González Consuegra.
Referent a les absències sobtades de Facebook, la col·lega explica que hi ha dos tipus fonamentals de motius: d’una banda hi ha les que es desencantan de l’espai i, d’altra, les que es lamenten perquè “ara sí que no m’arriba el temps”.
A les primeres els recomana no allunyar-se de una tecnologia que va arribar no tant per quedar-se com per a perfeccionar cada dia més i fer-se gairebé imprescindible. A les segones els aconsella que organitzin millor el temps, precisament a través de les xarxes socials.
“Aprenguem a viure d’esquena al fogó i de front a la recreació sense deixar de complir amb els deures professionals. Només cal saber que hi ha Twitter, amb més de 100 eines i aplicacions que ens agilitzen l’accés i permeten major visibilitat dels missatges. I si tenen un bloc a WordPress, doncs molt millor “, sosté González Consuegra.
“La tecnologia digital, reitero, permet programar la feina per quan vostè ho desitgi. Què es necessita per aconseguir-ho? Estudiar. Seran les diferents accions de superació les que proporcionaran l’enteniment requerit i el domini total d’aquesta troca de suposats embolics que avui són considerats obstacles perquè les dones s’insereixin amb més sistematicitat en les xarxes socials “, ha conclòs.
*Convocat per la Federación de Mujeres Cubanas, la Unión de Periodistas de Cuba i l’a Asociación Cubana de Comunicadores Sociales, el X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación ha comptat també amb el suport de l’ Agencia Española de Cooperación Internacional (AECID), Oxfam, el Fons de Nacions Unides per a la Población (UNFPA) i l’ ONG Kultura Communication y Desarrollo (KCD).
