Portada: Editorial Crítica – Planeta Llibres
La història de les doctores que van dirigir l’hospital més extraordinari de la primera guerra mundial
Wendy Moore, ens ofereix a ‘No és lloc per a dones’ (Editorial Crítica, 2021), la història de les doctores britàniques Flora Murray i Louisa Garrett Anderson, dues dones que ho van deixar tot quan va esclatar la primera guerra mundial, fins i tot la seva lluita activa pel dret al vot de la dona, per traslladar-se a França on van crear dos petits hospitals militars.
Tot i que al seu país les dones no podien atendre homes, les seves capacitats mèdiques i organitzatives van resultar ser tan impressionants que, el 1915, el Ministeri de la Guerra les hi va demanar que tornessin a Londres i posessin en marxa un nou hospital militar en un enorme i antic hospici abandonat al carrer Endell de Covent Garden.
Van aconseguir el que és impossible. Van crear i dirigir un hospital de 573 llits el personal dels quals estava format exclusivament per dones: mèdiques, cirurgianes i infermeres.
Durant els següents quatre anys van rebre 26.000 ferits i van desenvolupar tècniques completament noves amb les quals podien atendre les horribles ferides dels morters i el gas que patien els soldats.
I quan la guerra estava acabant i va aparèixer l’epidèmia de la grip espanyola, l’hospital va tancar les portes i Flora, Louisa, i totes les dones del seu equip van tornar a ser marginades a l’hora d’exercir la seva professió: se’ls va tornar a dir que aquell no era lloc per a dones.
Wendy Moore en aquest assaig ens brinda tant una visió fonamental dels horrors i amenaces que va patir Londres durant la guerra com un homenatge apassionat a la valentia d’un extraordinari grup de dones.
Literary Review ha dit de l’obra: «Moore ha explorat arxius i diaris per crear una història d’aquesta institució extraordinària basada en una investigació meticulosa. […] En escriure aquest llibre esplèndid, Moore s’ha assegurat que els esforços d’aquestes dones pioneres mai no siguin oblidats».
Foto: Editorial Crítica – Planeta Llibres
Wendy Moore
Wendy Moore (Derbyshire 1958) és periodista i historiadora. Es va graduar al Harlow College (llavors Harlow Technical College), situat a Essex, Anglaterra. Als 19 anys va aconseguir el seu primer treball en un diari a Buckinghamshire.
Va treballar com a reportera de delictes (investigant incidents com els assassinats de Dennis Nilse) així com en temes de salut. El seu treball en aquest camp la va portar fins a tal punt a investigar-hi i a interessar-se per la història de la medicina que va dedicar la resta de la seva carrera a escriure sobre temes mèdics. Moore es va convertir en l’editora de notícies de Health Service Journal, una publicació produïda pel Servei Nacional de Salut Britànic.
El 1991, va deixar el Health Service Journal per convertir-se en periodista independent, produint treballs per a The Times, The Guardian, The Observer i per a Sunday Telegraph. També va contribuir amb els seus escrits al British Medical Journal i al History Today.
Segons l’autora, The Lion, The Witch and the Wardrobe (El lleó, la bruixa i l’armari), va ser la seva major influència literària quan era nena. També va llegir la trilogia Northern Lights (Matèria fosca) de Philip Pullman.
Wendy Moore és una fanàtica de la ficció històrica i ‘Madonna of the Seven Hills’ de Jean Plaidy, va ser un dels primers llibres que va comprar. Actualment viu al sud-est de Londres amb el seu marit periodista i els seus dos fills.
Obres i distincions
El 1999, la periodista va obtenir el diploma en Història de la Medicina de la Society of Apothecaries i va rebre el Premi Maccabean a la millor dissertació.
La seva primera obra va ser ‘The Knife Man’ (2005), la biografia del cirurgià escocès del segle XVIII, John Hunter, que va ser guardonada amb el Premi Llibre Obert de Periodistes Mèdics 2005.
El 2012, el director d”History of Violence’, David Cronenberg, va adaptar ‘The Knife Man’ per a un projecte de televisió.
‘Wedlock’ (Wedlock: El seu segon llibre, es va publicar el 2009 i detalla el desastrós segon matrimoni de Mary Eleanor Bowes, comtessa de Strathmore, ‘ de la reina Isabel II. Mary Eleanor Bowes era excepcionalment privilegiada i rica, però en el fons la seva sort era la de totes les altres dones de la seva època.
El llibre va aparèixer al club de lectura de Channel 4 el 2010, cosa que va fer augmentar les seves vendes significativament.
Es diu que el segon marit de Bowes, un soldat irlandès que la va enganyar per contraure matrimoni i després de la seva separació la va perseguir, va inspirar ‘La sort de Barry Lyndon’ d’Anne Thackeray.
‘Com crear l’esposa perfecta’ (‘How to Create the Perfect Wife’) (Orion, 2013), detalla la vida de Sabrina Sidney, una nena que se suposa que va inspirar la història de ‘My Fair Lady’.
El 2017 es va publicar ‘The Mesmerist: The Society Doctor Who Held Victorian London Spellbound’. El llibre explica com la medicina, a principis del segle XIX, era un negoci brutal. Les operacions es van realitzar sense anestèsia, mentre que el tractament convencional es va basar en sangoneres, ventoses i pocions tòxiques.
Enmig de tot això, va arribar John Elliotson, la nova esperança enlluernadora del món mèdic. Carismàtic i ambiciós, Elliotson estava decidit a transformar la medicina d’una barreja medieval de remeis arcaics en una pràctica informada per la ciència més recent.
En aquest objectiu, va comptar amb el suport de Thomas Wakley, fundador de la nova revista Lancet i activista contra la corrupció i la negligència.
Però a l’estiu del 1837, un visitant francès, l’autoproclamat baró Jules Denis Dupotet, va arribar a Londres per promoure una nova idea exòtica: el mesmerisme.
Era una tendència que prendria la nació per assalt, però que finalment dividiria els dos amics i el món mèdic; posant en relleu qüestions fonamentals sobre la línia divisòria entre la medicina i la xerraire, entre la ciència i la superstició.
