Sota un sol primaveral ha finalitzat a Segòvia el VII Encuentro de mujeres que transforman en mundo. Ha estat més d’una setmana d’activitats, encara que els tres dies que han concentrat els temes més candents han estat del 17 al 19 de març.
Més d’una trentena de convidades de diferents llocs de l’Estat espanyol i d’altres continents han debatut sobre els diversos aspectes de la lluita de les dones a tot el món. Un públic nombrós i entregat ha seguit amb entusiasme les diferents sessions.
El tret de sortida va ser el debat titulat Blancanieves ha muerto? sobre el tractament que els mitjans de comunicació donen a les dones. El diàleg va ser retransmès en directe per Radio 5 en el seu programa “Tolerancia Cero” moderat per la seva directora, Marta Gómez Casas. Pilar Aguilar, Asunción Bernárdez, Ana Requena i l’autora d’aquestes línies van debatre per espai d’una hora d’emissió, i una altra més amb els presents a la sala, sobre la manera de superar l’ estereotipada imatge que els mitjans segueixen presentant de les dones, malgrat el canvi evident produït entre la població femenina.
L’impressionant testimoni de Claudia Hernández, activista de la Fundación Superviventes (FS) de Guatemala, va ocupar el matí de dissabte. Entrevistada per Ana Pardo de Vera, va oferir un commovedor relat de com una nena sotmesa a abusos sexuals durant diversos anys de la seva infància va poder superar el trauma, convertir-se en una lluitadora pels drets de les dones i construir un projecte de vida. Claudia Hernández ha continuat la feina iniciada per la seva mare Norma Cruz, que va decidir portar als tribunals la seva parella, un dirigent d’un conegut grup polític guatemalenc, quan va saber que aquest abusava de la seva filla.
No menys valent va ser el testimoni de Luz Marina Bernal, en diàleg amb Alicia Gómez Montano, una mare d’un dels 19 joves assassinats a Soacha (Colòmbia) fent-los passar per guerrillers morts en el marc del conflicte armat que ha viscut el país durant tant de temps. Malgrat que el fill de Luz Marina Bernal tenia una discapacitat intel·lectual, el fiscal va sostenir que era el líder d’un grup de narcoterroristas. Aquesta mateixa tarda li va ser lliurat el II Premi Dona i Tecnologia-Fundació Orange a la professora de la UPC, Núria Salán, científica i actual presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
Rosa Maria Calaf va parlar durant una hora amb Theresa Kachindamoto, cap d’una tribu de Dezda, un dels 27 districtes de Malawi, una de les poques dones a la qual els caps tribals reconeixen autoritat i que ella aprofita per criticar i impedir les diverses pràctiques que se segueixen mantenint al país, com són els matrimonis concertats de nenes a partir dels 9 o 10 anys, i els ritus d’iniciació sexual als que són sotmeses moltes nenes i joves com a part d’una tradició ancestral que considera que les joves han de “netejar” per impedir catàstrofes o malediccions en les seves famílies. Theresa Kachindamoto advoca per l’educació de les nenes, i en aquests últims anys ha impedit o anul·lat més de 1000 matrimonis concertats amb nenes o joves menors de 18 anys.
I per acabar, el diumenge al matí Pilar Requena, periodista de TVE, va entrevistar a la Premi Nobel de la Pau, Leymah Gbowee, una activista responsable del moviment pacífic de dones que va aconseguir posar fi a la segona guerra civil de Libèria, i per la tarda Leila Nachawati va dialogar amb l’activista australiana establerta a Grècia, Melinda MacRostie, que lluita per millorar la situació dels refugiats de la guerra que abarroten des de 2015 l’illa de Lesbos. Tots dos testimonis van commoure vivament als presents, per la valentia i determinació que les dues dones han demostrat per enfrontar-se als problemes i les imaginatives iniciatives que van impulsar.
No tot va ser debat i discussió, també hi va haver lloc per a la diversió amb la representació de l’obra No hi ha paper a càrrec de les actrius Àngels Martín i Beatriz Bergamín, i l’actuació del cor Entredós, que va posar fi als tres dies d’intens i emotiu debat intel·lectual.
Allotjades a l’hotel San Antonio del Real, un antic convent, les participants en les activitats van compartir esmorzars, dinars i sopars en una solidària convivència durant la qual han estret llaços de col·laboració. Aquests Encuentros de mujeres que transforman en mundo s’han convertit en un esdeveniment anual i un referent per a la bella ciutat de Segòvia, que es submergeix durant una setmana en un sifín d’actes que es complementen amb projeccions de cinema i exposicions de fotografia o il·lustració. Una impressionant mostra de retrats titulada “Mirades paral·leles. Iran Espanya” ha adornat les nues parets de la Presó, Centre Cultural actual on han tingut lloc les Trobades, edifici que encara conserva tota la fisonomia del centre penitenciari que va ser fins no fa molt de temps.
*Professora d’UAB experta en gènere i comunicació.
