OPINIÓ
Per Josefina Caro, doctora en psicología
L’any de la seva jubilació, el Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya li va dedicar un acte de reconeixement. En el mateix acte, Victoria va presentar el seu llibre “El vacío de la maternidad“.
Professora de psicologia diferencial
Victòria Sau va ser professora de Psicologia diferencial a la Universitat de Barcelona, psicoterapeuta, investigadora i divulgadora excepcional de la psicologia diferencial i de gènere. Com a professora a la Universitat de Barcelona, allà pels vuitanta, ja ensenyava la seva assignatura des d’una perspectiva diferent: la perspectiva de gènere.
Iniciava l’ensenyament de l’assignatura amb una bibliografia bàsica: “El hecho femenino” d’Evelyne Sullerot i les primeres lliçons tractaven de les diferències físiques entre els sexes. Parlava de la menarquia (la gran oblidada), de la menopausa (la gran divulgada, principalment, en les seves connotacions negatives), del cicle menstrual i la seva relació amb el comportament psicològic de la dona, del malestar de la síndrome premenstrual. Aspectes tots ells que va investigar amb profunditat en la seva tesi doctoral, llegida a la UB el 1988.
En les seves classes, es referia efectivament a fets, a treballar amb les dades empíriques, amb els fets de la vida de les dones, subjectes, i alhora diferenciats, dels fets de la vida dels homes. Assenyalava, i feia veure al seu alumnat, que en els llibres de psicologia apareix molta informació i que no tota s’explica a classe; de manera que si no s’explica, no es pensa, no s’analitza i preval com a coneixement tàcit encara que, moltes vegades, es tracti de mites, estereotips o creences. Així, des de plantejaments aparentment senzills, la professora tenia la capacitat de fer arribar la profunditat de les seves idees, explicades de manera clara i planera, sempre amb exemples comprensibles. No en va, a la facultat tenia fama de ser molt formal, seriosa i didàctica.
Les seves aportacions a la psicologia diferencial les trobem disseminades en gran part de la seva obra. No obstant això, es troben recollides en un llibre editat l’any 1996, escrit amb la professora, també de psicologia diferencial, María Jayme.
Principal menció mereix, per la seva senzillesa i profunditat, el seu estudi diferencial per gèneres dels trets de personalitat en el qual deixa al descobert l’agressivitat com un tret de personalitat típicament masculí, una dada d’importància bàsica en l’estudi de la violència masclista.
La Psicologia Diferencial, impartida per Victòria Sau, ha estat molt important en l’ensenyament de la psicologia. Ha contribuït, des d’una posició avançada, a introduir l’estudi de les dones com a subjectes diferenciats.
La investigació i el biaix de gènere
Victòria Sau va insistir en la importància de localitzar en les investigacions el “coneixement tàcit”, els mites i les creences, ja que si són compartits per la comunitat científica, les investigacions que es repliquin continuaran compartint aquests equívocs. Va emfatitzar la subjectivitat com un altre factor de biaix que afecta no només a la teoria, sinó també a la metodologia emprada, a la interpretació de resultats i, en fi, a totes les fases d’una investigació.
La salut mental, els rols de gènere i el treball psicològic
El rol de gènere femení indueix les dones a una sèrie de malestars que, amb molta freqüència, desemboquen en problemes majors o patologies com ara l’estrès, la depressió, passant per la indefensió apresa (precursora de la depressió).
La seva tasca com a terapeuta va ser potser la seva activitat menys coneguda, encara que molt important. Des d’aquest espai de la seva pràctica com a psicòloga, va ajudar moltes dones (i alguns homes) a orientar-se en la vida.
Victòria no parlava de psicoteràpia, preferia parlar de Treball psicològic, que alhora és un treball a dos consistent principalment en ajudar les dones a pensar, a elaborar pensaments propis que desmuntin aquelles creences que sustenten el seu malestar.
Parteix de la base que la salut i la malaltia es mouen en dos plans (l’individual i el social) i que la salut mental (i la salut en general) està representada pel model del grup dominant en l’ordre jeràrquic establert pel patriarcat, de manera que el model a què el grup dominat aspira o s’adapta és el que ve dissenyat des de dalt com el model a desitjar i intentar seguir. Aquest punt de partida ens porta a l’evidència que el fracàs en l’adaptació als rols designats per a la dona en el model patriarcal, li origina trastorns mentals com ara la depressió en la menopausa, però també afecta, en determinades situacions, als homes (a la jubilació, a l’atur), i té molt a veure amb la identitat ja que en aquestes situacions desapareixen els trets d’identitat, tant femenina (la sang menstrual) com masculina (el treball com a senyal d’identitat social viril).
La dona que emmalalteix es veu envaïda, a més de per la malaltia, pel sentiment de culpa al no poder complir les seves obligacions assignades. Així, en l’etiologia del malestar psíquic i possibles posteriorsproblemes greus de salut, es troba el rol de gènere. Aquest va ser el punt central del seu treball terapèutic.
Victoria reconeixia la manca de neutralitat en la psicoteràpia i informava les dones que arribaven a la seva consulta que en el seu treball psicològic seria “el més neutral possible”. Admetia que els seus “tractaments” en algunes sessions prenien l’aspecte d’una classe i això ho feia guiada pel convenciment que la dona que ve a consulta té dret a saber sobre allò que es pregunta i que pregunta. Així entenia el treball psicològic, com un procés de desconstrucció i construcció, de desmuntar tòpics, de obtenir més informació per poder valorar, criticar, pensar les creences i la informació esbiaixada que ens imposa la societat patriarcal, incorporant també els coneixements del passat que són importants perquè són el passat des del qual ens hem construït. Tenia sentit del humor i va ser defensora d’utilitzar-lo com a eina per transcendir situacions molt dramàtiques i optimitzar el treball psicològic.
Encara que reconeixia haver après molt en el treball psicològic amb dones, en els últims anys de la seva vida activa, es va dedicar més a dirigir treballs de recerca, a escriure i participar en conferències i seminaris.
En el seu diccionari ideològic II, va descriure un concepte que considero poc divulgat, encara que molt útil per ajudar les dones que es troben atrapades, psicològicament, en els paranys del patriarcat. Es tracta de la Velocitat de Poder, concepte que ens mostra representat pel mite d’Atlanta corredora. En una entrevista al 2005, ens comunica la seva intenció d’escriure un llibre que té a veure amb els personatges de certes obres gregues que li serveixen per explicar-se el present. Malauradament, no va poder concloure-ho. Ens ha deixat, però, suficient reflexió, coneixement i eines per continuar en l’objectiu de crear un món lliure del jou del patriarcat.
Deia Victòria en aquests últims anys de la seva vida, que ella sentia que ja ho sabia tot, perquè sabia allò que és essencial i que un cop sabem això,podem parlar de tot, i aleshores, el més l’important és transmetre les idees. Per transmetre-les cal tenir-les clares i per tenir-les clares cal pensar. Ella va pensar, tenia les idees molt clares i les va transmetre d’una manera exemplarment lúcida, deixant-nos els seus ensenyaments per ajudar-nos a remeiar aquells problemes que pateixen dones i homes com a conseqüència de viure en una societat patriarcal.
