Dones de tots els racons del país van fer una marxa ahir, 26 de febrer a Caracas, i van lliurar un comunicat que exigia al govern el cessament de la repressió i de la violència
Les manifestants protesten exigint garanties socials, rebutgen la inseguretat, l’elevada inflació, l’escassetat de productes de primera necessitat, i la detenció de diversos dels seus companys en les protestes.
La violació als drets humans a Veneçuela està a l’ordre del dia, estudiants, mestresses de casa, ciutadans i ciutadanes de totes les condicions estan sortint massivament a protestar. No cessa l’onada de violència en què es troben immerses des del 6 de febrer gairebé totes les ciutats del país. És tan greu la situació i tanta la insatisfacció ciutadana que molta gent ha perdut la por i està disposada a tot per tal de treure endavant el país.
La setmana passada col·lectius armats van atacar violentament una manifestació pacífica a Caracas, les xifres oficials donen 13 morts i desenes de ferits, entre la gent morta hi ha una reina de bellesa que era en una manifestació.
La nit de dilluns, un grup d’indignats opositors del govern que mantenien bloquejades les avingudes d’Altamira al Municipi del Chacao va ser dispersat amb gasos lacrimògens i trets de perdigons per la Guàrdia Nacional Bolivariana. A Mèrida, dissabte a la nit hi va haver, un desplegament militar que tenia atemorida a la població.
Les manifestacions, -segons expliquen a la Independent des de Caracas gent que hi participa- , es produeixen gairebé espontàniament, les convocatòries es fan de veu a veu, o per les xarxes socials, Facebook, whats App, skype, a causa de la censura que el govern ha imposat als mitjans de comunicació.
Almenys sis diaris de l’interior del país han deixat de circular per manca de paper i material d’impressió, 34 emissores de ràdio tancades i diverses cadenes de televisió censurades, i a moltes comunicadores i periodistes, els han retirat les credencials de premsa. Davant d’aquesta situació, les i els corresponsals internacionals han hagut de camuflar-se amb la població per poder informar des de llocs estratègics.
la gent que es manifesta protesten exigint garanties socials, rebutgen la inseguretat, l’elevada inflació (56% anual) l’escassetat de productes de primera necessitat, i la detenció de diverses persones en les protestes.
Protesta de les dones
Ahir, 26 de febrer, dones de tots els racons del país van fer una marxa a Caracas. Durant l’anomenada “Caminada per la Pau” milers d’elles vestides de blanc i amb flors blanques a la mà, van caminar des de la Conferència Episcopal Veneçolana, seu de l’església catòlica, fins a la Comandància General de la Guàrdia Nacional, situada a l’oest de la ciutat, on van lliurar un comunicat que exigia al govern el cessament de la repressió i de la violència.
La marxa per la pau i per la vida, va ser convocada per la Diputada opositora Maria Corina Machado i Lilian Tintori, esposa de Leopoldo López, Coordinador Nacional del partit Voluntat Popular, detingut en una presó militar acusat dels disturbis ocorreguts durant la protesta del 12 de febrer, i on van morir 3 estudiants.
Crida d’atenció de l’OEA
L’Organització de Nacions Unides (OEA) a Washington, ha pres cartes en l’assumpte. Havia convocat una reunió extraordinària del Consell Permanent prevista per a aquest dijous que va ser suspesa per objeccions tècniques de Caracas. El tema va ser posat sobre la taula per l’ambaixadora dels EUA davant aquesta organització Carmen Lomellín. Davant la preocupant situació de violació dels drets humans per part del govern de Nicolás Maduro, la Diplomàtica va sol·licitar respecte pels drets d’expressió i reunió de la gent, i va fer una crida al diàleg entre govern i oposició.
Davant del conflicte i les seves solucions, els països que conformen l’OEA estan dividits, Panamà, Canadà, Colòmbia, Perú i Xile van fer ressò del missatge nord-americà advocant per espais de conciliació per resoldre les diferències, mentre els països de l’anomenat ALBA (Aliança Bolivariana per dels Pobles de La nostra Amèrica), entre els quals hi Bolívia, Equador, Nicaragua i Argentina, acusen als Estats Units d’estar darrere de les protestes
