OPINIÓ
Si em pregunten com desitjaria que fos la Vaga Feminista aquest 2019, respondria: desafiant, coratjosa, sorora, sinèrgica, transformadora, poderosa, col·lectiva i diversa.
Una vaga feminista llibertària i sense por en la seva denúncia al feixisme, al racisme, al classisme, l’heteropatriarcat, al capitalisme, a l’antropocentrisme; que promogui l’emancipació de les fronteres físiques i mentals, aquelles socialitzades per segles a la colonialitat del poder i del saber.
M’imagino una vaga feminista que denunciï l’opressor, les seves lògiques i les seves estructures de dominació, evitant caure en el parany colonialista de la confrontació entre poblacions oprimides. Perquè quan es parla des dels privilegis l’equivocació d’assumir-se portadores de la veritat absoluta és perillosa, i reflecteix el colonialisme mental, aquell que no reconeix ni evidència les resistències i estratègies de subsistència de companyes en la seva diversitat, aquell que les assenyala com a causa de l’opressió i desconeix que el sistema opressor també les impacta. I és que el capitalisme es nodreix dels conflictes i la confrontació entre lluites, perquè sap que l’aliança entre lluites és transformadora i descolonial.
Per vindicar no tot s’hi val, ni l’ús de la violència, ni faltar a la veritat, ni qüestionar les pràctiques de subsistència i resistència que tenen diversitat de companyes en el moviment. No cal cridar perquè t’escoltin, no cal difamar perquè et creguin, no cal insultar per callar a aquelles amb les que no estàs d’acord. No cal posar per sobre de les altres els teus privilegis blancs per deslegitimar les veus de qui estem a la perifèria.
El realment transformador en tot moviment, i més encara en el feminista, és reconèixer-nos com germanes en les resistències compartides. Anar més enllà de la nostra identitat vindicativa i sumar per causes comunes. Cadascú té un llegat de sabers, aportats per antecessores que van vèncer fins i tot al sistema que les oprimia, que van ser cremades i acusades de bruixes i filles del diable, assassinades, desaparegudes, violades, culpabilitzades, empresonades, jutjades, apedregades i silenciades. Així i tot, milions d’elles mai van claudicar quan van pretendre dividir la seva lluita, al contrari van romandre unides i organitzades per protegir els seus cossos i territoris. Gràcies a la seva valentia estem avui aquí, amb veus diverses, amb vindicacions pròpies i espais col·lectius. Totes amb mirades analítiques úniques, des de corrents feministes nombroses: les feministes descolonials, les feministes ecologistes, les feministes queer, les feministes per la igualtat, les feministes de la diferència, les feministes islàmiques, entre tantes altres. És evident que la diversitat impregna l’acció col·lectiva de l’organització de la vaga feminista a Catalunya.
Totes anhelem una vaga feminista lliure del control d’ideologies colonialistes, misògines, racialitzadores, lgtbifóbiques i classistes. Al contrari, considerem imprescindible visibilitzar el coneixement situat de totes en diversitat, aquell nascut de les nostres experiències viscudes de resistència a l’opressió. Per tant, cap pot parlar per l’altra, ni assumir-se salvadora de les altres. L’alteritat ha de tenir veu pròpia i reconeixement. En l’alteritat diversa trobem sabers de resistència enfront de l’impacte del colonialisme i també polítiques de resistència, aquelles alternatives de canvi per un altre món possible.
Juntes dibuixem una acció col·lectiva en horitzontalitat de lideratges, de sabers compartits, de demandes i propostes sinèrgiques, d’arrels i memòries ancestrals; un espai propi del “nosaltres en comunitat” no del “nosaltres en exclusivitat”. Els que assumim el feminisme descolonial som conscients que el vincle comunitari és imprescindible per a les accions de resistència.
Vindiquem una vaga feminista que eviti socialitzar-se en les violències i la manipulació, perquè desdibuixaria la nostra pràctica política. I encara que som totes diferents, úniques i diverses, entenem que des de les diferències ens trobem, ens reconeixem, ens animem, liderem i accionem per desposseir-nos de les nostres pors, ignoràncies, egos i sectarismes.
Estem segures que serà una vaga feminista de 24 hores, desestabilitzadora de les llavors de l’opressió colonial, que denunciï un Estat que només és servil a les hegemonies de poder i indiferent davant la precarietat de la vida, la invisibilitat dels treballs de cures i controlador de les nostres autonomies, cossos i territoris. Perquè hi ha germanes que no tenen dret a fer vaga i perquè treballen en condicions de precarietat laboral i d’esclavatge.
Serà una vaga feminista de consum que denunciï la gana voraç del sistema capitalista depredador que destrueix el territori-cos i el territori-terra. A més, una vaga de les que no poden fer vaga perquè treballen sense papers, tancades en cases com esclaves.
Serà una vaga feminista que denunciï una suposada democràcia institucional que és capaç de legitimar grups feixistes que neguen la llibertat i drets adquirits de les dones i assumeixen pràctiques xenòfobes sense que ningú sancioni aquesta visió tan violenta, perillosa i terrorífica. I no obstant això, aquesta mateixa democràcia és capaç de suprimir llibertats en nom de la “unitat d’Espanya”. Quina Espanya ens preguntem les feministes? I responem, un antipatriarcal, antifeixista i antiracista que pari l’amenaça de l’odi, l’apologia a la violència, el menyspreu a la diversitat i a la diferència, que exigeixi la derogació de la llei d’estrangeria i les polítiques i violències institucionals racistes, que demani el tancament dels CIES i el fet d’assumir com a delicte l’acció migratòria i que anul·li la condicionant d’obtenció de papers per obtenir la ciutadania, perquè la mateixa és inherent a la condició humana.
Serà una vaga que denunciï les violències heteropatriarcals que neguen i violenten la diversitat humana, aquelles que alimenten grans indústries de trata de dones en complicitat amb altes esferes del poder perquè se situen en el centre de l’hegemonia econòmica colonial, aquelles que causen els feminicidis i neguen una vida lliure de violències.
Serà una vaga que qüestioni les estructures de poder que oprimeixen autonomies, que limiten llibertats, que sancionen els anhels col·lectius, que han extirpat la memòria històrica amb el perill de tornar a repetir-la.
I a més, serà una vaga feminista amb esperança, que sumi voluntats, somnis, utopies. Serà una que celebri la força vindicativa de les dones, que també s’encomani de l’alegria de tanta resistència que existeix. Perquè en aquest camí vindicatiu també ens mereixem somriures, abraçades de benvinguda, mirades sinceres, accions llibertàries, celebracions i cants, on la coherència entre el discurs i la pràctica es reconegui en la veritat, la sororitat i l’ètica feminista. Avui, més que mai, estem plenes d’ànim davant els desafiaments vindicatius, amb energia per revertir els contratemps i unides davant els intents de desànim.