Per Jordi Grau, periodista.
Montserrat Minobis i Puntonet ja té una plaça amb el seu nom a la ciutat que la va veure néixer el 1942, Figueres. Aquí hi va donar els seus primers passos en la que va ser la seva gran passió; la ràdio, concretament a l’emissora Ràdio Popular de Figueres. El diumenge 12 de març es va inaugurar per part de l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, la plaça amb el nom de la periodista i escriptora figuerenca. Està situada a la confluència del carrer Elx amb l’Avinguda de Perpinyà, i va ser un acte emotiu seguit per més d’una setantena de persones. L’acte estava emmarcat dins de la voluntat de la Comissió del Nomenclàtor de Figueres de dedicar places i carrers a dones que hagin estat referents de la ciutat en reconeixement de la seva tasca professional, social i cívica. Aquell mateix cap de setmana es van inaugurar espais dedicats a la bibliotecària Maria Perxés, l’activista veïnal Carmela Juárez, la fotògrafa Mei Rahola, la pintora i artista Ángeles Santos i la pedagoga i educadora Pilar Heras.
En un diumenge calorós, molts amics i amigues de la Montserrat Minobis es van aplegar en aquesta placeta recollida al nord de la ciutat que porta el seu nom. El nom d’una figuerenca que va destacar en la seva professió però que sobretot passarà la història pel seu compromís inqüestionable amb les llibertats, la igualtat de gènere i els drets de les dones. Hi va ser present la seva família, amb la seva germana Carme Minobis, al capdavant que treballa de manera ferma i sostinguda per preservar la memòria de la Montserrat. La Carme va confirmar que havia costat força però que tota la família i amics se’n sentien molt orgullosos “No ha estat fàcil”, digué. “Ara fa tres anys, continuà, que el Comitè del Nomenclàtor va aprovar donar nom a uns espais de la ciutat de Figueres que portessin noms de dones, la plaça Montserrat Minobis i cinc dones més. Ens va semblar que era un bon inici”.
Un acte de justícia necessari
A la inauguració també hi van haver representants de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual Montserrat Minobis en va ser degana, la primera dona a ostentar el càrrec, i molts periodistes que hi van voler ser presents tot recordant la figura de qui va ser la seva degana i amiga. L’alcaldessa, acompanyada pels regidors Pere Casellas i Josep Maria Bernils Vozmediano, també periodista, va voler recordar en el seu parlament que aquell era un acte de justícia absolutament necessari envers la Montserrat i d’altres dones que van aconseguir gran avenços, que van trencar el sostre de vidre i que van fer i es van fer un nom a la història. Durant l’acte es va fer una glossa de la figura de Montserrat Minobis per part de Maria Eugènia Sala. Ella va repassar les moltes coses a les quals la Montserrat es va dedicar durant la seva vida i l’amor incondicional que havia sentit per la seva professió i per la seva ciutat, de la que va marxar per estudiar i treballar a Barcelona, però que mai va oblidar i sempre va reivindicar.
“Volem agrair- continuà Carme Minobis, a l’Ajuntament de Figueres i especialment a l’alcaldessa el seu recolzament en aquesta acció així com el suport a la Beca Montserrat Minobis, que – malgrat els entrebancs que hi ha hagut- s’ha pogut tirar endavant. També correspondre a tantes persones que sense tenir una vinculació tan especial com altres col.lectius, ens han ajudat i ens ajuden a preservar el llegat i la memoria de la Montserrat Minobis.
Per ara tenim dos projectes endegats que esperem es puguin realitzar ben aviat”, acabà la Carme Minobis.
L’acte, festiu i emocionant, va comptar amb la banda sonora que hi va posar el grup Quarts de Tres. És una formació reduïda de “cobla de tres quartans” típica de la música tradicional, en la qual hi participen flabiol i tamborí, un altre amb la tarota i un tercer amb el sac de gemecs, en aquest cas és el periodista figuerenc Jordi Jordà. Els QUARTS DE TRES que han funcionat durant segles, van interpretar diverses peces de la música tradicional catalana.
Cal remarcar que l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i l’Institut Català de les Dones, acaba de convocar la II Beca d’Investigació en Comunicació Audiovisual Montserrat Minobis. Està dotada amb 5.000 euros i vol promoure i difondre la recerca sobre programes i productes de contingut feminista emesos en qualsevol format audiovisual. El termini d’inscripcions es va iniciar el 14 de febrer i finalitzarà el 14 d’abril d’aquest any. La primera beca es va atorgar a la periodista Núria Vila pel projecte Jo sí que et crec, una recerca que aprofundeix en la temàtica del documental del mateix nom sobre la violència institucional a la que s’enfronten les dones que han patit violència.
Una periodista compromesa
La Montserrat Minobis va ser una dona valenta, compromesa en la lluita per les llibertats i un referent en la lluita per la igualtat de gènere. Va morir el maig del 2019 amb 76 anys, i havia començat la seva tasca com a locutora i guionista a Ràdio Popular de Figueres. És va traslladar a Barcelona on es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació mentre treballava a l’Editorial Nova Terra. Ja posada de ple en el món del periodisme ho va fer a Radio España de Barcelona, on va presentar un informatiu en català, i a Ràdio Nacional d’Espanya i TVE, on va participar i dirigir en molts programes en els que va mostrar el seu activisme antifranquista. Així mateix va militar en partits com UDC, Nacionalistes d’Esquerra i Iniciativa per Catalunya Verds, sempre en defensa de la cultura catalana. També va col·laborar en diversos mitjans escrits, els figuerencs Canigó, 9 País, Hora nova i Empordà Federal així com a El Punt, l’Avui, Oriflama, Serra d’Or i El Temps. Va formar part de la comissió organitzadora de les Primers Jornades Catalanes de la Dona dins del Congrés de Cultura Catalana. Va ser la primera dona degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2001) càrrec que deixar tres anys després per passar a dirigir Catalunya Ràdio.
Va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDPIC.CAT). Fou una de les co-fundadores i presidí La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere i la XIDPIC.CAT i fou coordinadora de la XIPVG (RIPVG, en castellà). Va impulsar el Manifest 8 de Marc de les treballadores del sector de la informació i la comunicació i en els seus darrers anys treballava en la Comissió d’Ètica de la Federació d’ONG de Catalunya. Va rebre la Creu de Sant Jordi i la Mosca del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona. També va escriure diversos llibres, entre els quals Aquí Ràdio… Crònica de les Ones a les comarques de Girona, que va signar amb Rosa Gil.
