“Miralls de dones”, dirigida per Judit Porta, és un encàrrec de la Diputació de Barcelona a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). Pere Gibert, director de Continguts Culturals i d’Entreteniment de la XTVL explica a La Independent com es va gestar aquest projecte i Imma Moraleda, diputada d’igualtat i ciutadania de la Diputació de Barcelona, exposa els objectius d’aquest programa.
El dimecres 12 de gener, a les 19 hores, la sala de l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona acollirà la presentació del programa de televisió Miralls de dones, un espai encarregat per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), que ha dirigit Judit Porta Sanuy.
Es tracta d’una sèrie de 13 capítols que, a partir del testimoni de 26 dones, posa de manifest la contribució de les fèmines en diferents àmbits de la societat. Cada episodi relaciona la vida de dues dones, unides per la seva professió però distanciades pel temps, que han obert camí en la reivindicació de les dones en diferents àmbits socials. A cada capítol s’estableix un paral·lelisme entre les dificultats i les fites que han assolit les dues protagonistes en diferents moments històrics.
A la presentació hi intervindran Imma Moraleda, diputada de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació, i el periodista Lluís Reales. L’estrena es farà divendres 14, i s’emetrà a la franja de nit a disset canals locals de televisió: TV L’Hospitalet, TV Badalona, Gavà Televisió, Conca TV, M1TV, VOTV, Vallès Visió, Canal Terrassa Vallès, Girona TV, Canal Nord Figueres, EL 9TV, TAC12, Canal Reus TV, Canal Blau-Maricel, Penedès, Clip i Menorca.
Present i passat: 26 protagonistes en 13 àmbits
Pere Gibert, director de Continguts Culturals i d’Entreteniment de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), explica a La Independent com va es va gestar el projecte : “L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania ens va fer una proposta molt específica en contingut, però molt oberta i lliure en qüestions de format.A la Xarxa de Televisions Locals sempre ens agrada dotar els projectes divulgatius d’un plus de creativitat que ens faci anar més enllà de l’estricte treball periodístic i informatiu per acostar-nos el més possible al terreny artístic. Per això, Miralls de dones explica poc però transmet molt.I per això vam encarregar el projecte a Judit Porta, ja que, amb les dues sèries que havíem coproduït amb ella, Adaptation i Retrats··skr, havia demostrat trobar de manera natural aquest punt d’equilibri tan interessant entre la proposta periodística i l’artística. Des del meu punt de vista, a Miralls de dones pesa més la mirada a càmera en silenci de les protagonistes, que no les seves paraules”.
Els capítols de la sèrie són: 1. Les dones i les arts escèniques: Rosa Novell – Margarida Xirgu; 2. Les dones a la conquesta de la igualtat: Mary Nash – Francesca Bonnemaison; 3. Periodisme i dones: Àngels Barceló– Carmen Karr; 4. Dret i dones: Montserrat Comas- Clara Campoamor;5. Educació i dones: Pilar Benejam– Rosa Sensat; 6. Economia/empresa i dones: Ada Parellada – Eulàlia Escuder.
Imma Moraleda respon les preguntes de La Independent
Anna Alarcón.- Amb aquest programa voleu destacar que els avenços aconseguits per les dones a partir de la segona meitat del segle XX no han estat gratuïts. Teníeu clar què volíeu i com traspassar aquesta idea al món audiovisual?
Imma Moraleda.- Pel que fa al nostre país, la situació de les dones en aquesta segona dècada del segle XXI que tot just iniciem evidentment no es pot comparar amb la d’èpoques passades. La igualtat de dret entre dones i homes s’ha aconseguit, i això fa que homes i dones teòricament gaudim de les mateixes oportunitats i que les dones haguem assumit llocs de responsabilitat i professions que abans estaven reservades només als homes.
Aquesta és una constatació que pot fer qualsevol persona: artistes, científiques, escriptores, polítiques…que ocupen ja les pàgines de l’actualitat (per bé que no en la proporció que desitjaríem i , sens dubte, ens correspondrien).
Tanmateix, no ha estat sempre així. Ha calgut que moltes dones al llarg de la història, i en concret al llarg del segle passat –període que juntament amb l’actualitat és objecte del programa Miralls de dones- desbrossessin aquest camí cap a la igualtat.
Pensem, d’una banda, que les joves generacions han de ser conscients d’aquest fet, tenen un deure de gratitud vers les dones que els han precedit. I de l’altra, que les dones, en conjunt, ens hem de sentir orgulloses d’haver capgirat el sistema patriarcal que es basava en la posició subsidiària de les dones respecte als homes. De fet, aquesta ha estat l’única revolució pacífica de tots els temps, l’única que ha comportat un augment de benestar no només per a les dones sinó per al conjunt de la ciutadania. Una ciutadania que avui reconeix el principi del respecte a la llibertat de cadascú i que no accepta que ningú hagi de veure’s limitat pel fet d’haver nascut home o dona.
El programa, doncs, tracta d’unir el passat immediat amb el present, fent visible com les dones que avui, gràcies als seus mèrits, destaquen professionalment, tenen unes predecessores que en el seu moment van ser capaces també de trencar motlles i no resignar-se al lloc al qual la societat les destinava. Creiem que a través de la televisió, aquesta idea de continuïtat intergeneracional en l’assoliment de noves fites que per a nosaltres resulta evident, – no endebades portem anys impulsant polítiques públiques d’igualtat des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania -, també s’ha d’acostar al gran públic.
A.A.-És la televisió el principal i el mitjà més eficaç per transmetre aquesta idea que la dona s’ha hagut d’esforçar molt per vèncer obstacles i prejudicis?
I.M.- No podem menyspreat cap mitjà. Tothom sap com a través de la literatura, del cinema, de la premsa o de la ràdio, fins i tot dels videojocs es desmunten o reforcen els estereotips culturals, i com és necessari que la societat sigui capaç de desenvolupar una mirada crítica per identificar-los.
Ara bé, dit això, la televisió té la virtut específica de transmetre idees complexes d’una manera entenedora a través de les imatges, i d’arribar tant a les persones que s’interessen en una temàtica determinada, com a d’altres que mai voluntàriament s’haurien plantejat acostar-s’hi. Capta un públic heterogeni . Això fa que tingui un efecte divulgador de primer ordre, i pugui provocar que la gent modifiqui els seus punts de vista previs i qüestioni els seus prejudicis.
La televisió és, doncs, un mitjà idoni per sensibilitzar el conjunt de la ciutadania i desvetllar el seu interès al voltant d’un tema. Confiem que en aquesta ocasió, Miralls de dones també ho aconsegueixi.
