Memòria i Discapacitat va ser una jornada que va tenir lloc el dimarts 18 de juny, organitzada per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB i va reunir activistes polítics i socials, educadors i investigadors en l’àmbit de la inclusió, la memòria històrica.
L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir les terceres Jornades Internacionals “Memòries Subalternes”. Aquest acte anual de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat UB va tenir com a objectiu visibilitzar els processos de memòria i reparació impulsats per col·lectius socials històricament silenciats. Amb el títol: Persones amb discapacitar cap a la inclusió l’edició d’enguany es va centrar en explorar com la memòria històrica i col·lectiva pot contribuir a una societat més inclusiva mitjançant pràctiques de reconeixement i reparació.
La conferència inaugural va anar a càrrec de la professora Monika Baar, del Centre d’Estudis Avançats de l’Institut Universitari Europeu, que va presentar una visió general de la seva investigació actual “Repensar la discapacitat: l’impacte global de l’Any Internacional de les Persones amb Discapacitat (1981) en perspectiva històrica”. En la seva conferencia va remarcar la importància dels avanços aconseguits pel col·lectiu gràcies a “les accions concretes dels grups de persones amb discapacitat, que estan lluitant per la igualtat i pels seus drets i han reivindicat el desenvolupament d’una identitat diferenciada i la valoració de les seves formes creatives d’expressió, com una forma d’integrar la diversitat i aportar a al societat”.
La sessió del migdia, va parlar Stefanie Endlich sobre iniciatives de commemoració i reparació a Europa. Ella es professora honorària d’Art en espais públics a la Universität der Künste de Berlín, i és una de les impulsores de la posada en marxa del Memorial de Berlín per a visibilitzar les víctimes del programa d’assassinats nazis contra persones amb discapacitat portats a terme durant el nazisme. “Hem desenvolupat processos de memorialització continuada -va comentar perquè són conscients de que inclús, gran part del poble alemany, que sap molt sobre l’holocaust, desconeix el magnicidi que es va realitzar entre milers de persones que Hitler i el seu govern consideraven que tenien alguna disfunció física o intel·lectual”. En aquesta sessió també va parlar Hisayo Katsui, professora d’Estudis de la Discapacitat de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat d’Hèlsinki, que es va centrar en l’esterilització forçada i l’avortament de persones sordes al llarg dels segles XIX i XX a Finlàndia.
Entre el públic assistent cal destacar la presència de Carme Riu i Pascual, presidenta de Dones no Estàndars, que al torn de paraules, que va subratllar, que ella no estava per “la reconciliació i el perdó” que es demanava en aquesta jornada. “No es pot perdonar als autors d’aquella barbàrie, ni parlar de reconciliaciar-se amb els que encara la defensen”. I va continuar dient que algunes de les coses que es feien abans es segueixen fent, “com l’esteritzacio forçosa, que fins al 2019 encara estava permesa al nostre país i es feia amb normalitat. Cal tenir memòria i no oblidar això. Tan a nivell europeu com local, el món de la política no es preocupa de millorar la situació de les persones amb discapacitat, que són diverses i diferents. I sobretot les dones segueixent patint una major discriminació laboral i social. Necessiten accedir al poder i tenir una millor representació”, va afegir Riu.
A la tarda, es va projectar el documental “L’altra normalitat” (1980), i es va realitzar una conversa amb el guionista Ferran Miquel i l’educador i activista social Efren Carbonell. El documental aporta una mirada crítica amb el tracte de la societat de fa quaranta anys vers les persones amb discapacitat intel·lectual. Per a concloure la jornada, Carbonell va moderar la taula rodona sobre les lluites per la inclusió a Catalunya. El debat va comptar amb la participació de Sergi Moncunill, activista social i polític; Josep Ruf, membre del comitè d’experts de la Federació Iberoamericana de Síndrome de Down (FIADOW) i de Maite Ruiz, presidenta de l’Associació per a la Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (LADD).
Les jornades van tenir el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i van ser cofinançades pel Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors de la Unió Europea.
Consultar programa: Personas con discapacidad, hacia la inclusión – Observatorio Europeo de la Memoria de la Fundación Solidaridad de la Universidad de Barcelona (europeanmemories.net)
+Info a europeanmemories.net
Veure el documental a Youtube: L’ altra normalitat Grupdem Sccl any 1980 (youtube.com)
