Les dones migrades i refugiades van fer una crida a una assemblea oberta i de suport a la tancada per part dels col·lectius feministes de Barcelona.
La resposta a la convocatòria a l’assemblea del 4 de maig va ser massiva, comptant amb una assistència de prop de 200 dones, que abraçaven la problemàtica de centenars de milers de dones racialitzades migrants.
No és la primera vegada que els i les migrants recorren a l’acció de la tancada: el 2001, prop d’un miler de migrants es van tancar en 10 esglésies de Barcelona durant 40 dies el mes de febrer. Aquesta mesura va permetre que el govern obrís un procés de regularització extraordinari amb el qual 14 mil migrants es van beneficiar d’un permís de residència. No obstant això, el govern més endavant va posar traves per a la renovació dels permisos d’una bona part dels beneficiats al·ludint que no complien els requisits d’integració.
Avui dia la realitat és que hi ha milers de persones migrants que veuen obstaculitzat el seu accés a un contracte de treball, quedant-se en situació de subocupació i precarització. Hi ha una flagrant i escandalosa desigualtat en relació a la resta de la ciutadania de la Comunitat Europea.
Experiències comunes
A l’assemblea, prèvia a la tancada les dones migrants, es van posar en comú les seves experiències i van parlar sobre les dificultats que travessen per a l’obtenció de papers i l’accés a l’ocupació, i sobre la violència amb què són tractades a nivell institucional i policial.
Van explicar que centenars de milers de nens i nenes també es veuen discriminats pel sistema educatiu, no tenen accés a la salut i fins i tot hi ha un percentatge que manca completament de nacionalitat pel fet que han nascut en trajectes migratoris i depenen de la regularització dels seus pares. Aquests nens i nenes són completament obviats pel sistema i estan creixent en un món que nega la seva existència en tots els aspectes.
En aquest marc, les migrants més joves van poder conèixer, i amb molta sorpresa, els durs condicionaments que s’imposen a les migrants i refugiades per a l’obtenció de papers, empadronament i nacionalitat.
Continuïtat
Així, també, en l’assemblea es va debatre sobre l’autodefensa i es va organitzar comissions de debat sobre les possibilitats de donar-li continuïtat al moviment a curt, mitjà i llarg termini. Entre altres diverses accions es va decidir el suport permanent a la tancada i es va gestionar una agenda d’assemblees i mobilitzacions a les diferents delegacions de migració de la ciutat per a les setmanes futures.
Es va acordar la constitució d’una plataforma comunicativa que permeti gestionar les alertes, la informació comuna, una xarxa de suport i un mitjà d’auto-convocatòria en assemblees periòdiques. Estar preparades davant de qualsevol cas que requereixi mobilització i sortir als carrers.
Aquest nou moviment emergeix d’un activisme de base i es proposa, també, ampliar el debat al voltant del feminisme i la migració, ja que en l’experiència de la tancada s’està gestant una reflexió profunda sobre el paper del feminisme en la societat, i la seva força d’intervenció en el si dels moviments socials.
Amb aquesta resposta l’incipient moviment de dones migrants va fer un pas qualitatiu en la seva construcció, comptant amb la solidaritat de dones no migrants. Les dones estan prenent a les seves mans les lluites contra la marginalització, perquè, com asseguren, cap ésser humà és il·legal.
