Redacció XEDP
La Xarxa Europea de Dones Periodistes (XEDP) ha participat en el XXIV Congrés de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE) a Roma.
Del 14 al 17 de setembre es va realitzar aquest Congrés a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Roma Tre, sota el títol de “Post pandèmia: els reptes de la comunicació a nivell planetari”, i on es van tractar diferents temes com les migracions, el medi ambient, la llibertat de premsa i els seus límits o els estereotips de gènere en el món de la comunicació.
La XEDP teixint xarxes amb altres periodistes feministes va presentar al Congrés de Roma la ponència “La presència de les dones en les notícies” sobre la importància del Capítol J de la Plataforma d’Acció de Beijing aprovada l’any 1995 durant la IV Conferència Mundial sobre la Dona de Nacions Unides, i mostrant els resultats de l’últim monitoreig global de mitjans pel que fa a l’Estat espanyol i a Xile.
La ponència elaborada per les periodistes María Elena Hermosilla (Xile) i Alícia Oliver (Catalunya) parteix de la importància de la presència de les dones en les notícies i en els mitjans com a motor d’apoderament. Sens dubte, més dones en l’espai públic i la incorporació massiva de les dones al món laboral, polític, cultural i social afavoreix i enriqueix al conjunt de la societat malgrat que aquesta important contribució no quedi reflectida, en general, en els continguts informatius dels mitjans de comunicació.
Com deia Hermosilla “introduir més dones en els noticiaris no canviarà el comportament de les audiències, però les periodistes sí poden contribuir a l’exercici d’un periodisme amb agenda pròpia que tingui en compte la justícia de gènere i que impregni transversalment als mitjans i els missatges. Cal visibilitzar allò que és invisible, de manera que la informació contribueixi a mostrar i denunciar els grans nusos de discriminació que existeixen en la societat”.
La periodista xilena, María Elena Hermosilla
Incidir per actuar
A la taula de debat es va posar de manifest la importància del Capítol J de la Plataforma d’Acció de Beijing. Aquest document consta de 12 àrees d’acció i un dels seus punts –el Capítol J- tracta de les dones i els mitjans de comunicació. Entre altres punts, reconeix la possibilitat que tenen els mitjans de comunicació per contribuir en l’avançament de les dones. I reconeix també l’absència de dones en llocs directius i els estereotips de gènere en els continguts.
Però aquest document de 1995, revisat cada cinc anys, també proposa recomanacions als governs, als mitjans, a la professió periodística, etc. I ressalta, entre altres, que cal instaurar mecanismes d’autoregulació en els mitjans i enfortir-los, i cal idear mètodes per a erradicar els programes en què hi hagi biaix de gènere.
Com va recordar María Elena Hermosilla “en la Declaració Política de la Conferència realitzada en ocasió del 25è aniversari de la Conferència de Beijing (2020), ONU-Dona va reconèixer explícitament les àrees on no hi ha hagut desenvolupament suficient i inclou en elles el tema de les dones i els mitjans de comunicació, la qual cosa demostra la complexitat i dificultat d’aquest tema”. Per això, es fa prioritari establir aliances entre periodistes i fer incidència a nivell local i global.
La periodista catalana, Alícia Oliver amb Rosa Praticó membre de l’organització del Congrés
Projecte de Monitoratge Global de Mitjans (GMMP)
El GMMP és la recerca més extensa i de major durada que existeix sobre gènere en els mitjans de comunicació. Va sorgir com una iniciativa en la Conferència sobre Comunicació per a l’Apoderament de les Dones, que es va realitzar a Bangkok, al febrer de 1994. En ella van participar diferents grups i organitzacions de la societat civil i entre les seves conclusions es recollia la idea d’organitzar un dia, a principis de 1995, per fer seguiment dels mitjans de comunicació i utilitzar aquestes dades com a base per a una anàlisi sobre la situació de les dones en els mitjans.
Així va sorgir la idea del GMMP, monitoratge que ofereix una instantània mundial d’un dia de la presència i participació de les dones en les notícies, així com els prejudicis i estereotips i altres indicadors de gènere en els mitjans de comunicació. S’organitza cada cinc anys, es tria un mateix dia per a tots els països, una mateixa metodologia, i inclou entre els seus participants a organitzacions de la societat civil, associacions professionals dels mitjans de comunicació, sindicats i el món acadèmic, col·laborant de manera voluntària.
El primer monitoratge es va realitzar el 18 de gener de 1995 i van participar 71 països. Els resultats es van presentar en el fòrum d’ONG de la IV Conferència Mundial sobre la Dona a Beijing. Entre altres dades recollides, la representació de les dones en les notícies era del 17%, mentre que la dels homes aconseguia el 83%.
Aquest primer monitoratge va ser realitzat per Media Watch i l’Associació Mundial per a la Comunicació Cristiana (WACC). Els posteriors monitoratges (2000, 05, 10, 15 i 20) han estat coordinats per WACC, una ONG global que promou els drets de la comunicació per a la justícia social.
El sisè GMMP, es va dur a terme el 29 de setembre de 2020, i ha estat la mostra més important que s’ha realitzat fins ara, on van participar 116 equips nacionals que van cobrir 30.172 notícies publicades en periòdics, transmeses per ràdio i televisió, i difoses en llocs web de notícies i a través de tuïts en 2.251 mitjans.
Segons va explicar Oliver “la proporció de dones com a subjectes i fonts en les notícies va augmentar un sol punt entre 2015 i 2020 (24% i 25%). Per això, una de les principals conclusions diu que es necessitaran almenys 67 anys més per a tancar la bretxa de gènere que existeix en els mitjans de comunicació tradicionals”.
Les periodistes María Elena Hermosilla; Loredana Cornero, moderadora de la taula; Alícia Oliver i la lingüista, Maria Carreras
Alguns resultats a l’Estat espanyol i a Xile
L’Estat espanyol col·labora des de l’inici en el GMMP, i en concret, i gràcies a la iniciativa de la Associació de Dones Periodistes de Catalunya, amb el suport de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, des de Catalunya s’ha participat en els informes nacionals des que es van iniciar l’any 2005.
El monitoratge de 2020 va ser coordinat per Mª Teresa Vera, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Màlaga i hi van participar més de 50 persones. Es van analitzar 563 informacions de 32 mitjans estatals i autonòmics, tant públics com privats (81 notícies diaris, 222 de TV, 93 de ràdio, 77 de premsa digital i 90 tuïts).
Si el 2015 es van analitzar per primera vegada els mitjans digitals, el 2020 es confirma que les dades no han suposat una ruptura de les rutines i dels biaixos de gènere. “Només el 31% dels subjectes informatius són dones. Amb la qual cosa la potencialitat dels nous mitjans no s’està aprofitant per a incrementar la diversitat”, segons manifestava Oliver.
El 2020 les dones són només el 26% dels subjectes i fonts de les notícies en els mitjans tradicionals i el 31% en els digitals. Aquestes xifres representen un retrocés respecte al monitoratge anterior (28% i 33% respectivament). Per tant, la meitat de la població continua infrarepresentada en els mitjans de comunicació. També és un retrocés respecte a la mitjana europea (en 2015: 26%; en 2020 28%).
Com a línies vermelles l’informe estatal destaca dos aspectes: d’una banda, el retrocés experimentat respecte a les representacions de les dones. I d’altra banda, i de manera específica en aquest context crític, es recollia que “la cobertura informativa general ha estat particularment insensible amb les persones més vulnerables”.
En el cas de Xile també s’aprecia un retrocés ja que els resultats demostren que la presència de les dones en les notícies és del 31%, un punt menys que en l’anterior monitoreig (2015), que va ser d’un 32%.
Davant d’aquests resultats negatius, les dues periodistes proposaven una sèrie de recomanacions com establir aliances amb altres dones periodistes i organitzacions professionals; la incidència a nivell internacional; la formació en enfoc de gènere i drets humans a la professió periodística, o promoure recerques sobre aquests temes en el món acadèmic.
Patricia Mayorga, fins ara presidenta d’AMMPE, li passa el relleu a la periodista Elia Simeone
AMMPE
L’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptors (AMMPE per les seves sigles en castellà) va ser fundada per la periodista Gloria Salas de Calderón a Ciutat de Mèxic, l’any 1969, amb l’objectiu d’intercanviar experiències entre les professionals del sector i de treballar unides. En l’actualitat està formada per periodistes i escriptores de 20 països.
La presidència d’AMMPE s’alterna cada dos anys igual que l’emplaçament del Congrés Internacional, el qual se celebra en el lloc de residència de cada presidenta. Aquest XXIV Congrés s’ha celebrat a Roma per ser Patricia Mayorga, presidenta d’AMMPE des de l’anterior congrés celebrat a Londres. A la cloenda realitzada a la sala de la Protomoteca de l’Alcaldia de Roma, va ser escollida nova presidenta la periodista xilena, Elia Simeone, la qual té el mandat de celebrar la propera trobada internacional al sud de Xile, l’any 2024.
Les ponències i conclusions del congrés estaran disponibles pròximament a la pàgina web https://ammpeworld.com
Cloenda del XXIV Congrés d’AMMPE a l’Alcaldia de Roma
