OPINIÓ
Avui més que una reflexió exposaré els meus dubtes i les meves pors davant la propera negociació per a l’aprovació de l’anomenada “llei trans”.
A part de totes les consideracions que ja he exposat en diverses ocasions, m’assalta el dubte i, perquè no dir-ho, la por també, que tot el lobby que hi ha darrere, estigui fent tant soroll per permetre que passin desapercebuts dos temes que també preocupen i molt. I aquests temes són la legalització dels ventres de lloguer i la regulació de la prostitució.
Hi ha massa interessos coincidents per a aquests lobbies i molts diners i privilegis que mantenir. Així, mentre sona el soroll amb la llei trans, es deixa de parlar d’aquests dos assumptes de vital importància, perquè es basen en els cossos mercantilitzats de dones majoritàriament en situació de vulnerabilitat econòmica.
En tots dos casos i, llevat d’honroses excepcions, últimament hi ha massa silenci amb aquests dos temes i, a canvi, hi ha massa soroll amb el de la llei trans.
El que està en joc en els tres supòsits és, des del meu punt de vista, la consagració dels desitjos majoritàriament masculins i particulars davant dels drets de les dones en tots els aspectes. O sigui, un sistema neoliberal i postmodern en els desitjos, enfront d’un estat social i de drets.
Confrontar aquestes dues situacions quan s’ha estat activista social i feminista al llarg dels anys, grinyola bastant. Els drets sempre s’han aconseguit amb lluita i per a tota la comunitat.
Quan es va aconseguir una jornada laboral de vuit hores diàries, aquest dret ho va ser per a tota la classe treballadora, malgrat les perversions realitzades pel propi sistema capitalista.
Quan es va aconseguir el dret a l’avortament, encara que fos tutelat i dins d’uns terminis, ho va ser per a totes les dones i no només per a les que s’ho poguessin pagar.
Quan es va aprovar el matrimoni igualitari, ho va ser per a totes les persones homosexuals i no es va excloure a ningú del PP, tot i la campanya en contra radical que s’hi va fer. I, fins i tot, alguns dels seus militants més preeminents com el mateix senador Javier Maroto ha fet ús del dret esmentat, per exemple.
Només són tres exemples del que s’ha aconseguit amb lleis per regular els drets del conjunt de la ciutadania, més enllà que es faci o no ús d’això i sempre sobre la base de no perjudicar els drets d’altres persones.
En els tres supòsits que em preocupen, passa just el contrari, que es conculquen drets de dones majoritàriament que, sota el supòsit de la seva presumpta “voluntarietat”, són explotades sexual o reproductivament per satisfer els desitjos de qui pugui pagar aquestes explotacions. O dit d’una altra manera, i amb una frase castissa “poderoso caballero es don dinero”, que pot comprar criatures o dones per satisfer els seus desitjos.
Darrere de la presumpta “voluntarietat” d’aquestes dones explotades sexual o reproductivament hi ha la situació de vulnerabilitat econòmica que les empeny a qualsevol d’aquestes dues situacions o fins i tot a les dues. I això s’oculta deliberadament per satisfer desitjos particulars.
I el pitjor de tot és que ve de la mà d’una nova esquerra que cridava un “si es pot” sense explicar que aquesta frase, segurament, ja advertia dels beneficis que s’ oferirien al neoliberalisme més ferotge i tot això en detriment dels drets de les dones.
Perquè en els tres casos es perjudiquen els drets de les dones en nom de la satisfacció dels desitjos masculins. En el cas de l’explotació sexual i / o reproductiva de les dones, per l’explotació que comporta. I, en el cas de la llei trans per l’esborrat i tot el que implica del concepte dona.
Com veiem, en els tres casos les dones i les nenes i fins i tot els nens, de nou som les grans perjudicades i els que veiem conculcats els nostres drets aconseguits de manera col·lectiva.
Hi he estat i sempre hi soc, per augmentar els drets de ciutadania, però de tota la ciutadania. Mai només de qui té diners i creu que tots els seus desitjos es poden comprar, encara que això impliqui la compra d’altres éssers humans.
Canviar les regles d’un estat social i de dret per un major grau de neoliberalisme que conculqui drets i que permeti la compravenda d’éssers humans, no crec que sigui la societat justa que reivindica l’esquerra clàssica històrica.
Escriure sobre aquests dubtes i temors sens dubte m’ajuda a reforçar el meu compromís de dona d’esquerres i feminista. Sé qui sóc i pel que lluito i lluitaré. I, també sé contra qui mantindré el meu enfrontament.
Drets sí, però per a tota la ciutadania i que mai conculquen drets d’una mica més de la meitat de la població que som les dones.
