OPINIÓ
Aquesta setmana una companya em demanava que escrivís alguna cosa sobre el programa “Blachman” que s’emet en horari de màxima audiència a la televisió pública danesa DR2. Em vaig informar sobre què s’estava emetent i em vaig trobar que al programa el presentador, acompanyat d’un convidat, van fent comentaris sobre cada part del cos d’una dona que es despulla silenciosament davant d’ells.
Els comentaris que fan (segons he pogut llegir a la premsa) són del tipus “Quins mugrons tan alegres!” O “Com funciona aquesta vagina?”. Com veiem aquests dos homes parlen del cos de la dona que tenen davant com si d’un gerro es tractés.
Aquesta “cossificació” del cos de les dones no deixa de ser una forma de desigualtat i Dinamarca passa per ser una de les societats més avançades en l’eliminació de desigualtats. Però veiem que no és així.
En permetre l’emissió d’aquest programa escombraries en una cadena pública i en horari de màxima audiència, els responsables de DR2, estan permetent que les nenes, nens i adolescents que, com sabem són grans consumidors de televisió, considerin que aquest tipus d’actituds masclistes i sexistes siguin normals per allò de que “si fins surten a la tele”. No podem oblidar que els mitjans de comunicació i especialment la televisió és un potent agent socialitzador de masses.
Em sembla humiliant per a les dones que siguin vistes únicament a través del seu cos i sobretot a través de la televisió. Sóc de les que considero que aquest tipus d’actuacions forma part de la violència masclista estructural que ens sacseja les dones, precisament per les estructures patriarcals imperants encara en les societats. I amb això no es juga. A l’Estat Espanyol i en el que portem d’any han estat assassinades per terrorisme masclista vint-i dues dones. I sí, no són mortes qualssevol, són dones assassinades pel terrorisme masclista.
Què ens semblaria veure a una periodista famosa, asseguda amb una amiga davant d’un home nu i parlant del seu cos amb preguntes com per exemple la que encapçala aquest article? Segurament el món mundial s’escandalitzaria ja que tractar el cos d’un home com si d’un cotxe es tractés i exposar-lo davant l’audiència, seria la mort immediata del programa.
Doncs bé com que la hipocresia del sistema androcèntric en què ens movem cada dia té aquestes diferents maneres de percebre les situacions. També ens trobem que el presentador del programa, justifica la seva emissió amb frases del tipus “El cos femení desitja les paraules d’un home”. O el que és el mateix, el súmmum dels súmmums en la percepció que es té de les dones.
Es pot considerar que aquestes dones que acudeixen als càstings i que cobren per quedar nues i silencioses davant els comentaris sobre els seus cossos no se senten humiliades i que, com cobren per això, no tenen dret a la queixa. I jo em pregunto si són realment lliures per fer-ho. I m’ho pregunto des del concepte de la llibertat que tenim avui dia i fins i tot en les societats autodenominades avançades, és molt limitada. I, penso d’aquesta manera, perquè a mesura que anem avançant en coneixements i experiències ens trobem amb els murs silenciosos i invisibles d’una forta socialització heteroasignada que ens imposa diferents rols a dones i homes i ens mandata sobre el que s’espera de nosaltres i d’ells. I un d’aquests mandats patriarcals que se’ns imposa a les dones és precisament la submissió i la permanent sexualització dels nostres cossos i de les nostres vides per a l’ús i gaudi dels sentits virils.
Considero que amb aquest tipus de programes fan un mal favor a la IGUALTAT entre dones i homes i s’anul·len molts esforços de moltes persones que cada dia busquem escletxes del patriarcat per seguir avançant cap a aquesta igualtat real que no tenim i que ens segueix assassinant.
Aquest tipus de programes ens humilia a totes les dones i se’ns considera mers objectes sobre els quals poder opinar sense objeccions. Ens cossifica i en això el patriarcat és molt hàbil ja que en reduir-nos a objectes ens priva de llibertats, de drets i per tant de la nostra condició d’éssers humans lliures i completes i ens retorna a posicions de subordinació i per tant susceptibles de submissió. I això és molt perillós per a les dones, però sobretot per a nenes, nens i adolescents ja que els mostra models asimètrics de relacions on pot ser “normal i natural” que elles tinguin un paper absolutament subordinat al d’ells. I això és profundament antidemocràtic i atempta contra la dignitat de les dones i contra els nostres drets humans bàsics.
Per tot això he creat en http://www.change.org una petició de retirada d’aquest programa que ens denigra a les dones, al considerar només cossos mancats de la resta de components humans. Aquesta petició es diu “Responsables de la cadena pública TV pública DR2 de Dinamarca: La immediata retirada del programa” Blachman “ i, a part de demanar que se signi, crec que hem de donar-li difusió perquè la puguin signar moltes persones i que els directius de la cadena retirin aquest programa escombraries.
Perquè les dones no som objectes als quals mirar i parlar. Som éssers humans amb drets humans complets que cal respectar i aquest programa no els respecta.
Exigim respecte integral a la nostra condició de dones. Exigim respecte a la nostra dignitat i els nostres drets. Exigim IGUALTAT i aquesta és incompatible amb aquest tipus d’humiliacions a la televisió. Exigim que cessi aquest tipus de violència masclista estructural que s’exerceix contra les dones.
Per això exigim la retirada d’aquest programa de la televisió danesa i de qualsevol altra televisió.
Espero que siguin moltes les firmes que es puguin recollir i molta la difusió que se li doni a aquesta iniciativa per poder dir alt i clar un rotund Si és pot! I, d’aquesta manera aconseguim que la televisió pública danesa DR2 retiri de la seva graella aquesta brossa.
