OPINIÓ
Per Montse Fernández Garrido
Des de fa moltíssims anys m’he preocupat i ocupat del tema del robatori de nadons a l’Estat espanyol, encara sense saber que vaig estar a punt de ser robada jo mateixa, i que fins i tot vaig tenir posats uns cognoms (Estany Padró) que no eren els dels meus pares, cognoms que ells van trigar quatre anys a revertir i posar-me els seus. He escrit i lluitat molt contra aquesta màfia de monges, metges, advocats i compradors i he ajudat a difondre l’ambiciosa i magnífica Tesi Doctoral de la Dra. a Ciències Humanes, socials i antropòloga, Neus Roig, que tracta sobre això (uns 300 mil nadons van ser venuts al nostre país), presentant jo i difonent el seu llibre “No ploris que seràs feliç” a diversos llocs: Col·legi de l’Advocacia, universitats, instituts i mitjans de comunicació. Sabia per tant que aquestes trames de robatori i compra venda no eren exclusives de l’Espanya franquista i després “democràtica” (ja que aquest trànsit va acabar al nostre país al 1.996, 21 anys després de morir el dictador). Sabia que aquests robatoris es produïen a molts països catòlics.
Ara he rebut amb sorpresa i preocupació la notícia que no sembla indignar gaire perquè els mitjans se n’estan ocupant molt poc, com si es tractés d’una notícia intranscendent, també a la Suècia luterana s’ha donat el mateix drama, el mateix terrible delicte. I allà ha durat fins al 2025… Milers de nadons van ser adoptats, després de ser robats, i l’Estat, aquell Estat que vam creure tan progressista i honest, que moltes teníem com un mirall on mirar-nos, no va fer res.
Un informe encarregat per l’Estat suec a un grup independent acaba de concloure, després de quatre anys de recerca i 1600 pàgines, que centenars de nens i nenes van ser adoptats a Suècia, des de països estrangers, sense el consentiment dels pares, mentre que milers de casos d’adopció més es produïen amb documents falsos. I resulta que el Govern suec tenia constància d’aquests robatoris i compra des de feia almenys 20 anys, sense haver fet res per acabar amb la trama. Ara l’actual govern demanarà disculpes oficials i anuncien que pagaran alguna indemnització o compensació.
Es reconeix que “durant més de seixanta anys, des del 1960 i fins al 2025, més de 60.000 nens han estat adoptats a Suècia des de països estrangers (elDiario.es, 5 juny 2025). I afegeix que “algunes organitzacions sueques havien alertat de nombroses irregularitats en els processos d’adopció, però les acusacions sempre van ser ignorades per les autoritats”. Els robatoris es produïen de manera idèntica als que hi va haver al nostre país. Es deia a les mares que els fills havien nascut morts i eren venuts. Evidentment aquestes mares eren de països pobres (Corea del Sud, Colòmbia, Xina, Xile, Sri Lanka). I a la documentació es falsejava la identitat dels progenitors.
Recordo que l’any 2015, l’Associació Dones Juristes de la que era dirigent llavors, vam organitzar al Museu Marítim de Barcelona, el XXII Congrés, (trobada Anual), que reuneix les dones de la Federació Internacional de Dones de Carreres Jurídiques amb què estàvem associades (FIFCJ, Associació No Governamental fundada el 1929 a França, entre d’altres, per l’espanyola Clara Campoamor, i que té com a presidenta Honorària la catalana Angelina Hurios Calcerrada. Agrupa ara més de 160 organitzacions, és de jurisdicció mundial i amb seu central al Brasil. Els seus fins són defensar i promocionar els drets de dones i nenes del món). La trobada que va durar dos dies, del 14 al 16 d’octubre, va tenir interessantíssimes intervencions i debats, a la qual van acudir més de cent prestigioses juristes, arribades de tot el món. El tema d’aquell any va ser El cos de les dones i els drets fonamentals. Quan vaig acabar d’exposar la meva ponència, contra els ventres de lloguer, aquesta tragèdia i vulneració de drets humans que pateixen dones i nadons a no pocs països del món, vaig rebre els aplaudiments i la felicitació de la totalitat de la sala, cosa que em va alegrar i tranquil·litzar, perquè en principi no sabia si hi havia o hi hauria debat, com està passant en els últims anys, proposant algunes legalitzar-ho, sempre que es faci de forma altruista. Em va seguir a taula una jurista de molt reconegut prestigi, Magistrada de la Cort Penal Internacional, que ens va explicar que durant anys es van estar preguntant perquè no poques famílies riques nord-americanes, persones estrictes, creients i practicants catòliques, que tenien ja diversos fills i filles, adoptaven nenes negres, no recent nascudes, sinó de vuit o deu anys. Preocupades, ho van investigar i la sorpresa va ser majúscula quan van comprovar que a aquestes menors no les volien com a filles, sinó com a criades, per a les feines de la casa i per cuidar els seus “germans” rossos i rics… Aquesta “adopció” sortia força més barata que pagar la feina d’una serventa durant molts anys, i a més “ les families eren felicitades pels seu veïnat per la seva generositat i bon cor.” Immediatament van posar fre a aquestes “adopcions”, que havien passat durant anys.
En resum, estrictes catòlics practicants, però també estrictes luterans suecs, han conculcat els drets humans de forma terrible i cruel i no han fet res per evitar aquest delicte comés durant tantíssims anys per un Estat “democràtic”. Poques esperances ens queden a les persones honestes que els països, encara els més progressistes, parin aquestes trames mafioses, perquè el capitalisme atén abans que res els diners, sense importar d’on vinguin, sense que prevalguin els valors i els principis, els drets humans.
Sembla que només des del Feminisme es canviaran aquests mètodes inhumans i mafiosos, perquè nosaltres defensem el bé comú, per a homes i per a dones, per a nens i nenes, i per al planeta, perquè defensem l’ètica de la cura i la justícia… Perquè com diem des de fa tants anys “el futur serà feminista o no serà”.
Montse Fernández Garrido és feminista, advocada de Família per a la dona. Professora de Màster (UB) i autora de la biografia Tres generaciones rebeldes, sobre la seva família, represaliada per republicana, llibre dedicat a la seva àvia ia la seva mare, heroïnes silenciades.
