Salut reproductiva no és prioritat per als governs: UNFPA
Les parlamentaries i els parlamentaris reunits a Istanbul tenen la decisió d’exercir un paper important mobilitzant recursos per complir amb l’agenda de la CIPD i enfortir la supervisió dels parlaments per garantir la seva implementació.
La crisi financera i econòmica que afronten els països del nord ha derivat en severes retallades socials, però això no és raó perquè els governs relaxin el compromís que van contraure fa 18 anys amb la salut i els drets reproductius de les dones, van dir parlamentaris reunits en aquesta ciutat turca.
En l’obertura de la Cinquena Conferència Internacional de Parlamentaris sobre Població i Desenvolupament (CIPD), el director executiu del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Babatunde Osotimehin, va advertir que 250 milions de persones al món no accedeixen als serveis de planificació familiar.
“És inacceptable perquè cada vida val més que els diners de què estem parlant”, va dir als prop de 300 legisladors i legisladores de 110 països reunits a Istanbul.
“No podem acceptar perquè cada dia moren mil dones en el part i sabem el que hem de fer i tenim els recursos per fer-ho”, ha remarcat. Només es necessita valor per disposar d’aquests recursos i evitar l’enorme quantitat de morts evitables, va afegir.
“Tenim el necessari per marcar la diferència”, va insistir Osotimehin, referint-se als avenços en matèria de comunicació global i medicina des de 1994, quan es va adoptar el Programa d’Acció de la CIPD per incentivar les dones a reclamar els seus drets reproductius.
La conferència de Turquia es proposa revisar els avenços realitzats des de la primera reunió, realitzada el 1994 al Caire.
El Programa d’acció es va proposar reduir la mortalitat materna (MM) en 75 per cent per al 2015, complementant una de les metes més urgents dels Objectius de Desenvolupament de les Nacions Unides per al Mil·lenni (ODM).
La conferència de parlamentaris es realitza periòdicament des de fa 10 anys, l’última va ser el 2009 a Addis Abeba, capital d’Etiòpia.
Osotimehin va destacar que es va aconseguir reduir la MM de 47 per cent des de 1990, però els governs no fan prou perquè els serveis de salut arribin a totes les dones i nenes.
“El nostre treball no estarà fet fins que no puguem arribar a aquesta nena que ha de caminar vuit quilòmetres per anar a buscar aigua perquè la expulsen de casa quan està menstruant, doncs en la seva cultura és inacceptable romandre a la llar” aquests dies, ha afegit.
Milers de nenes continuen sent lliurades en matrimoni poc després del seu primer període menstrual a homes que podrien ser els seus avis. Se’ls nega l’oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial, va dir Osotimehin a IPS / Cimacnoticias.
Els governs no presten atenció als serveis en salut reproductiva, que consideren “assumptes tous” i per això solen ser els primers a perdre-hi quan hi ha retallades econòmiques, a diferència de les obres d’infraestructura, ha indicat Safiye Cagar, directora d’Informació i Relacions externes l’UNFPA.
Però l’impacte de les obres d’infraestructura serà menor sinó no van de la mà de la construcció d’una població saludable. “Encara que els fons són escassos, els objectius de la CIPD no poden patir les retallades presupuestales”, ha remarcat Cagar.
“La total implementació del programa no és opcional, sinó essencial, no només per una qüestió de Drets Humans, sinó perquè molts altres aspectes del desenvolupament econòmic depenen dels seus èxits”, va dir a IPS / Cimacnoticias.
Manquen més recursos
Una de les conclusions de la trobada que va acabar divendres passat va ser la de cridar als governs a destinar 10 per cent dels seus pressupostos nacionals al programa de la CIPD.
Però Gita Sen, professora adjunta de Població i Salut global de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Harvard, ha assenyalat que el programa de la CIPD no està acabat i que ha quedat fragmentat.
Segons ella, el programa esmenta un paquet integral de salut reproductiva i sexual reforçat per un conjunt de lleis i normes per protegir i promoure els drets de les dones.
Però la planificació familiar encara no està integrada a altres assumptes com la mortalitat materna, i les necessitats dels joves en salut sexual no s’atenen com cal.
El millor exemple de la fragmentació és el que passa amb l’epidèmia de VIH (virus d’immunodeficiència humana), causant de la Sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida). Si una dona contrau el virus pot també estar patint violència domèstica, tenir problemes vinculats a la maternitat i, el més probable, el seu fill o filla necessiti de molta ajuda, va explicar Sen.
“Cal integrar les necessitats de gènere als temes de les dones, ja que probablement no tingui temps ni capacitat per anar a diferents llocs a atendre”, ha apuntat.
Pel que fa a les i els joves, l’agenda de la CIPD no va aconseguir el seu objectiu. Malgrat la retòrica, el treball realitzat en el terreny per protegir i preservar els drets de la joventut és pràcticament nul, va remarcar Sen.
Les parlementaries i els parlamentaris reunits a Istanbul tenen la decisió d’exercir un paper important mobilitzant recursos per complir amb l’agenda de la CIPD i enfortir la supervisió dels parlaments per garantir la seva implementació. Es van comprometre en la declaració final subscrita el passat divendres a mirar endavant, per assegurar que les prioritats futures s’incloguin en els objectius i fites fixades per a després de 2015.
* Aquest article ha estat publicat originalment per l’agència internacional IPS.
