Els homes, encara pocs, també volen tenir gènere, amb nous valors simbòlics, normes, conductes i característiques enfocades cap a la igualtat. Representants d’organitzacions masculines van exposar els seus punts de vista, plantejar els avantatges d’una transformació pro equitat, van destacar avenços en aquest sentit i analitzar la situació en el context actual de crisi en el XII Seminari Ciutats i Persones, organitzat per l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials).
Maria Freixanet i Joan Marcet, coordinadora i director del ICPS
Al seminari, que es realitza anualment i que és el vuitè dedicat al tema de gènere, enguany es va oferir el resultat del treball de diversos investigadors sobre el tema “Homes i gènere, polítiques públiques locals i la transformació de les masculinitats”. Hi van participar Álvaro Ponce, Paco Abril, Juanjo Compairé, Aharon Fernández i Adriano Beiras, així com Josep Maria Armengol i Àngels Carabí.
No hi haurà canvi cap a la igualtat si no participen també els homes, i que d’aquest canvi els homes també es beneficiïn, és la idea principal que els ponents, tots homes, van buscar transmetre en les seves exposicions, davant un públic majoritàriament femení que va assistir a escoltar-los al CCDFB (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison).
Tant l’exposició realitzada com el llibre que ofereix el resultat de les investigacions estan enfocats a aconseguir finalment polítiques públiques des de l’àmbit local. És per això que es va incloure una Guia d’aplicació pràctica per als municipis. En el debat final, algunes de les assistents, que treballen fa anys en la matèria, van considerar que hi havia d’haver major participació de les organitzacions feministes i que no s’ha d’oblidar que les dones estan en desavantatge.
Els ponents durant el seminari
Avenços i trampes
Paco Abril, investigador especialitzat en temes de gènere i masculinitats, ha afirmat que observa “el declivi de l’home proveïdor”, almenys a nivell de consideració. Per la crisi econòmica, ha afegit, alguns ja no poden, però també hi ha els que no volen ser proveïdors i també han sorgit noves actituds i pensaments pel que fa a la realització de tasques, rols o sobre la relació entre homes i dones.
En l’estudi realitzat per Abril, s’observa un canvi de valors pel que fa referència a l’home i la família, especialment en els estrats més joves, on l’ideal de parella és que les dues persones treballin, proveeixin, i comparteixin les tasques domèstiques i la cura de filles i fills.
De totes maneres, inclusivament aquests nous homes encara fan trampa: solen realitzar les tasques una mica perifèriques i més agraïdes, com comprar i cuinar que impliquen una major socialització i visibilitat, mentre que les dones es queden amb les rutinàries, com la neteja i la planxa. També busquen fer-se càrrec de la cura de les criatures i desentendre’s de les persones majors o malaltes.
Crisi i crisi
L’alt índex d’atur i la crisi econòmica ha posat a molts homes que estan fora del mercat de treball en una situació de crisi personal i d’identitat masculina en no poder ser els proveïdors. Els ha provocat estrès i depressió i, en alguns casos, ha generat un augment de situacions de violència contra la dona i els fills.
Si bé alguns han optat per aprofitar per tenir una major relació amb els seus fills i filles, així com donar suport a les tasques domèstiques, els estudis mostren que encara les dones dediquen diàriament a la cura de la llar més temps que els homes.
Cost de la masculinitat
La masculinitat tradicional té un cost per als homes, van afirmar Abril i Juanjo Compairé. Aquests desavantatges tenen relació amb aspectes emocionals restringits, rols socials rígids i inclusivament amb l’esperança de vida, ja que la pròpia salut queda afectada pels tipus de treballs que són destinats principalment a homes i per la reticència a masculina a mostrar-se malalt o feble.
Compairé va dir que una major llibertat femenina implicarà també una major llibertat masculina, una menor dependència i una distribució de responsabilitats.
Des del bressol
La masculinitat i la violència són conceptes diferents i molt complexos i que es relacionen en la construcció de la identitat dels homes, és quelcom que s’aprèn des del bressol, que inclusivament els arriba abans que el mateix llenguatge i això planteja més dificultat per a una transformació, va explicar Álvaro Ponce, especialista en temes de violència de gènere de l’Associació Conexus.
La identitat masculina està marcada per processos de socialització de gènere que esdevenen en veritables guions d’existència, interioritzats i mantinguts al llarg de la vida. La violència forma part d’aquesta identitat, com defensa o reafirmació viril, i la seva visibilització implica la seva denúncia i la denúncia de l’estatus quo. Un canvi requereix de tota la societat i és un objectiu de llarg termini, ha assenyalat.
Més informació:
L’Associació Conexus ofereix serveis d’atenció a homes que desitgen tractar la seva violència.
Associació d’ Homes Igualitaris
