Escrit per Montse Fernández Garrido*
Caçar dones i infants per 100 mil euros
A finals del novembre passat, dos diaris (El País i Maldita.es) van escriure sobre el que pel que sembla va succeir a Sarajevo durant els anys 1992-1996 i que actualment està investigant la Fiscalia de Milà. Una notícia esgarrifosa que no sembla haver despertat la ràbia i la indignació de la ciutadania del nostre país, ja que la terrible notícia ha passat sense pena ni glòria.
Em pregunto com no escandalitzar-se davant la barbàrie i la baixesa moral d’una part dels homes de la nostra societat. Viatges organitzats des d’Itàlia, per anar-hi en avió els caps de setmana, perquè un grup de sinistres i rics homes d’extrema dreta, caçadors, disparessin per diversió contra civils als carrers de la bellíssima ciutat de Sarajevo, amb la finalitat d’assassinar persones, premiant especialment aquells que abatessin dones embarassades i criatures.
Al-Jazeera Balkans havia publicat un documental, titulat precisament “Sarajevo Safari”, en què es parlava del setge de Sarajevo durant la guerra de Bòsnia. Un “petit grup clandestí d’estrangers adinerats pagaven elevades sumes de diners per l’oportunitat de disparar contra els habitants de Sarajevo”. Ho havien declarat soldats serbis capturats, explicant que ho organitzava la companyia sèrbia amb seu a Trieste, Aviogenex, que els traslladava des de Belgrad fins a Sarajevo, després de pagar entre 80 i 100 mil euros, segons consta a la investigació.
Ara, la Fiscalia de Milà ha obert una investigació perquè aquests viatges els realitzaven presumptes ciutadans italians. Es tractava de matar “per diversió” civils, cosa que podria constituir un delicte d’“homicidi dolós, agreujat per crueltat i motius menyspreables”, segons recollia el diari La Repubblica. En aquests moments s’estan preparant per declarar els primers testimonis. La premsa i la televisió pública italiana expliquen que el perfil investigat és el de simpatitzants d’extrema dreta i aficionats a les armes.
Des del 2022, la justícia de Bòsnia i Hercegovina té oberta una causa penal arran d’aquest documental d’Al Jazeera Balkans, on es parla de crims de guerra i de lesa humanitat.
Ara, a la Fiscalia de Milà, es recopilen testimonis d’antics oficials d’intel·ligència bosnians i eslovens, així com dels pares d’una nena que hauria estat víctima de franctiradors estrangers. La denúncia la va presentar un periodista i escriptor després d’investigar sobre el tema. Explica que “tots els clients, franctiradors, eren occidentals, moltíssims italians, però també alemanys, anglesos, francesos, a més d’estatunidencs i canadencs… representant els italians el 50% d’aquests turistes de ‘safaris’, no sent només la ciutat de Sarajevo la que els hauria patit. També Srebrenica, Mostar o Pale i altres ciutats bosnianes on els musulmans bosnians haurien estat envoltats pels serbobosnians…”
Il Corriere della Sera, ja l’any 1995, havia publicat aquesta notícia, concloent que “hi ha qui gaudeix matant”. “Surten els divendres a la tarda en viatge privat des d’un petit aeroport europeu, vestits amb uniforme de camuflatge, botes de combat i sovint fins i tot ja armats. Allà, a la ciutat on van a caçar, s’uneixen amb homes contractats com a mercenaris de cap de setmana i amb franctiradors que practiquen ‘el tir al blanc’, des de posicions elevades, disparant a tot aquell que es mogui. I, és clar, qui més s’havia de moure per aquells carrers assetjats, en una guerra terrorífica, eren les dones, que sortien a fer compres i, en ocasions, havien de portar amb elles els seus fills o filles.
No només es pagava més per assassinar dones i nenes i nens: el millor trofeu de ‘caça’ eren les dones embarassades.
També un bomber bosnià va donar testimoni que “eren estrangers, vestien una barreja de roba civil i militar, però el que més els distingia eren les seves armes, que semblaven més apropiades per a la caça de senglars a la Selva Negra que no pas per al combat urbà als Balcans, i es movien amb torpesa entre les runes”. I la transcripció de la seva declaració s’incorporarà a la investigació de la Fiscalia de Milà.
Des de la posició dels homes honrats i progressistes, però també dels de dretes humanistes, aquests comportaments de l’extrema dreta són impensables; però per a qualsevol dona són incomprensibles i han de ser durament castigats. Més encara per a nosaltres, dones feministes, que lluitem per un món millor, on mai no s’hauria de deixar passar sense condemna assassins que maten, a més, per diversió, i s’acarnissen, és clar, amb les dones, sempre les dones, sent les més pobres entre els pobres i també les que més violències pateixen: físiques, psicològiques, sexuals i econòmiques.
I ens preguntem: fins quan?…
*Montse Fernández Garrido és advocada. Mediadora. Professora de màsters. Dirigent feminista des del 1976. Lluitadora per la Memòria Històrica. Autora del llibre Tres generacions rebels, dedicat a la seva àvia i a la seva mare, heroïnes anònimes.
