Friday 22 November 2024

Friday 22 November 2024

Share

Rose, amb el cap clar i el cor en un fil

Fotografies d’Elsa Corominas

El 28 de setembre fem cap a la preestrena de La Villarroel. Entrem a la sala on no hi ha ni una butaca lliure i amb les nostres espelmes formem part d’una vetlla. Una dona gran, digna, l’està fent a la manera jueva, en un banc de fusta.

Ens explica la seva història, “que és la nostra història” diuen en el text de la programació a La Villarroel. I ho és perquè la vida del personatge de Rose comença amb el seu naixement a un poble jueu d’Ucraïna el 1920 (llavors sota Rússia), una població massacrada vint-i-tants anys més tard per l’aliança alemanya russa. La trista infantesa i adolescència a Ucraïna, la vida de joventut, parella i maternitat d’exili econòmic a Varsòvia amb l’inerrable drama col·lectiu i personal de la nit dels vidres trencats  del 9 al 10 de novembre de 1938. I després la substitució dels camps per les fàbriques, la violència i les violències de l’alliberament ens conduiran fins al viatge del Èxode 1947 cap a Palestina i de nou a Europa a un altre internament. Però i com, encertadament, diuen, en la sinapsis de La Villarroel “Per poder viure, primer cal sobreviure”. I això és el que li succeeix a Rose, que en l’últim instant es llança a les vies per salvar-se i pot viure una altra vida.

Rose recorda i reflexiona als seus 80 anys, per tant al canvi de segle, sobre la vida viscuda, la identitat, els pobles, les nacions, les guerres i el patiment que provoquen. Ho fa des de La Florida d’Estats Units pensant en el seu net, ara un colon jueu. I llavors un esgarip del públic respon al crit més ofegat del dolor més punyent.

Als anys vint del segle XXI se’ns presenta un altre cop  la maledicció de la guerra, i sí entre d’altres a Ucraïna i a Palestina. Les paraules de Rose són necessàries avui per descriure aquell i aquest davallar de sang.

Martin Sherman  és l’autor d’aquest monòleg de tres hores de durada en l’obra original en anglès, que a Catalunya es presenta en un format d’una hora en l’adaptació i direcció de Daniel Anglès qui ha esperat a realitzar aquest projecte a poder unir “una gran actriu i una sala especial”. Diu de Sansa: “… era la persona. No només l’actriu sinó la persona. Gran dama del teatre català, a la seva trajectòria artística s’hi suma un posicionament contundent i compromès sempre amb els qui ho tenen més difícil.”

Té raó i la gran Carme Sansa omple l’escenari i et porta la història de la Rose fins al moll de l’os. No és d’estranyar que el públic de la preestrena la fes sortir fins a quatre cops a l’escenari enmig de forts aplaudiments i bravos.

La Rose, en la seva voluntat de sobreviure i en els seus desitjos de servar la identitat i la cultura del seu poble persistiria i ho faria sense agredir. Avui també estaria profundament ferida.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Tere Molla buena

Micromasclismes

OPINIÓ En aquests moments estic impartint un curs sobre micromasclismes per a un grup...

Si parlem d’esport parlem de la legislatura de l’esport femení

Entrevistem la consellera de presidència del Govern de la Generalitat, Laura Vilagrà. Del seu departament...

MANIFEST: INVERTIM EN FUTUR, NI UN PAS ENRERE!

Aquest dimarts 12 d’abril a les 12,00 h al Col·legi de Periodistes de Barcelona s’ha...