Thursday 25 April 2024

Thursday 25 April 2024

Compartir

Riscos laborals, la desigualtat i els seus efectes

La salut de les dones ja sembla un clàssic dels jutjats i més quan s’avaluen els riscos laborals. De forma majoritària les dones no trobem reconeguda la diferència sexual, cultural, social però també física i biològica.

En l’àmbit de la salut laboral, ens trobem amb una manca d’informació de les treballadores i algunes i alguns professionals però, sobretot, amb poca sensibilitat per part d’algunes empreses, la manca de criteris clars que reconeguin les diferències en els protocols, convenis… tot plegat acaba vulnerant els dret de les treballadores a la salut.

Cal destacar que la desigualtat en el mercat de treball afecta de ple a la salut de les dones donat que la doble i triple jornada que suportem no es veu reconeguda, però també caldria destacar casos específics. Per exemple en l’àmbit de la violència masclista, sigui en l’àmbit domèstic o en el laboral, el quadre de moltes dones que la pateixen sol ser d’ansietat, de nerviosisme, depressió.. són símptomes que no es reconeixen en la seva globalitat i es tracten per separat. Moltes vegades l’absentisme és molt alt i l’impacte sobre les seves condicions de treball, la seva promoció professional o el seu salari és directe. Ens trobem davant d’una situació que nega especificitats i no reconeix o dona com a normals estats de salut o d’ànim que no ho són gens normals. 

Per altra banda, la manca de diferenciació entre malaltia i la pròpia biologia femenina ens comporta, d’entrada, una discriminació de base. Les dones que són mares tenen el dret a obtenir el permís de maternitat i, en canvi, es parla de baixa maternal i socialment, laboralment i, en molts casos, inclús sanitàriament es compta com a tal quan la majoria de dones gaudeixen d’un abona salut però el seu cos necessita recuperació i els nadons unes cures.

En aquest sentit que voldria destacar una sentència que ha fet un pas endavant en aquest àmbit. No hauria de ser una cosa destacable si formés part de la normalitat però, tristament, la nostra normalitat és tota una altra.

Una treballadora de la aerolínia EasyJet va sol·licitar el reconeixement d’estar exposada a una situació de risc durant el període de lactància natural. Per aquest motiu va sol·licitar la suspensió del contracte de treball i el corresponent subsidi.

La resposta va ser negativa, tan per part de l’aerolínia , en no tenir contemplat com a risc laboral el període de lactància a l’avaluació dels riscos, com la mútua IBERMUTUAMUR que no va considerar justificada l’existència de riscos específics per la lactància.

Després de dos anys de litigis, i gràcies a la Sentència del Tribunal Suprem es va posar de manifest que quan es realitza l’avaluació dels riscos s’ha de contemplar la naturalesa, el grau i la duració d’exposició per part de les treballadores que estan en situació de lactància natural als agents, procediments o condicions de treball que puguin influir de forma negativa en la salut de la treballadora o de la o el lactant. En cas afirmatiu l’empresa haurà d’evitar a les treballadores aquesta exposició mitjançant l’adaptació de les condicions de treball. 

Per altra banda, la mateixa sentència recull que si l’adaptació no fos possible o la realitzada fos insuficient, la dona gaudeix del dret a un canvi del lloc de treball o bé de la funció a desenvolupar. 

Finalment, s’evidenciava el fet que si no és possible el canvi de lloc o de funció la solució vindrà amb la destinació a un lloc malgrat que el mateix no sigui equivalent al seu grup o categoria professional però conservant el muntant retributiu del seu lloc d’origen. 

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem ve donada perquè els torns i horaris dels vols, respecte a les tripulants de cabina provoca una impossibilitat material de realitzar l’extracció i conservació de la llet a bord de l’aeronau, la qual cosa havia d’haver estat prevista per l’empresa en l’avaluació de riscos. Aquesta realitat unida a la manca d’oferiment d’un altre lloc de treball suposa una veritable inactivitat per part de l’empresa en la seva responsabilitat respecte als drets de la treballadora. 

Ens hem de felicitar pel contingut d’aquesta sentència, potser a partir d’ara es prendran seriosament en consideració les nostres especificitats en la salut, quan les empreses desenvolupin les avaluacions de riscos laborals. En tot cas, hauria de ser una sentència de referència en les actuacions en l’àmbit de la salut laboral i crear jurisprudència que reconegui un dret fonamental: el dret de les dones a viure amb salut.

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Bandejar dels mitjans el mite de l’amor romàntic

    La trobada va incloure la presentació de Bones pràctiques en el periodisme i...

F. Cipriano García – CCOO Catalunya i Àrea de Cultura CCOO Catalunya: Conversa amb Lucía Etxebarría

En el marc dels actes del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona treballadora, ...

Maria-Mercè Marçal, assagista

OPINIÓ Maria-Mercè Marçal Contra la inèrcia: textos polítics (1979-1980) Literatura Literatura Catalana Política.

...