Modera: Luisa Campuzano. Intervenen, d’esquerra a dreta: Naldy Patricia Rodriguez, Zuleica Romay i Lirians Gordillo
Estereotips sexistes i racistes reapareixen en la publicitat i diversos mitjans alternatius actualment a Cuba, van alertar assistents al Col·loqui Internacional “Mujeres y Medios de comunicación en la historia y la cultura de América Latina y el Caribe”, realitzat del 20 al 24 de febrer a la Casa de las Américas, convocat pel seu Programa d’Estudis de la Dona.
L’anàlisi de diverses edicions de revistes digitals, l’observació participant i diverses entrevistes periodístiques evidencien l’ús del cos de les dones com a eina publicitària i adverteixen sobre el racisme present en la publicitat comercial actual, ha assenyalat la periodista Lirians Gordillo.
En presentar el seu treball “Comunicació masclista per compte propi”, Gordillo va alertar sobre el que anuncia l’ “emprenedoria” del neomasclisme estilitzat.
“Cubanes joves i majoritàriament blanques mostren la seva figura en un ajustat vestit de bany o vestit de nit, en imatges que anuncien cafeteries, negocis de rentat de cotxes, begudes, bars i restaurants”, va descriure la periodista de l’Editorial de la Dona.
En l’aparició d’aquestes representacions influeixen les exigències del client, però també la ideologia professional dels que realitzen les peces i una precària o gairebé nul·la regulació de la comunicació comercial no estatal, va assenyalar la col·lega.
Gordillo va precisar que les revistes digitals independents i les xarxes socials són els principals espais on s’ubica aquesta publicitat
Partidària d’estudis que abordin aquesta representació simbòlica, la periodista ha advocat també per indagar sobre les ideologies professionals, les rutines productives, la circulació i recepció de peces promocionals.
“Es tracta de productes que van conformant un discurs amb evidents posicionaments respecte a dimensions socials i polítiques com el gènere, el color de la pell i l’orientació sexual”, ha advertit.
Aquestes peces publicitàries preocupen, va dir, “no només per la reproducció acrítica -que podria ser llegia com a còpia- d’altres peces i campanyes publicitàries, sinó perquè també mostren l’estatització criolla de la violència masclista i la seva osmosi en codis visuals considerats de ‘avançada ‘en el context nacional”.
Tot i que conviuen discursos emancipadors i hegemònics, perviu i apareix una mirada conservadora i contradictòria en àmbits de la cultura nacional on es vinculen comunicació pública i gènere, ha subratllat Gordillo i es va pronunciar per mantenir una tasca de vigilància mediàtica i establir una política que valori la comunicació social com un bé col·lectiu.
D’esquerra a dreta: Naldy Patricia Rodriguez, Zuleica Romay i Lirians Gordillo
Per Zuleika Romay, qui dirigeix l’àrea d’estudis afrocubans de Casa de les Amèriques, l’explicació d’aquests fets cal buscar-les en la història que es troba en la base dels processos cultuals, particularment el colonialisme que no va oferir oportunitats d’ascens social a les classes subalternes, receptores de l’estigma en virtut del seu color, gènere i condició social, ha recordat.
D’aquí perviu, des de la colònia i la república, l’estigma de la mulata com a dona voluptuosa i fatal, que arriba a l’actualitat, ha apuntat l’estudiosa, guanyadora dels premis Casa de les Amèriques a 2011, per la seva obra “Elogio de la altea” , i el de l’Acadèmia Cubana de la Llengua, el 2016, pel seu llibre Paranys de la memòria.
Romay va argumentar que “buscar explicació a la permanència i acceptació social dels recursos del colonialisme és la fase prèvia per a la construcció de qualsevol proposta emancipatòria”.
La vigència de les perspectives sexualitzades de les dones negres i mestisses a les Amèriques respon, en part, a estratègies que no busquen subvertir aquests estereotips, sinó donar-los nous significats, va considerar la investigadora. Ens aquests nous continguts hi ha el d’escenificar la sensualitat com a virtut, ha puntualitzat.
La sexualització dels rols familiars i laborals, l’empremta sexualitzada i erotitzada dels imaginaris turístics, la inèrcia de la indústria cultural que canvia la formes però no els continguts i l’absència de campanyes de bé públic on els eixos de gènere tinguin el tractament adequat són alguns dels factors que contribueixen a que les associacions mentals provocades per certs apel·latius, com mulates i negres, encara conservin ancoratges al segle XIX, va resumir la investigadora.
