El 21 de setembre d’aquest 2017, l’ Agència de Comunicació i Gènere va participar a la Taula Rodona “Periodisme i Dona, hi ha un sostre de vidre?” Organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya.
L’activitat es va dur a terme a MediaLab-Prado de Madrid on es van analitzar els reptes i perspectives de la igualtat de gènere als mitjans de comunicació.
L’activitat va comptar amb les aportacions de quatre grans periodistes i directores i exdirectores de mitjans de comunicació digitals: Montserrat Domínguez (HuffPost), Magda Bandera (La Marea), Cristina Fallaràs (exdirectora Diari 16) i Virgina Pérez (Públic).
Isabel Mastrodoménico, directora de l’Agència Comunicació i Gènere, va participar en la Fila 0 al costat de grans expertes com Ana Requena, coordinadora de “Micromasclismes”. eldiario.es, Graciela Atencio, responsable de Feminicidio.net, i Montserrat Boix, periodista i Coordinadora d’Igualtat UGT-RTVE.
Mastrodoménico problematitzà respecte a la manca d’educació amb perspectiva de gènere en la formació de les i els professionals en comunicació, el que comporta un mal tractament dels temes relacionats amb gènere i diferents desigualtats amb les dones que treballen als mitjans. “La societat també exigim aquesta perspectiva” va assegurar, destacant que també tenim una veu com a consumidores de mitjans.
Dones en els mitjans de comunicació: dades preocupants
Segons informació de 20 Minutos només dues de cada 10 càtedres arriben a mans d’una dona el 2016. Això representa tot just un creixement del voltant d’un 5% en 15 anys i en aquesta mateixa nota es destaca que a les universitats el “factor home” juga un paper important més enllà de les qualitats de les i els professionals.
El món dels mitjans de comunicació no s’escapa d’aquesta realitat, ja que si bé el 64% de estudiants de periodisme són dones, només un 10% es col·loquen com a directores en mitjans impresos, 7,8% en ràdio i televisió i 3, 9% en mitjans digitals. Això segons l’informe anual de professió periodística 2015. En aquest mateix informe s’indica que hi ha un total de un 77,1% de dones periodistes amb contractes indefinits i que el nombre de dones periodistes a l’atur (5.029) és significativament més gran que el de homes (2.861).
El sostre de vidre per a les dones en el periodisme
Durant la taula es va destacar que si bé sí que hi ha moltes dones com caps de redacció, no és així per a llocs de direcció. En aquest sentit Fallaràs destaca que “La societat ha de premiar aquells llocs on les dones tenen més espais”. No obstant això, Boix i Pérez reflexionen sobre com més dones en els mitjans no assegura un millor tractament amb perspectiva de gènere, ja que es tracta més d’un assumpte qualitatiu que quantitatiu.
Un altre dels mals que s’identifica és el de “conxorxa” amb el qual els homes li atorguen posats a altres homes, així com la poca participació de dones en lloc de decisió.
Per què els mitjans no s’uneixen al feminisme?
Davant aquesta pregunta les participants opinen que moltes persones segueixen pensant que el feminisme és el contrari al masclisme, i que els mitjans no han informat adequadament sobre el tema, ni s’arrisquen a ser visualitzats amb aquesta “etiqueta”.
Van reflexionar també sobre els diferents tipus de desigualtats amb les que han hagut de conviure en els mitjans pels quals han passat: assetjament sexual, menors salaris, exclusió de moltes activitats socials i altres. Va destacar la participació d’Ana Requena sobre la seva secció de “micromasclismes” i el treball realitzat sobre els “micromasclismes” que han patit diverses dones de la vida social, periodística, política i cultural.
La violència contra les dones en els mitjans de comunicació
En aquest bloc es reprèn la limitació que no s’exigeix formació en els mitjans per informar sobre violència de gènere d’una manera professional, com succeeix amb altres temes com esports. Això porta a tractes informatius en què s’exposa la intimitat de les dones, i en els quals es culpa a les víctimes.
Es proposen algunes solucions com la queixa als mitjans de comunicació pel mal tractament d’aquesta problemàtica i també com començar a parlar dels criminals i no de les víctimes. Els mitjans desapareixen els criminals.
Dones en mitjans digitals
Per a aquest bloc final hi va haver un enfocament en problematitzar sobre les amenaces i els insults que pateixen moltes dones periodistes i en general dones que participen de mitjans digitals. Amenaces, insults i altres agressions que no es queden només en l’esfera digital, sinó que també violenten els altres espais de la vida de les dones.
“Feminazi”, “hembrista”, “guineu” i “puta” són algunes de les paraules amb les que insulten a aquestes dones per parlar amb la veritat i per denunciar la desigualtat de gènere. Es va destacar el vídeo – reportatge en el qual la guionista Isa Calderón (que realitza crítiques de cinema a YouTube amb perspectiva de gènere) i la sociòloga i twittera Cristina Hernández parlant de la violència que reben a causa de la seva participació en mitjans digitals.
