Buenos Aires, 24 octubre.- El triomf de la presidenta argentina Cristina Fernández va ser la rúbrica del que ja s’havia evidenciat en les eleccions primàries d’agost. En aquesta oportunitat, la presidenta va obtenir més del 50 per cent dels vots, seguida per la fórmula composta pel socialista Hermes Binner i Norma Morandini, que va obtenir el prop del 17 per cent dels vots.
D’aquesta manera, Cristina Fernández presidirà el país fins el 2015, amb el seu company de fórmula Amado Boudou, l’actual ministre d’Economia del país. No és un fet menor que, amb aquesta conquesta, Fernández es converteixi en la primera dona reelecta presidenta al país i amb un dels percentatges de vots més alt de la història.
No van ser pocs els embats soferts durant la gestió de la presidenta: primer l’enfrontament entre el govern i el camp durant el 2008, després les baralles amb Clarín, la corporació mediàtica més poderosa del país i finalment l’inesperat mort el 2010 del seu espòs, l’expresident Néstor Kirchner.
Aquests es van convertir en tres camps d’atacs que van ser utilitzats per l’oposició, i en els quals es van manifestar infinitat d’agressions misògines.
Potser un dels moments de màxim embat va ser el posterior al decés del seu marit, temps en què molts van predir el seu debilitament en el poder. Per l’oposició, l’expresident era el poder en les ombres i la presidenta, només una estampa. No obstant això, el pas del temps va mostrar una dona que, potser foguejada pel dur tràngol, va sortir més fort que mai a donar baralla fins arribar a la re elecció.
En el tancament de la campanya, durant la setmana passada, es va adreçar a una multitud amb un discurs carregat d’emotivitat i agraint el suport rebut del seu fill i la seva filla, “sempre estaré del costat dels que lluiten contra la desigualtat, per la inclusió social i pels drets humans”. I després va cridar a la unitat amb els sectors amb els quals havia tingut alguna ruptura, com el camp i alguns gremis. “Jo no li guardo rencor a ningú, les coses que han passat m’obliguen a obrir-me cada vegada més, a estendre la mà, a superar les diferències”, va ser la crida de la presidenta.
Entre les seves obres de govern és vàlid subratllar: l’Assignació Universal per fill que consisteix en una prestació mensual monetària que s’abona a un dels pares per cada menor de 18 anys que es trobi al seu càrrec, o sense límit d’edat quan es tracti d’un discapacitat. Aquesta mesura va redundar en un augment del 25 per cent en la matrícula de nens i joves en escoles públiques.
Una agenda amb perspectiva de gènere
El triomf de la presidenta argentina va tenir un important suport de diversos sectors del moviment de dones com són: Dones de la CTA, Lesbianes i Feministes per la descriminalització de l’avortament, Dones del Moviment Evita, entre d’altres que van manifestar públicament el seu suport en una carta emesa dies abans de les eleccions.
El document es titulava: Perquè estem fent realitat un país per a tots i totes. El país que les dones somiem, i es focalitzava en les diverses accions de govern realitzades, primer per l’ex president Kirchner i després per Cristina Fernández. “Es va prioritzar la feina, la salut, l’educació, la inclusió de dones en llocs de decisió perquè els Drets Humans d’ahir i d’avui són part d’un compromís amb un país més just i democràtic. Recuperem les aportacions dels i les treballadors per millorar les jubilacions, per jubilar més de 2 milions i mig de persones que no podien. Perquè es va reconèixer a les dones mestresses de casa i empleades domèstiques com a treballadores brindant-los la jubilació. Perquè l’assignació universal per fill / a permet la inclusió de milers de nens i nenes, però també la possibilitat de milers de dones caps de llar d’oferir millors condicions de vida “, manifesta la missiva.
El document també detalla les lleis d’inclusió patrocinades per aquest govern com: la Llei Integral per prevenir, sancionar i eradicar la Violència contra les Dones, la Llei contra la Tracta de persones, la llei de contracepció quirúrgica, la Llei d’Educació Sexual Integral, la Llei de Part humanitzat, la Llei de Matrimoni Igualitari, la Llei de Mitjans de Comunicació Audiovisual amb perspectiva de gènere.
Aprofundir el model
Consultada sobre l’agenda de govern que hauria de traçar la presidenta argentina, Estela Díaz, responsable de Gènere de la Central de Treballadors de l’Argentina, va assenyalar a SEMLac que “s’ha d’avançar en l’aprofundiment de la distribució de la riquesa a tot el país. Aquest aspecte és necessari en un projecte que aposta a la inclusió en tots els aspectes “.
Díaz és una de les integrants de la Campanya per l’Avortament legal, segur i Gratuït i no va passar per alt que la despenalització i legalització de l’avortament hauria de ser un tema fonamental en la futura agenda de la presidència en relació al gènere.
També seria òptim, “enfortir les institucions vinculades al gènere, com és el cas del Consell Nacional de Dones-des d’anys ve debilitat-, i alhora, s’hauria d’intentar que el gènere sigui una mirada transversal en totes les polítiques del govern. Encara que s’ha fet molt en aquest sentit, considero que es pot millorar “, ha indicat.
Díaz va insistir a SEMLac en la necessitat d’implementar el Pla Federal contra la violència de gènere: “Ja han passat dos anys des de la sanció de la llei de protecció integral per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra les dones i encara no hi ha un Pla Federal com ho indica la llei”.
La llei N º 26.485 de protecció integral per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la dona manifesta la necessitat d ‘”elaborar, implementar i monitoritzar un Pla Nacional d’Acció per a la prevenció, assistència i eradicació de la violència contra les dones”.
