Per Lisandra Fariñas. SemLac
Compartir experiències, dialogar sobre les diverses arrels de les violències masclistes i proposar estratègies per construir espais estudiantils i una societat més justes i inclusives van ser motius que van reunir el 21 de maig a l’alumnat i professorat universitari.
L’espai d’articulació de la Xarxa Feminista de la Universitat de l’Havana esdevingué escenari per posicionar-se contra totes les formes de violències que persisteixen en aquest àmbit educatiu.
La universitat no està aliena a la societat i les relacions socials que es reprodueixen en aquest espai, va dir la sociòloga Anaclara León, una de les impulsores de la iniciativa.
Encara que hi ha qui pugui pensar que la universitat “no és el pitjor” pel que fa a violència, el cert és que encara persisteixen casos d’assetjament estudiantil, homofòbia, assetjament escolar a les aules i fins i tot professors que miren les alumnes amb altres intencions, va afirmar León.
“El que hem de fer és canviar això des de l’educació, des de saber identificar que aquestes pràctiques no estan bé, construir una universitat més justa i contribuir així a construir un país més just”, va dir.
A l’intercanvi, la xarxa es va posicionar també contra l’homofòbia i la transfòbia, a propòsit el 17 de maig passat se celebrés un any més que l’Organització Mundial de la Salut despatologitzés l’homosexualitat i la tragués de la llista de malalties mentals.”No entenem una xarxa feminista que no es posicioni contra l’homofòbia i la transfòbia i a favor dels drets sexuals de totes les persones”, va afirmar la professora de Psicologia Olivia Gálvez.
Des de la psicologia, la també integrant de la xarxa va reflexionar sobre com els professionals d’aquesta disciplina poden influir en la lluita contra la violència de gènere, qüestionant com s’han patologitzat determinats comportaments que haurien de ser reconeguts com a part de la diversitat.
L’estudiant Maypreicis Ravelo Hernández, que s’ha sumat recentment a la xarxa, va assegurar que hi havia trobat un espai d’orgull i empoderament per continuar la lluita contra les violències, des dels seus propis àmbits d’estudi.
La futura jurista va valorar el paper del dret en aquest propòsit. “La meva carrera té les eines per controlar i fins i tot prevenir la violència de gènere”, va afirmar.
“No obstant això, la societat continua sent patriarcal, fins i tot entre els que es graduen de dret i haurien de tenir una visió més inclusiva i protectora cap a sectors vulnerables”, va considerar.
Per Carla Carreño, estudiant de Periodisme, és important visibilitzar la xarxa i portar el debat als espais públics, ja que “donar espai a la violència ia la intolerància és el que té el món tan malament”, va dir.
El racisme, el masclisme i l’homofòbia no poden tenir lloc. No hi ha protocols contra la violència de gènere, per exemple, a la universitat, quan són aquests protocols els que ajuden a enfrontar la violència també de manera institucional, va afegir l’estudiant, que va emfatitzar que és des d’articulacions com la xarxa d’on poden néixer aquests mateixos protocols.
Paula Ríos, estudiant de Sociologia, va destacar la importància de l’educació i el diàleg en la lluita contra la violència de gènere. “Aquest no és un espai d’imposició, sinó de construcció col·lectiva, on a través del feminisme es busca entendre com s’estructura el poder a la societat i com aquestes estructures de dominació vulneren determinades persones”, va dir.
“Darrere d’un femicidi, on una dona és assassinada per la seva parella, sovint s’hi amaguen històries de violència prolongada. Quant de temps va viure la víctima sota aquesta crueltat? Quins patrons de comportament hi ha dins d’aquestes relacions abusives, que es repeteixen fins i tot a l’interior de la família?”, es va preguntar Ravelo Hernández
“Aquests són aspectes que se’ns escapen. Com a societat, és un problema que ens afecta a tots i totes i del qual hem de prendre consciència”, va apuntar l’estudiant, per a qui la universitat no en pot ser aliena.
Ammy Curbelo Mirá, també integrant de la Xarxa Feminista, creu que el feminisme és una alternativa perquè dones i homes puguin portar una vida més plena i va assenyalar que cal despatriarcalitzar la societat i la universitat. “El feminisme és un pensament lògic, al qual qualsevol persona que es replantegi l’estructura de la societat ha d’arribar”, va dir.
Aixecar a poc a poc aquests imaginaris, proposar alternatives per desmuntar-los i erosionar cada dia un sistema patriarcal que pugna per mantenir-se és el camí, va subratllar la sociòloga Anaclara León.
Fotos portada i fotos: SEMlac Cuba
