Penso que continuem patint l’error de presentar les dones com a víctimes d’un sistema que se’ns vol demostrar aliè, d’alguna manera.
-Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?
La incorporació de gènere als mitjans de comunicació tradicionals, televisió, diaris etc., és molt lluny d’entendre’s com una incorporació real. Penso que continuem patint l’error de presentar les dones com a víctimes d’un sistema que se’ns vol demostrar aliè, d’alguna manera.
Es continua presentant les dones com a agents que observen la realitat i la pateixen, però que no participen en estratègies de presa de decisió, i molt menys en el mon de les idees i les accions. Per tant entenc que hem fet algunes passes, però són molt menors en la vida quotidiana. Sembla, com sempre, que no hi ha dones per a les tertúlies politiques, científiques o culturals. Ens els mitjans de televisió tradicionals, les dones continuem sent invisibles. No hem aconseguit que se’ns vegi com a agents reals de canvi i de pensament.
Per descomptat, en el terreny del mitjans escrits això es fa encara més palès. En molts casos, fins i tot es podria parlar de maltractament. No reflecteixen la realitat. Penso que La Independent és una de las millors notícies rebudes en molt de temps. Poder poder tenir una agència de notícies que generin les dones i que pugui arribar a la gent és essencial per fer visible aquesta idea que les dones som agents actius de canvi. I, per descomptat, serà una manera excel·lent de continuar amb el treball en xarxa. Les dones del món hem d’aprendre moltes coses i treballar conjuntament.
– El país acaba una legislatura. Com la valores des de la perspectiva de gènere?
Entenc que en l’actual legislatura s’ha fet un esforç per tal d’incorporar la perspectiva de gènere. En l’àmbit de la cooperació, el més rellevant és l’aprovació, fa unes setmanes, de les Directrius de Gènere, que ens permetran, com a mínim avaluar com es posa en marxa aquesta incorporació. Com sempre, falta veure si s’hi posen mitjans humans i econòmics, una qüestió bàsica. Entenc que s’han aprovat lleis d’una importància cabdal pel país, com la Llei contra el maltractament masclista vers les dones. S’ha treballat per tal que la perspectiva de gènere fos transversal en tots els departaments, i s’ha fet una molt bona feina quant a la prevenció de la violència de gènere, però, novament, cal veure quins mitjans es posen a l’abast per fer efectiva aquesta legislació.
Em temo que, en moments de crisi econòmica, social, cultural i planetària, les qüestions que fan referència a les dones, i altres com la cooperació al desenvolupament, són les primeres que pateixen retallades. No tinc clar si tot queda en l’àmbit de les intencions o si realment s’ha aconseguit fer un canvi de model i de pensament. Catalunya no podrà mai avançar sense la meitat de la seva població.
– Quins creus que han de ser els principals objectius per a la propera legislatura?
Entenc que, per la propera legislatura, s’han de posar mitjans eficaços per portar a terme el que s’ha legislat. S’ha de fer un esforç intens per incorporar la perspectiva de gènere a “totes” les polítiques que es portin a terme i, per descomptat, s’ha de donar veu i poder de decisió en igualtat de condicions a les dones. No únicament en “qüestions de dones”, sinó a l’hora de donar solucions a la crisi d’aquest model econòmic, social, cultural etc., que ens afecta a tots i totes, però especialment a totes.
– Quina reflexió més urgent penses que cal fer en els processos d’igualtat, d’equitat i dels drets humans de les dones al món?
És difícil no fer una reflexió sobre la vulneració sistemàtica del drets humans en el nostre país i en el món, no només els de les dones. Per tant, crec que aquesta reflexió es important. Des de la cooperació al desenvolupament treballem en aquest sentit, cal no deixar passar ni una sola oportunitat per denunciar-ho. Pel que fa a l’equitat de gènere i els drets humans de les dones, crec que l’esforç ha de ser més gran. És ben conegut que les dones d’arreu del món som objectes de dobles, triples discriminacions pel fet de ser dones, per tant, la vulneració dels nostres drets són també dobles o triples: a les nostres vides, a la feina, a l’educació, a la salut, etc.
La reflexió més urgent és que cal fer visible que les dones són agents actives dels canvis, agents indispensables en la defensa dels nostres drets, i que la nostra capacitat del treball en xarxa ens fa més fortes i menys vulnerables. Per tant, cal continuar treballant en aquest sentit, fent sentir la nostra veu i participar activament en la construcció d’un nou model de relacions econòmiques, socials, culturals….
Mònica Ximeno
Presidenta ACSUR-Catalunya
