Què en pensa… Joana Ortega. UDC
Exigir des de l’Administració la plena igualtat laboral entre els gèneres.
Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?
Fer arribar la visió de gènere a tota la societat és un pas fonamental per assolir la plena igualtat. Durant massa anys la visió de la dona davant els problemes comuns ha tingut sovint poc ressò. Cal, doncs, trencar la invisibilitat de la dona. També davant la problemàtica específica que com a dones ens trobem en el dia a dia, en el món laboral, educatiu, de la llar, familiar…, cal fer sentir la nostra veu fins que la normalitat sigui plena i ja no calgui denunciar les diferències o discriminacions que encara subsisteixen per motiu de sexe. Fins que no arribi aquest dia, sempre és benvingut qualsevol esforç que vagi en aquesta direcció i la iniciativa de La Independent ho és. És cert que hem avançat molt, però encara queda molt per fer. Per això, felicito la vostra aparició que servirà per donar un pas més cap a la plena igualtat.
– El país acaba una legislatura. Com la valores des de la perspectiva de gènere?
Seria injust no reconèixer que s’han aconseguit algunes fites i que seguim avançant encara que molt lentament en la lluita contra la violència de gènere, però, francament, esperava molt més d’un govern que es diu progressista. La incorporació de les dones al govern, a les secretaries generals i als alts càrrecs continua essent insuficient. Cal exigir dels nostres governants un compromís real i no de paraula per facilitar encara més la incorporació de la dona al mercat laboral en plenes condicions d’igualtat. Malauradament, malgrat haver assolit ?i fins i tot superat els nivells de formació universitària dels homes–, els alts càrrecs d’empreses i de l’Administració segueixen sent majoritàriament masculins. Aquesta és una anomalia que hem de corregir i que el govern actual ha ignorat. També hem de posar de manifest que avui en dia encara el sou de les dones és notablement inferior al dels homes, i aquesta és un pràctica que es repeteix a tot Europa.
– Quins creus que han d’ésser els principals objectius per a la propera legislatura de Catalunya?
Crec fermament que ha arribat l’hora de fer un pas endavant i exigir des de l’Administració la plena igualtat laboral entre els gèneres. Ja no és només que es retribueixi el mateix per la mateixa feina, sinó aconseguir que el fet de ser dona no sigui un impediment per progressar en el món laboral. Si les capacitats són les mateixes, les oportunitats també ho han de ser i no es pot penalitzar la maternitat com de manera encoberta es fa ara. I, en aquest sentit, cal avançar també en polítiques reals de conciliació familiar, laboral i personal, i de gestió del temps en el si del família per tal que no recaigui tot en la dona.
– Quina reflexió més urgent creus que cal fer en els processos d’igualtat, d’equitat i dels drets humans de les dones al món?
Aquí, a casa nostra, hem progressat molt, però encara ens colpegen les notícies de maltractament i de violència de gènere. Malauradament hi ha molts indrets del món on encara tot està per fer i on el fet de néixer dona significa patir una vida d’opressió, de violència, de submissió i de desigualtat. Cal fer una campanya constant de denúncia davant cada cas de discriminació i no defallir mai en difondre el missatge que els drets humans no tenen sexe i que fan referència a totes les persones sense distinció. És una obvietat ignorada en massa indrets del planeta com, per exemple, hem vist aquests dies amb la lapidació anunciada a l’Iran d’una dona acusada d’adulteri, o amb les violacions sistemàtiques de dones en zones en guerra com a tècnica bèl·lica. Hi ha moltes coses per fer, però el més urgent en l’àmbit global és aconseguir l’eradicació de la violència contra la dona. Un primer pas imprescindible per poder avançar cap a la igualtat i la normalitat.
Joana Ortega i Alemany
Vicepresidenta executiva de Comunicació, portaveu d’Unió Democràtica i diputada al Parlament de Catalunya (número dos de la llista de CiU a les properes eleccions al Parlament)
