Què en pensa… Imma Valls i LLoret. USOC
“De les desigualtats de gènere, jo també en sóc responsable” i “De la mort d’una dona, jo també en sóc responsable”.
– Com valores la incorporació de la visió de gènere al tractament de la comunicació i la informació als mitjans de comunicació? Què et sembla la iniciativa de La Independent?
Positivament. La visió de gènere en la comunicació i la informació als mitjans de comunicació és encara força minsa, per tant, tot el que sigui desenvolupar i ampliar aquest tema és un pas endavant i necessari per arribar a la igualtat total entre dones i homes. Com he dit abans, qualsevol iniciativa que fomenti notícies amb visió de gènere, com sembla que serà La Independent, és fantàstic.
– El país acaba una legislatura. Com la valores des de la perspectiva de gènere?
Durant aquesta legislatura, com a secretària de Dona i per la Igualtat del Sindicat USOC, he tingut la possibilitat d’estar dins els grups de treball i ser membre, també, de la Comissió Permanent del Consell Nacional de Dones de Catalunya a l’Institut Català de les Dones. Això ens permet el fet de poder tenir una opinió més fidedigna del que s’ha fet durant aquest temps. Mitjançant el pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, s’ha intentat, d’una manera transversal, aplicar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la societat: laboral, governamental, social, cultural, etc.
Això ha estat molt important i crec que s’ha vist reflectit en els resultats pertinents. Cal recordar que el Parlament de Catalunya ha aprovat lleis com la de l’eradicació de la violència masclista, on hem pogut col·laborar per debatre-la amb les comissions parlamentàries una gran part d’associacions i de sindicats que treballàvem el tema.
– Quins creus que han d’ésser els principals objectius per a la propera legislatura de Catalunya?
Garantir que les polítiques de dones siguin un eix transversal en totes les accions i els àmbits en què es facin. Fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Garantir les condicions d’igualtat d’oportunitats i de qualitat en l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball. Impulsar polítiques de reorganització dels temps i dels treballs. Sensibilitzar i formar la comunitat educativa en la perspectiva gènere.
– Quina reflexió més urgent creus que cal fer en els processos d’igualtat, d’equitat i dels drets humans de les dones al món?
Cal tenir en compte que, a hores d’ara, cap país del món ha aconseguit la plena equitat en matèria de gènere. Les dones continuen tenint desavantatges respecte als homes: salaris inferiors en un 34% de mitjana, taxa d’atur més elevada en tots els rams professionals, més formació universitària però menys oportunitats d’ocupacions en consonància, jornada doble ?elles, sis hores de dedicació a la casa i als fills, ells, 3?, i conciliació de vida laboral i familiar pràcticament al seu càrrec.
Aquestes dades són el punt de partida cap a una seriosa reflexió sobre l’efectivitat de les actuacions que s’estan desenvolupant a tot el món en la matèria. Llavors ens hem de plantejar: Les mesures que s’estan prenent o bé són ineficaces o bé són insuficients? Per obtenir una valoració real necessitem fer un recorregut per les diferents trajectòries en les diferents societats, i fer una avaluació específica en els diferents països, que ens permeti detectar quines han estat les actuacions eficaces i quines no per tal d’avançar amb criteris basats en els propis resultats, que actualment no són al 100% els esperats.
Hauríem de donar visibilitat a totes les iniciatives que, des de tots els àmbits i des de totes les organitzacions i moviments internacionals, s’estan duent a terme pel que fa a la construcció de la pau des d’una perspectiva de gènere, per poder avaluar l’efectivitat de les mesures, donant visibilitat també als assoliments, i que aquests ens serveixen de fil de partida per la plena i transversal igualtat i utilitzar-les com a eina de conscienciació de la societat, per canviar la seva mirada vers una perspectiva de llibertat i d’igualtat, mostrant la importància que té la implicació de tothom, perquè tothom té la mateixa responsabilitat pel que fa a les desigualtats i, per tant, també la mateixa capacitat per lluitar contra elles.
Davant les desigualtats, hem de vetllar i fer complir uns principis bàsics: condemnar, denunciar, prevenir i exigir responsabilitats als governs, elements fonamentals en el camí de l’eradicació de les desigualtats de gènere i la violència que aquestes comporten. Ho estem fent realment d’acord a les demandes de la societat actual?
Potser hauríem de donar visibilitat en la nostra quotidianitat als lemes: “De les desigualtats de gènere, jo també en sóc responsable” i “De la mort d’una dona, jo també en sóc responsable”.
Imma Valls i LLoret
Secretària de Dona per la Igualtat
Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)
