Després del frustrant resultat del plebiscit del passat 2 d’octubre a Colòmbia, que va rebutjar l’acord per la pau signada entre les FARC i el govern colombià, les organitzacions de dones d’aquest país mantenen el seu objectiu d’eradicar la violència.
{youtubejw}watch?v=eL1rn1tG_xY{/youtubejw}
Un total de 700 organitzacions de dones es van reunir a la II Cumbre de Mujeres y Paz, els passats dies 19, 20 i 21 de setembre, i les seves conclusions, encara que van estar dirigides cap a la posada en marxa de l’acord rebutjat pel plebiscit, segueixen vigents especialment pel que fa a gènere.
Amb el concepte “Sóc dona, sóc pau”, la II Cumbre es va celebrar a l’hotel Tequendama de Bogotà, lloc que simbòlicament significa molt per haver estat el centre d’un dels atemptats de les FARC a la capital del país.
Aquesta cimera és el resultat de molta feina i suposa un exemple per a altres negociacions de pau al món on la veu de les dones no ha estat tinguda prou en compte.
El per què d’una cimera i qui l’organitza
L’estudi mundial sobre l’aplicació de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de NNUU sobre Dones, Pau i Seguretat afirma que quan les dones tenen un paper important en els acords de pau, les possibilitats que aquesta sigui duradora augmenten. Per contra, l’exclusió de les dones en els processos de negociació compromet la reconciliació i la unió, sent molt probable que el conflicte social sorgeixi novament.
Això ho tenen clar les nou organitzacions de dones i feministes que formen part del comitè polític que ha impulsat la primera i segona cimeres de dones i pau a Colòmbia. Es tracta d’un col·lectiu d’organitzacions que, més enllà de la seva convicció política i de les seves diferències, estan segures que la participació de les dones és vital en un procés de pau que creuen imminent.
El comitè polític ha estat també recolzat en l’organització de l’esdeveniment per agències de cooperació de diversos països i per Nacions Unides, tenint ONU Dones la responsabilitat de la secretaria tècnica.
El resultat d’un llarg però reeixit procés
La segona cimera dóna continuïtat a la primera de 2013 on hi van participar 400 persones de 30 departaments dels 32 del país, i durant la qual es van formular les apostes des de les dones a l’ “Acord general per a la finalització del conflicte i la construcció d’una pau estable i duradora” entre les FARC-EP i l’Estat Colombià, i concretament al seu punt sisè relatiu als mecanismes d’implementació, verificació i refrendació del procés. Les discussions es van centrar en aquest punt per ser el més important en aquest moment ja que definia la participació i representació durant les negociacions.
Les seves conclusions van contribuir significativament a la creació de la Subcomissió de Gènere de la taula de converses de l’Havana, el 7 de setembre de 2014. Així mateix, la coordinació entre organitzacions va permetre dur a terme accions d’incidència per al nomenament de dones negociadores plenipotenciarias per part del govern nacional. Això va poder fer-se per la convicció de les responsables de l’agenda post-cimera que no n’hi havia prou amb crear la comissió sinó que, perquè entre els qui participen en el pacte es prenguessin decisions equitatives, hi havia d’haver almenys una dona nomenada pel govern.
A més d’aquests èxits, a la II Cumbre es van presentar en total onze avenços significatius facilitades pel procés iniciat el 2013. Cal ressaltar amb especial interès l’acord del 24 de juliol passat de 2016, pel qual els crims de violència sexual no seran amnistiables. L’enorme repte ara és posar en pràctica el que s’ha acordat.
El suport al “Sí”
La primera cimera, amb el lema “volem ser pactants i no pactades” ha portat a crear-ne una segona de més gran, de forma estratègica, just abans del plebiscit que s’ha celebrat el diumenge 2 d’octubre i que desafortunadament ha definit que el grau de suport de la societat colombiana a l’anhelat Sí a la Pau no és tan alt com s’esperava.
Cal no oblidar que la cimera sempre ha donat suport al Sí a l’acord entre el Govern i les FARC, no per motius polítics sinó de Drets Humans, donant àmplia difusió a hashtags a twitter com #SoyMujerSoyPaz, que ha arribat a ser tendència. Així mateix, gràcies a les accions de sensibilització prèvies, en aquesta segona trobada s’ha ampliat la diversitat i el nombre de participants, arribant a 700 expressions organitzatives de dones, mixtes, ètniques i camperoles de tot el país.
L’objectiu principal és, per tant, crear un mecanisme d’incidència i participació de les dones en la construcció d’una pau estable, inclusiva i duradora de cara al moment que s’acosta, i molt més ara que el Sí no ha aconseguit tenir més del cinquanta per cent dels vots de colombians i colombianes.
L’agenda dels tres dies de la trobada
L’agenda d’aquesta segona cimera s’ha centrat en els 6 punts de l’Acord de Pau: 1) La reforma rural integral; 2) la participació política; 3) la fi del conflicte; 4) la solució al problema de les drogues il·lícites; 5) el sistema de veritat, justícia, reparació i no repetició, centrat en les víctimes; i 6) el sistema d’implementació, verificació i refrendació.
Per a cada un dels punts hi ha hagut grups de treball regionals, ja que els campaments de les FARC, una vegada que es desmobilitzin, continuaran a les regions i per tant les problemàtiques que puguin sorgir s’hauran de solucionar localment. En aquests espais s’han discutit les oportunitats i els desafiaments més importants, s’ha decidit amb quines entitats de l’Estat s’ha de treballar cada repte a assolir i s’ha treballat la signatura d’un emotiu manifest que ha estat presentat davant de representants de les entitats del govern que han de garantir el procés, les Nacions Unides, ambaixades i sector privat.
Per poder assolir tots els objectius proposats en el manifest i centrar el treball s’han realitzat també plenàries generals amb expertes internacionals de llocs que han viscut processos similars, com ara Irlanda del Nord, El Salvador o Filipines. Així mateix s’han facilitat documents que expliquen tota la nova i complicada arquitectura institucional per a la pau des dels drets de les dones, de manera didàctica i centrant-se en les formes existents de participar i decidir.
I els reptes que queden per al futur…
La idea és que l’esforç de realitzar aquest esdeveniment es traduirà en idees concretes tant des de les dones que han estat afectades pel conflicte com des de les que creuen que la seva visió és vital en el procés encara que no hagin estat directament víctimes. Es tracta que totes elles tinguin eines per a la seva accionar individual i col·lectiva a partir de la signatura de la pau, amb tot el que això comporta.
Per tant, el procés que ha portat a aquesta cimera no vol aturar-se en aquesta trobada. Després dels tres dies de treball per temàtiques i regions es va elaborar una agenda detallada i les nou entitats organitzadores s’han compromès a donar-li seguiment. A més a més – tot i que el comitè polític afirma que això és, en les seves pròpies paraules, una “gran responsabilitat”- les cimeres volen ser un referent per a assegurar la participació de les dones en futurs processos de pau que s’avancin en altres països del món.
“La participació i la incorporació de la visió de les dones al procés de pau és la solució als problemes estructurals de la societat colombiana que han portat a intensificar el conflicte”.
Claudia Mejía, Comitè Polític de les Cimeres de Dones i Pau
