La pandèmia ha tingut greus conseqüències, sobretot per a les dones que solen encarregar-se de les cures, i per a les treballadores dels sectors feminitzats que han estat, i són, en primera línia.
La perspectiva de gènere i l’atenció a la salut de les dones són assignatures pendents, tant dins del seu entorn laboral com en el personal: problemes com la falta d’atenció a la salut sexual i reproductiva de les dones, la poca investigació de malalties i patologies que afecten dones o la violència masclista dins de l’entorn laboral són només alguns. Per això, i amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, que s’ha celebrat el 28 de maig, des de CCOO van organitzar una jornada per abastar totes aquestes problemàtiques.
L’acte va ser inaugurat per la secretària confederal de Dones i Igualtat, Elena Blasco, que va condemnar els últims assassinats per violència de gènere d’aquesta última setmana, afegint que, encara que hi ha assassinades, “també hi ha supervivents d’aquesta violència masclista, i aquestes dones també compten”.
La jornada, dividida en dues taules amb diferents ponents, ha volgut abastar els problemes tant laborals com de salut als quals s’enfronten les dones. Com bé va recalcar Silvia Espinosa López, secretària de Dones i Polítiques LGTBIQ de la Federació de Sanitat i Serveis Sociosanitaris de CCOO, la nostra societat està plena de androcentrisme, que “és el punt de vista parcial masculí que fa de l’home i la seva experiència la mesura de totes les coses, i que ha amarat a totes les nostres societats ia tots els àmbits de la vida “.
Com a exemple d’això, la secretària de CCOO va parlar del llenguatge: “quan es nomena al masculí ja està representat el femení, ja estem incloses (…). El llenguatge ha de ser inclusiu, i s’ha d’incloure a les dones “.
Pel que fa a aquest últim any de pandèmia, Blasco va recalcar que “el que més s’ha posat en evidència ha estat la debilitat d’un sistema sanitari minvat per les retallades”, ja que les i els sanitaris han estat “el 26% de les persones contagiades, un dels percentatges més alts “perquè” s’ha treballat amb una desprotecció bàrbara, sobretot els primers mesos “.
“Cal incorporar una perspectiva de gènere a la prevenció i la salut laboral”
Per la seva banda, Carmen López López, secretària de Dones de la Federació Estatal de Serveis a la Ciutadania de CCOO, va parlar de com la pandèmia i el confinament va portar conseqüències a la vida laboral de moltes dones, com les reduccions de jornada o les excedències per cures. Tot això, explica, ha passat perquè “no hi pot haver una igualtat real amb els desequilibris que existeixen i que repercuteixen en les dones, com la càrrega de cures”, i que “si no hi ha uns serveis públics de qualitat i amb perspectiva de gènere , no hi haurà una igualtat real per a les dones “.
“No es tracta de conciliar, es tracta de corresponsabilitat, i els governs no ho assumeixen perquè no es reflecteixen totes les necessitats que tenen les persones que cal cuidar. És una responsabilitat dels diferents governs, tenint en compte que estem en un estat de benestar social “, ha recalcat López.
A més, va analitzar com el teletreball ha arribat a les nostres vides per quedar-se, però sense moltes normes i venent-“com una mesura de conciliació quan no ho és”. “El teletreball no deixa de ser un estalvi per a les empreses a l’hora de negociar mesures de corresponsabilitat i horaris determinats, i un estalvi també a l’hora de no proporcionar els mitjans als treballadors”, ha argumentat.
Per la seva banda, Laura Fàtima Castelló Pau, secretària de Dones, Igualtat i Diversitat de la Federació Estatal de Serveis de CCOO, va deixar clar que “quan parlem d’incorporar la perspectiva de gènere a la prevenció de riscos laborals ia la salut laboral, del que que parlem és d’incorporar realisme “.
“El més important en un dia com el que commemorem el 28 de maig és que és necessari incorporar una perspectiva de gènere a la prevenció ia la salut laboral, perquè totes dues han d’anar de la mà per aconseguir acabar amb aquestes bretxes de gènere”, concloure Castelló.
“S’han posat en evidència unes desigualtats estructurals de gènere i de classe”
Amb un enfocament sociològic, l’experta en riscos psicosocials Clara Llorens Serrano va evidenciar que les “condicions de treball són molt precàries perquè hi ha por a perdre la feina i això es fa servir com a arma de disciplina que dóna peu a acceptar situacions inacceptables”.
“Cal actuar per protegir la salut i la vida de treballadors i treballadores, perquè la pandèmia ha duplicat el percentatge de persones que han treballat sota aquestes condicions”, argumenta la sociòloga, aportant dades: “el 2016, la xifra de persones que treballaven en aquestes condicions era del 20%, i ara el total és del 44,3% “, afegint que ” les ocupacions de primera línia i els llocs de treball més invisibilitzats s’han endut la pitjor part “.
Tot això prové d ‘ “una organització de treball arcaica i poc participativa que no dóna un marge d’autonomia als treballadors que estan en aquests llocs de treball”. “És inadmissible que no es faci res davant riscos que ja eren coneguts, perquè la falta de prevenció ha provocat que augmentin els beneficis de les empreses i s’han posat en evidència unes desigualtats estructurals de gènere i de classe”, va ultimar Llorens.
Com a fi de la jornada, la metgessa especialista en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere, Carme Valls Llobet, va explicar que les dones estan invisibilitzades, perquè “l’absència de recerca específica en la salut de les dones ha fet invisibles per a la ciència mèdica les diferències dels aspectes biològics, clínics, psicològics, socials, culturals i mediambientals”, i que” no diferenciar, pressuposa pensar que estudiant els homes s’estudien a les dones”.
“No és només l’estudi de les dones, sinó que és l’anàlisi de les normes, les creences, els drets, les obligacions i les relacions que situen dones i homes de manera diferent en el conjunt de la societat”, va argumentar Valls.
La doctora va finalitzar advertint de l’alta medicalització de la vida de les dones, ja que a l’hora de prendre tranquil·litzants o antidepressius “la proporció és molt desproporcionada entre homes i dones” ja que són més les dones que prenen aquests medicaments. “No es tracten adequadament les mancances i malalties específiques, no cal medicalitzar sinó assistir bé”, ha exposat.
Foto: arxiu AmecoPress / Pexels
