La Independent entrevista a Soledad Gallego-Díaz, Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, 2012
André Fontaine, del diari Le Monde Menció Honorífica
Soledad Gallego-Díaz
La periodista d’El País, Soledad Gallego-Díaz ha sumat el Premi “Ernest Udina a la Trajectòria Europeista”, 2012 que atorga cada any l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) a un seguit de premis que li han lliurat darrerament com el de l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM).
En l’edició d’enguany, també ha rebut una Menció Honorífica, el periodista de Le Monde, André Fontaine que té una llarga carrera europeista sent qui millor ha explicat la Guerra Freda i essent també una persona clau en la història de Catalunya ja que va ser qui va negociar amb l’Abad de Montserrat, Aureli Maria Escarré l’entrevista que es va publicar el 14 novembre 1963 en la qual feia una dura crítica al sistema franquista. El periodista francès de 91 anys no va poder assistir a l’acte i van recollir la Menció seva filla Agnès Fontaine i la seva néta, Adele.
Teresa Carreras i Agnès Fontaine
Entrevistem Soledad Gallego-Díaz per conèixer una mica més les seves opinions sobre les polítiques de gènere.
¿Com va ser l’homenatge de l’APEC?
Va ser un moment molt emocionant la veritat perquè el van preparar esplèndidament. A més d’una meravellosa escultura d’Enric Pladevall, em van preparar un llibre en el qual havien recopilat una sèrie d’articles que havien demanat a amics meus. És un premi molt bonic que donen periodistes a altres periodistes i tots compartim el que és una ànsia, un veritable desig de més Europa.
Com veus la gestió del rescat a Espanya?
La gestió que s’està fent és bastant desastrosa per no dir catastròfica. S’ha fet públic sense saber en quines condicions. Hauríem de donar missatges més nítids, missatges clars perquè els ciutadans puguin entendre el que passa i també ho puguin fer els mercats que no són altra coses que els inversors. En política hi ha arguments i fets. No situacions genèriques.
Fa poc vas dictar la lliçó inaugural del XXVI curs del màster de UAM-El País. En aquesta lliçó inaugural ja vas fer notar que era el primer cop que ho feia una dona. Creus que s’ha avançat tant en la igualtat com sembla?
S’ha avançat molt. Segur. S’ha avançat afortunadament amb lleis, amb la incorporació massiva de la dona en la societat espanyola. Però això no treu que no hi hagi aquí entre nosaltres, el famós sostre de vidre. Aquest sostre de vidre segueix existint a Espanya i té una categoria de vidre blindat. És dificilíssim lluitar contra aquest límit perquè suposa trencar el sostre i poder assolir llocs de decisió més gran dels que les dones solen aconseguir, em refereixo sobretot a l’empresa privada. Perquè en l’administració pública està clar que no. La dona ha de preogressar en l’empresa privada. Això costa. Hi ha vicepresidentes del govern des de fa temps.
Però no presidentes del govern?
No. Però crec que n’hi haurà en qualsevol moment. Penso que la ciutadania espanyola ho acceptarà perfectament. No crec que hi hagi un problema amb això. Per a mi el que és realment important és que no hi hagi llocs per a dones en els consells d’administració de les empreses privades i que no hi hagi dones en els llocs de direcció de les empreses privades. Això sí que és important. La dona ha de ser més visible en l’empresa privada.
Què hem de fer perquè les dones siguem més visibles, en la teva opinió?
Doncs que ens ho prenguem més seriosament nosaltres mateixes. Una cosa que sempre m’ha desesperat de la societat espanyola és que sempre ha parlat del “masclisme” com si fos una broma. Conec gent intel·ligent i ben formada que diu “sóc una mica masclista”. Però a ningú se li acudiria dir “sóc una mica racista”. Doncs és el mateix. El racisme és considerar que una raça és superior a una altra i el masclisme és pensar que un home és superior, millor, a una dona. El que no entenc que hi hagi gent pública i ben formada que juguin amb ésser “una mica masclista”.
Hem de canviar el rol de l’home en la societat?
Els homes haurien de ser conscients de la incorporació massiva de la dona que fa que els homes hagin de desallotjar alguns llocs. És clar que si hi ha dones en el consell d’administració d’un banc doncs hauran de sortir homes i adaptar-se a una nova situació. Això significa una resistència ferotge a aquests canvis. Per això jo sóc en moltes ocasions partidària de les quotes perquè de vegades no hi ha manera que un home accepti que una dona pot estar millor preparada que ell o, si més no, en les mateixes condicions que ell mateix per exercir un càrrec.
Creus que la crisi econòmica que estem vivint se n’emporta abans a les periodistes dones que periodistes homes?
Crec que per desgràcia aquesta greu crisi s’emporat a tots i totes per igual. Especialment als joves que busquen i busquen i no troben feina i se’ls expulsa fàcilment del mercat. També s’emporta a la gent més gran que és empesa a la jubilació o al retir quan només té cinquanta i tants anys. Però en aquests moments no sé si hi ha una caracterització de la crisi en el sentit que hi hagi més dones que homes afectats. Sincerament no ho crec. Crec que és igual.
Les dones sempre tenen treballs més precaris al haver-se d’ocupar de la família?
Això és una cosa molt lamentable de la societat espanyola i de tots els governs. Sobretot d’aquest últim que diu que les dones han d’augmentar la natalitat, que han de tenir més fills. Però això suposa una frenada brutal per a qualsevol carrera professional. Mentre això no es resolgui … Això és una cosa que ha de ser imperatiu resoldre’s. Quan es té una criatura has de poder estar molt més temps amb ella del que permeten les lleis, per exemple que la baixa per maternitat fos més llarga però sobretot que la reincorporació fora automàtica.
Violència contra les dones. Anem enrere? Que opina de les últimes declaracions del ministre Ruiz Gallardón sobre aquests temes?
Anava a dir que les declaracions de Ruiz Gallardón són ximples però no. Diré que són incomprensibles. El tema de la violència diré que s’ha fet més visible i, per això, la societat és conscient que té un problema greu i sobre tot que és un problema dels homes. Bàsicament perquè alguns homes, no tots, quan veuen trencada una relació decideixen matar la seva companya que els ha abandonat. Els homes haurien d’analitzar el perquè d’aquests actes. Perquè aquesta violència tan terrible. Podria ser al revés que quan tinguin aquesta idea no arribin a matar i sinó que se suïcidin primer. Però bé, en aquest tema, el cas de Ruiz Gallardón igual que el del Partit Popular, segurament creuen que fent alguna cosa diferent a allò que han dit abans d’arribar al govern els sortirà bé. El PP i Ruiz Gallardón estan fent unes polítiques “anti dona”.
Font, Carreras i Gallego-Díaz
