Saturday 12 October 2024

Saturday 12 October 2024

Buena

“Me Too”

 

 

OPINIÓ

Sembla que està a punt de començar el judici contra Harvey Weinstein, el productor de cinema nord-americà que va assetjar dones de cinema i que va originar el despertar del feminisme a Hollywood i que va donar pas al moviment “Me Too”, que es va convertir en mundial.

Les dones que es van enfrontar a aquest magnat de cinema americà van patir i pateixen pressions per part dels defensors d’aquest home. Però el “Me too“, potser sense buscar-ho en els seus inicis, va empoderar a les dones a denunciar als que fins llavors pensaven que eren intocables per assetjar i abusar de les dones quan i com els vingués de gust.

Però aquest és només un cas més dels abusos d’homes poderosos cap a dones del seu entorn o de fora d’ell. El passat mes d’agost de 2019 el també magnat Jeffrey Epstein, va ser trobat mort a la seva cel·la d’una presó de Nova York on hi era acusat de tràfic de menors. Segons la Fiscalia, Epstein va crear una xarxa per abusar de desenes de nenes en la seva mansió de Nova York, així com en una altra situada a Florida, fa més d’una dècada. Un altre home poderós atrapat pels seus propis vicis i denunciat per dones que van decidir fer el pas i, d’aquesta manera, portar-los davant la justícia.

El cas de Epstein, a més esquitxa un altre home poderós que, pel que sembla, compartia orgies amb ell. Es tracta del segon fill de la reina Isabel II d’Anglaterra, Andrés de York que, ha estat apartat de la vida pública, precisament per els seus divertiments amb Epstein i que també ha estat denunciat davant la justícia per una dona de la qual abusar quan ella era menor.

El “Me Too” encara no havia nascut quan la cambrera d’un hotel va denunciar per abús sexual, allà per 2011, a l’ aleshores tot poderós Dominique Strauss-Kahn, en aquells dies director de el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquest nou escàndol per un tema d’agressió sexual, li va suposar a aquest tipus la seva sortida de l’FMI. Vint mesos després de la denúncia es va arribar a un acord judicial amb la víctima per evitar el judici. L’aparell de l’patriarcat es va posar en marxa per desacreditar la veu de la dona davant el poderós i, a la fi no es va arribar a impartir justícia per a aquesta víctima.

Però aquest no va ser el seu últim partit amb la justícia. Anys després, el patriarcat va tornar a fer la seva feina i la justícia francesa el va absoldre d’un delicte de “proxenetisme agreujat” al participar amb formes rudes en orgies. Com veiem, tot un personatge que es va justificar a si mateix perquè “ho feia perquè necessitava” sessions recreatives “mentre estava atrafegat” salvant el món “. El que s’ha dit abans, tot un personatge …

I l’últim cas conegut d’un home poderós a qui una vintena de dones han decidit plantar cara és a el tenor Plácido Domingo. El denuncien per assetjament sexual. I no són ni una ni dues. Són gairebé una vintena. Una de les conseqüències del “Me Too” és que la societat dels EUA ha reaccionat creient a les víctimes i li ha cancel·lat concerts i fins i tot contractes com el de director de l’Òpera de Los Angeles.

Una cosa tan fonamental com prendre mesures creient les veus de les dones és conseqüència directa d’aquest meravellós moviment que està posant en qüestió els privilegis dels que pensaven i actuaven creient que no haurien de donar explicacions dels seus actes i traïcions envers dones que no els desitjaven, però que es plegaven als seus desitjos com a conseqüència de les seves amenaces.

Tampoc podem oblidar-nos del famós còmic nord-americà Bill Cosby que drogava a les dones amb les que volia tenir-hi sexe per poder abusar-ne.

O de l’escàndol polític sexual de l’ex president Bill Clinton amb la becària Mónica Lewinski, a finals dels anys noranta.

El feminisme ha tornat a canviar la visió d’alguns temes. Ha posat en escac els privilegis d’aquests homes poderosos que pensaven que tot es podia aconseguir per ser qui són i ser intocables. Les dones, gràcies al feminisme i del fet de reconèixer-nos en totes les dones, han aixecat la veu. I unes quantes, bastants d’elles, han aprofitat la seua fama per donar a conèixer què estava passant. Per això és imprescindible que les dones alcem les nostres veus per desmuntar les formes i els fons del patriarcat que ens vol silenciades i submises.

Doncs no. El feminisme ens reconeix la nostra pròpia veu i ens exigeix utilitzar-la per denunciar situacions de desigualtat i de precarietat de totes les dones.

La radicalitat del feminisme és precisament aquesta: anar a l’arrel del patriarcat, denunciar-lo i combatre’l.

Precisament per això em considero feminista radical, d’arrel.

 

  

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tere Mollá

Tere Mollá

Empleada pública del Govern valencià des de 1983. Sindicalista. Formadora en Igualtat d'Oportunitats, Violència de Gènere, Micro masclismes i Coeducació des de 2006.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Catalunya: Sessió informativa sobre Polítiques Públiques d’igualtat de Tracte / La Independent / Notícies Gènere

Mireia Mata, cap de la Direcció General d’Igualtat del Departament de Treball Afers Socials i...

Per una Vida Lliure de Violències

Del 17 al 19 de març s’han celebrat a Barcelona les Jornades “Intercanvi de...

Josune Muñoz, ànima de Skolastika, una empresa de serveis literaris

Josune Muñoz L’empresa va néixer l’any 2003 amb l’objectiu de crear una finestra des...