El premi de la Dona Àrab de l’Any a la iemenita Amal Basha
El Iemen, país de deserts i muntanyes, punt estratègic entre l’Índia i Mediterrani, és conegut com un dels bressols de la humanitat, com l’ “Aràbia felix” pel poble grec.
Apreciat per les seves caravanes carregades d’espècies, or i ivori, i els seus fascinants palaus on Pasolini va rodar “les Mil i una nit”, és ara el país àrab més pobre, amb una societat patriarcal on no hi ha respecte pels drets humans, i el 70% de les dones són mantingudes en l’analfabetisme, obligades a casar-se de nenes, a aguantar la poligàmia, i dependre del marit.
Actualment El Iemen està sacsejat per la violència política, entre els rebels Huthi (“Partidaris de Déu”) defensors dels xiïtes, (que són un terç de la població) i enemics d’Al-Qaida; les forces lleials a l’expresident Saleh; els partidaris de l’actual president Mansur Hadi, que intenta un acord entre les parts, i Al-Qaida, (protegida per part de l’exèrcit i del règim), que ha construït, des d’uns anys al Iemen, la seva base central d’operacions cap a la península aràbiga. Darrerament els Huthi han ocupat el palau presidencial. Per completar el quadre, segueixen els bombardejos dels drons nord-americans contra objectius d’Al-Qaida que han provocat des de 2001, almenys 500 víctimes entre la població civil, i desenes de milers de persones desplaçades, fomentant així les reaccions violentes dels grups radicals. Cal recordar que durant la “guerra freda”, quan El Iemen del Sud estava sota la influència de la Unió Soviètica, Aràbia Saudita, amb el suport dels Estats Units, finançava els predicadors i els professors salafistes, defensors d’una visió tradicionalista i autoritària de la societat.
Al Iemen Amal Basha, una dona de 59 anys, de grans i expressius ulls, va tenir la sort de néixer en una família culta, que no obstant això la va prometre com a esposa als 8 anys, i als 9, li va imposar posar-se el vel per castigar-la per haver anat al cinema sola. Als 16 anys Amal era mare, i als 17 divorciada, malgrat tot, va aconseguir estudiar a la Universitat Americana del Caire, i successivament especialitzar-se a Gran Bretanya en Drets Humans i Gènere. Els seus estudis no es van quedar en no res, quan va fundar el “Sisters Arab Forum for Human Rights” (SAF), una associació en favor dels drets de la dona, i va participar activament en la “primavera àrab” del 2011, on les dones van cremar públicament el tradicional vel negre que les cobria. El règim de Saleh va reprimir amb violència als i a les opositores, amb tortures, segrestos, i execucions extrajudicials. Va ser una revolució a mitges: Saleh va ser substituït pel seu vicepresident, Abd Mansur Hadi.
Amal Bash, tot i les moltes amenaces de mort, va seguir treballant per a les Nacions Unides i la Creu Roja, com a coordinadora regional de la Cort Internacional de Justícia, recollint i denunciant les violacions dels drets humans a les presons i en la societat. En els sermons de les mezquites era esmentada com apostata i infidel. No obstant això, pel seu coratge, van començar a ploure-li també uns reconeixements, com el premi “Mare de l’Any”, un altre per haver suggerit una iniciativa de pau en la Guerra del Golf l’any 1990, i recentment, el novembre del 2014, el premi a “la Dona Àrab de l’Any”, per la seva activitat en favor de dones, presos i preses, i persones refugiades, atorgat per l’associació Takreem amb base a Beirut, i dirigit a les personalitats àrabs més influents i avantguardistes en diferents sectors.
Mentre els seus tres fills han preferit viure a l’exterior, (“la teva guerra no és la nostra”, va dir un d’ells, mentre un altre va ser víctima d’un estrany accident) Amal Basha, amb el seu tercer marit, i malgrat l’augment de la violència, no vol marxar del seu país, per seguir contra vents i marees, la lluita contra les lleis que, (com expressa en diverses entrevistes) permeten pràcticament la violació continuada de nenes de 9 anys obligades a casar-se. Per a elles, i per elles, diu que està “disposada a aliar-se amb qui sigui, fins amb el diable. Aquesta tradició no ve de Déu, n’estic segura”, afirma. Com aconsegueix superar la por a les amenaces de mort? Utilitzant la visibilitat i la fama, estant envoltada de gent, com una forma de protecció. Vol demostrar a les dones que tenint confiança en elles mateixes poden superar obstacles inimaginables.
